Estones de poesia i de teatre

dissabte, 16 de setembre del 2023

MIRADA I DESIG D’ESTIMAR

Artista de la vida,
el cor,
sala d’exposicions de l’art del desig.
Amor,
il·lusió creativa de la mirada,
els ulls reclamen
presència i abraçada.
Obre la carta,
porta de l’ésser estimat,
freturós hi truca.
La vida,
temps curull de desitjos,
espera el carter d’il·lusions.
El paper escrit de la missiva,
metàfora d’una mirada amorosa,
miracle en els ulls
invita a l’infinit.
Et vull veure,
cridava el cor dels amants,
la carta feu el miracle.
El sol història de la vida,
galeria d’art del desig,
il·luminà les obres d’art del cor.

dimarts, 29 d’agost del 2023

ELS XICS DE GRANOLLERS ANXENETA DE LA GERMANA GRAN

Dos pilars es donen les mans,
una forta abraçada signa fraternitat,
l’Agulla germana gran,
els Xics de Granollers,
senten l’escalfor de germans i germanes
i la Creu al bell mig de l’Agulla
beneeix la trobada.
Poema escrit amb lletres de roca i humanes
el vent el musica
i l’Auditori del cosmos
aplaudeix fins l’infinit les emocions sentides.
Els Xics amb un pilar de quatre
emulen la fe de l’anxaneta
i l’Agulla Germana Gran,
cos del pilar natura humanitat,
convida als Xics
a escoltar els batecs del cor.
Al Sot de Bac de Figaró-Montmany
només s’escoltaven els batecs d’un cor,
el cor de l’amor.

dilluns, 28 d’agost del 2023

EL SOL M’HA FET UN PETÓ

El sol se’n va al seu repòs,

la llum esdevé silenci,
els meus ulls li desitgen bona nit,
i els seus llavis m’obsequien,
la meva cara,
un gerro de clavells vermells.
S’ha amagat,
les mercès li arribaran dormint,
les llegirà de matinada.
Cada clavell un petó,
cada petó la música d’un poema,
cada poema una lliçó del sol que no dorm.
Somia, amic, em diu un clavell,
el teu somni viu altres petons de l’astre rei,
gaudeixes somiant,
i el sol gaudeix fent petons,
petons amorosos a una altre contrada del món.
L’horitzó, al sol ponent,
és niu del silenci creador de vida.

diumenge, 13 d’agost del 2023

DESCALÇ
El contacte de la terra i de l’aigua,
acompanyat de l’acaronament de l’aire,
desperta en el meu cor
il·lusions per entendre les estrelles.
M’agradaria caminar descalç pel camí blau del cel.
Quan camino descalç
em sento més natura i més a prop del cel blau.
A vegades les espines em parlen,
s’ho passen bé xuclant gotes de la meva sang.
Aleshores, les roses somriuen, són vermelles,
se senten germanes meves.
Caminar descalç sobre la neu
el fred explica les seves històries;
trepitjar descalç brasses d’un foc,
fa entendre la veu del dolor,
jugar amb els peus nus amb l’aigua del mar,
fa viure paraules d’eternitat.
Les sensacions de la natura són paraules de vida.
Els peus són també ulls que miren i oídes que escolten.
El cos humà és paraula del món.

dilluns, 31 de juliol del 2023

LA FANGA

Tres puntes remouen la terra,
petonegen els horts,
descobreixen emocions en el fang.
Fangar,
acaronar per estimar,
i a l’hort desperta la vida.
El treball de la fanga,
en l’hort dels humans,
desvetlla sentiments
i amb gotes de sang
la llum humana revifa la vida.
Sacrificat cop de fanga,
voluntat de ser digne,
sentiment de futur,
descobreix a l’horitzó la llum del conreu,
la fanga remou la terra,
i el sol rega l’esperança.

dimecres, 19 de juliol del 2023

EL MEU VESTIT BLANC

A l’alba, l’ànima es vesteix de blanc,
l’amor ha teixit la tela amb fils de tots colors,
el cor filava amatent
i el meu jo esdevenia imatge del jardí terrenal.
L’arc de Sant Martí,
pedagog de l’art de viure,
barreja tots els fils, els estima tots,
i es fa el miracle, amor i odi esdevenen u,
és treball de llibertat, teixint la identitat.
Pluja en el temps, que saona la terra,
besa el vestit blanc, símbol d’unitat.
Amb llibertat l’odi pot ser amor, i l’amor enemistat.
El dret a equivocar-se, garantia d’identitat,
defineix el ser i el no ser.
Perquè l’ànima es vesteix de blanc a l’albada?
Quan la llum del sol il·lumina la intel·ligència,
els ulls llegeixen i la ment medita,
el missatge de la llibertat,
el jo només és amor si estima els altres jo.
La humanitat vestida de blanc
imatge de la llibertat esdevinguda amor.

dimarts, 18 de juliol del 2023

EL SOL M’HA FET UN PETÓ

El sol se’n va al seu repòs,

la llum esdevé silenci,
els meus ulls li desitgen bona nit,
i els seus llavis m’obsequien,
la meva cara,
un gerro de clavells vermells.
S’ha amagat,
les mercès li arribaran dormint,
les llegirà de matinada.
Cada clavell un petó,
cada petó la música d’un poema,
cada poema una lliçó del sol que no dorm.
Somia, amic, em diu un clavell,
el teu somni viu altres petons de l’astre rei,
gaudeixes somiant,
i el sol gaudeix fent petons,
petons amorosos a una altre contrada del món.
L’horitzó, al sol ponent,
és niu del silenci creador de vida.