Els diners
no són creativitat,
massa sovint
obliden el seu paper,
volen ser
amos, només són servidors.
Gran traició
de la història,
fer un
esclau del poble creatiu.
Crear és un
servei de dignitat,
la dignitat
no es compra ni es ven,
es viu.
L’Europa
dels nostres dies,
amb diners esclavitza i fa més pobres,
no és
veritat la seva lluentor,
el seu
resplandor és amarat.
És trist que
pobles creatius no siguin lliures.
L’orgull i la
supèrbia els hi neguen la veritat.
El poble
creatiu, manipulat i oblidat,
en la seva
imposada foscor,
és ell.
És una pena
que la supèrbia no vulgui gaudir
la bella
llum del seu esperit.
Catalunya
gaudeix d’una veritat lluminosa.
És la seva
vida, la raó de voler ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada