A pagès, al
costat de l’hort hi havia una jardí,
roses,
clavells, margarides i lliris,
les flors
més preuades.
A l’àvia li
agrada fer rams de flors,
me les feia
olorar i somreia.
una taula
sense flors és trista,
em deia,
I el menjar
és més bo
amb flors.
El gust del
paladar i els perfums al nas
alegren la
sobre taula.
La iaia no
hi és, ara sóc avi,
el jardí de
la casa de pagès és el meu país,
m’agrada
escriure, llegir i treballar,
em penso que
oloro les flors
i els colors
grocs i vermells de certes flors
esdevenen
aliments del meu cor.
M’agrada
olorar els perfums de la bandera catalana,
l’essència
de la bellesa del meu jardí d’avi,
Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada