L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 8 d’octubre del 2018

A on em volen portar?



Em sento impotent i desvalgut,
les meves forces les han encadenades,
no em deixen ser jo
desitgen la meva mort,
les meves idees els espanten.
Predicar la germanor és per ells un greu delicte,
creure en Déu més poderós que no pas ells,
és un crim contra el poder.
Le meves cadenes seran llibertat del meu pensament,
els barrots de la finestra de la presó
salvaguarden la llibertat de la meva fe.
L’esperança em diu a cau d’orella
la força de la paraula de la gent senzilla
derrotarà la supèrbia dels poderosos,
arribarà el jardí de la convivència en pau.
La supèrbia serà derrotada,
una abraçada i un petò
segelleran el document de la convivència.
Tots els humans podran dir en llibertat
sóc jo, jo sóc la meva llei.
Els barrots de la presó, avui, són raigs de llum,
les cadenes, aigua de pluja que rega el jardí,
l’escslavitud, el jardiner,
la supèrbia del poder rossega rabiós la derrota.
Els humans porten en  el seu pit
la imatge impresa del seu nou rei.
El JO etern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada