Anul·lar la
veu d’un poble
és cremar la
llibertat en hipòcrita ofrena
a un déu que
no és infinit, ni humà.
El sacerdot,
govern, que sacrifica
involuntàriament
enalteix el patiment,
el
sacrificat, oferint la seva vida,
proclama obertament
la hipocresía de l’oferent.
Catalunya,
víctima en el sacrifici,
enalteix la
seva imatge i es fa més digna.
Catalunya
sacrificada injustament i per orgull,
transforma
el patiment en joia,
palesa al
món la seva veritat,
esdevé poble
lliure que molts d’altres imitaran.
El sacrifici
d’avui
és olor de
santedat per demà.
Demà el sant
esdevindrà rei
i el
sacrificador obligat penitent.
Catalunya,
sacrificada, ahir,
lliçó de
llibertat al món, demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada