L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

divendres, 12 d’octubre del 2018

JOSEP BOVER, EL RAPSODE DEL VALLÈS



La mort ha signat el seu poema,
un poema de vida més que de paraules
amb cadències de fe i vivències d’amor.
Poeta de l’ànima sublimant el cos,
també li agradava ballar amb una dona
i al ritme dels seus peus, el seu cor repetia
t’estimo perquè ets dona amb l’amor de Dèu.
La ma estesa  norma de convivència
encomanava felicitat amb l’encaixada
i sovint, un ai!, dolor de l’esquena
li arrencava un somriure perquè era missatge diví.
Els batecs del seu cor esdevinguts poesia
eren  regal convidant a una vida transcendent.
Trepitjava ferm la terra que estimava
i enlairava a l’infinit la mirada
intuint el futur que la fe, l’amor i el dolor,
quan la mort li obrís la porta
i entrès a la vida divina que portava en el cor.
Rapsode de Vallès, home humil i sincer,
la poesia va teixir la seva vida
i al trucar a la porta de l’eternitat,
exclamà
Déu meu, sóc el rapsode del vostre amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada