AMB POESIA SÓC MÉS LLIURE

L’expressió poètica d’una persona, comunicada amb la mirada, és la definició de la intensitat i el poder de la seva llibertat. Per què la poesia transcendeixi  les idees,  necessita   les emocions i passions que capta la mirada i conserva en el silenci interior. Una paraula acompanyada d’una mirada penetrant  i d’un batec del cor converteix el mirar de l’altre en desig i en gaudi que embollcalla la idea. El meu amic Josep Lleixà ens fa saber que el poeta mai està sol, amb aquest haikú:”Jo no estic sol / perquè sempre hi ets tu / en somnis íntims.” Quina millor intimitat quan la teva amiga o amic són ells mateixos poesia. Hi ha moments en l’existència dels que són poesia que els hi sembla que veuen visions per la força amb  que la natura tramet silenci als seus il·lusionats missatges. Sóc amic de buscar exemples en l’atzar i he clikat en la pàgina del meu amic, Bep perdona, i m’he trobat amb aquesta joia: “ Cristallets de Lluna plena / que devallen fent pampallugues / com a fina pluja de fulles / amarades d’aigualera. / Cristallets de vidre d’estrella / que com barca marinera / solquen l’ona joganera / en els oceans del firmament. / Res de res, tot invenció poética/  Però vet aquí que la vida ens sorpren / i vola al vent (sense ales) / i parlen les mirades (sense veu),/ i s’escau així que la veu / es feta de cristallets d’aigua neta”. Qué són els cristallets d’aigua neta sinò pura poesia de la natura que s’apodera del cor de les persones? Llegir poemes, que són pluja per a l’inspiració de persones enamorades de la bellesa de la natura, s’esdevé un éxtasi transportador a l’infinit del desig més universal que es defineix per felicitat. El meu amic i parent Swami Satyananda, en el seu llibre MAUNA (La enseñanza del silencio) hi reprodueix aquest poema de la poeta hindú Prema Panduranga, sobre les  excelències del silenci, que és el millor ambient de la poesia. Diu: “El habla necesita compañía, el silencio  necesita  soledad. / El habla quiere conquistar a los demás, el silencio quiere conquistarte a ti mismo./ El habla crea amigos i enemigos, el silencio és amigo de todos./ El habla necesita respeto, el silencio tiene ya este respeto./ El habla està relacionada con la tierra, el silencio és trascendente. / El habla educa, el silencio exalta. / El habla tiene limitaciones, el silencio es ilimitado. / El habla necesita esfuerzo, el silencio mucho más. / El habla és humana, el silencio es divino./ Mentras hablas te oyen otras criaturas, en silencio puedes oir al Creador, El silencio te lleva a la quietud de la mente, luego a la introspección, a la purificación, y finalmente, a la liberación.” La poesia és el silenci de les paraules que en l’interior de l’ànima esdevenen llibertat infinita.