Una dolça foscor
feia el
somni més llaminer.
La lluna
entrava per
una escletxa,
trucava a la
porta de l’ànima
enviant-me
un missatge de lluna plena.
Truc suau i
encisador
respecta el
somni,
no desvetlla
l’ànima
i a cau d’orella
li murmura:
Díga-li que
l’estimes
al poema de
la teva vida.
El seu nom,
gravat en el
teu cor,
somriu amb la fragància d’una flor,
els seus
llavis, font de petons,
xuclen
paraules eenamordes.
Cada bes és
un segell que rubrica
t’estimo
i dibuixa clavells
a les galtes.
Navegant en
el mar del somni
un vaixell
de pescadors
canta a
l’estrella del mar
l’himne
escrit amb lletres del cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada