EN LA FOSCOR DE LA NIT

En silenci aclucar el ulls,

crit en la foscor,

la llum íntima de l’ànima

alena la veritat de ser.

Enyorar l’absència del sol i les estrelles

desperta en la nit la germanor del dia

i un infinit esdevé company.

No és un somni,

és vivència de fraternitats eternes.

El silenci de la nit,

càtedra d’universitat ultra còsmica,

ensenya filosofia no terrenal,

viatge indefinit dels desitjos del cor.

La foscor no parla,

remou els pensaments de la ment,

intueix el segell del més enllà

intuint una altra existència,

la mística existència infinita de l’amor.

EXISTEIXEN ALTRES JARDINS

 

 

L’aigua amb els seus poemes,

ones del mar balancins d’emocions,

pluges suaus acaronant amistats,

pluges borrascoses de besos apassionats,

fonts de paisatges i de plaça de pobles

rius abraçant la terra, delícia de flora i fauna,

llacs de repòs, filòsofs dels paisatges.

Llenguatges de l’aigua,

missatgers de convivència còsmica,

no escriuen poemes,

els viuen ens arbres de jardins humans.

El jardí de l’aigua

balla sardanes de l’existència

donant les mans

al jardí de la flora,

al jardí de la fauna,

al jardí de les muntanyes,

al jardí de les valls

i al jardí dels humans.

LA HUMANITAT ÉS UN JARDÍ

 

La terra, amb rius, mars, flora i fauna,

jardins còsmics de creació divina,

allarga la mà al jardí creatiu,

la humanitat.

Els éssers humans son els seus arbres,

les seves flors, les seves virtuts,

els seus fruits, la seva dignitat.

Els arbres en flor de la humanitat

son cançó amb els seus fruits,

els fruits bons.

Si els fruits son dolents,

el jardiner el talla i en fa llenya.

Amb el seu foc crema el mal,

de les arrels reneixerà un arbre bo.

ARBRE FRUITER

 

 

 La saó de la terra,

aliment de les plantes de jardins i boscos.

Les flors i els fruits,

aromes i gustos de l’univers,

anhelen besos dels humans.                                 

Un gust, plaent o amargant,

un aroma, suau o repugnant,

defineixen la bondat de les plantes.

La veu de la planta reclama treball,

el desig humà demana bonesa,

mentre el cosmos exigeix respecte,

estima dels humans a les plantes.

Llàgrimes de l’arbre fruiter

no arriben al cor dels humans,

uns cops de destral castiguen el mal,

destrossat l’arbre és llenya de foc,

i l’ésser humà no pensa,

ell també pot acabar cendra.

SER UN NÚVOL

 

Parlen els núvols em pregunta el nen que soc?

Mourem entre ell en el cel blau,

gran esport de la vida,

m’acompanyaria al palau de l’amor?

Estimo els núvols

artistes de la sala d’art del cel.

Per què m’agradaria ser núvol?

Per donar de beure als humans quan tenen set,

per gaudir del bany d’aigua dels matins,

per regar els camps dels fruits que els hi donen vida,

per que quan s’equivoquen

reflexionin com corregir els seus mals.

M’agradaria ser núvol

alegrant la mirada dels humans,

més amunt del cel blau

hi ha el palau del seu Pare.

MADUIXA

 

 

Planta boscana, ahir,

clamorosa en els horts, d’avui,

enamora petits i grans,

el seu vermell i els seus aromes

enamoren els sentits

i fan seus els batecs del cor.

Gustosa al paladar,

medecina i vitamina en venes i artèries,

violí protagonista de l’orquestra

de l’aire i el sol.

Un passeig pels horts de pagès,

plantes i arbres aplaudeixen,

no el visitant.

Arran de terra,

fulles verdes abracen colors vermells,

un vol rasant d’un ocell

agraeix a la maduixa el seu fruit.

La maduixa és reina en el bosc,

també en l’hort.

Berenà de maduixes,

passejant per l’hort o pel bosc,

verdader regal del cel.

JARDI DELS HUMANS

Jardí de l’infinit,

cada persona és un arbre,

els seus fruits,

pensaments, sentiments i fets,

marcats pels seus colors,

dissenyen identitats.

Identitat defineix qualitat,

el fruit serà bo o dolent,

pot canviar el seu sabor

l’ésser humà és lliure.

Els arbres del jardí de la humanitat,

éssers intel·ligents,

intel·ligents per ser bons,

intel·ligents per ser dolents.

El desig passional defineix la qualitat.

LA HUMANITAT ÉS UN JARDÍ

La terra, amb rius, mars, flora i fauna,

jardins còsmics de creació divina,

allarga la mà al jardí creatiu,

la humanitat.

Els éssers humans son els seus arbres,

les seves flors, les seves virtuts,

els seus fruits, la seva dignitat.

Els arbres en flor de la humanitat

son cançó amb els seus fruits,

els fruits bons.

Si els fruits son dolents,

el jardiner el talla i en fa llenya.

Amb el seu foc crema el mal,

de les arrels reneixerà un arbre bo.

CIRERER

 

El vermell dels seus fruits,

pura temptació,

convida al diàleg

en la cadira de les seves branques.

La cadernera que hi tenia el niu

amb els seus refilets

m’animava a fer-hi el meu.

Vaig viure el miracle,

una mix diada d’estiu,

tombat en la forquilla de dues branques,

parlant amb la cadernera.

Com signe de bona amistat,

el seu bec penjà en les orelles

unes arracades vermelles,

regalant-me el privilegi,

ser espectador del seu concert.

La música enamorava,

sense paraules parlava d’amor,

i el cirerer silenciós

recitava musicals poemes,

poemes del cirerer poeta

estimant els éssers humans.

Les cireres al compàs de la llum i el vent

omplien de petons la vida.

El pare cirerer

aplaudia les seves filles,

les cireres.

ESTIMO

                                                      A l’hivern el fred pinta blanc l’amor,

més blanc que la neu de les muntanyes,

i l’esquiador,  quan  cau, li fa un petó.

L’amor no es gela,

esdevé àngel guardià del cor.

La neu acarona els colors de la vida,

primavera, estiu i tardor,

a l’hivern celebren la sardana dels colors.

La primavera estima l’esperança,

color verd;

l’estiu alena l’esforç i el sacrifici,

la força del vermell;

la tardor juga amb les fulles dels arbres,

dansa del color marró.

Al cim de la muntanya de l’amor

primavera, estiu, tardor, hivern

dansen la sardana de la vida,

els humans que estimen es donen les mans

JARDI DELS HUMANS

 

Jardí de l’infinit,

cada persona és un arbre,

els seus fruits,

pensaments, sentiments i fets,

marcats pels seus colors,

dissenyen identitats.

Identitat defineix qualitat,

el fruit serà bo o dolent,

pot canviar el seu sabor

l’ésser humà és lliure.

Els arbres del jardí de la humanitat,

éssers intel·ligents,

intel·ligents per ser bons,

intel·ligents per ser dolents.

El desig passional defineix la qualitat.

PENSO...

 

El ulls beuen imatges,

les orelles escolten sons,

la ment ordena idees,

i el cervell humà encén el foc.

L’ésser humà

obre de bon matí la finestra,

llum i vent encenen el ble,

el pensament ordena els moviments de la vida.

Els batecs del cor tenen cura del foc

entre els humans condimenten programes.

Sons, imatges, moviments i sentiments,

productes que omplen el cel blau,

esdevenen aliments de la vida,

artistes cuinen imatges, dibuixos, escultures,

poetes reciten poemes,

científics alimenten el futur,

treballadors conreen els camps.

Jo penso dona vida a cada instant de la història.

UN ROURE

 

 A mig camí de l’escola,

cada matí,

un roure em donava el bon dia.

Era savi aquell roure,

i molt bon amic.

Un diumenge tornant sol de missa,

cap al mig dia,

el sol molt esplèndid,

les fulles del roure m’allargaven ses mans,

volien que a l’ombra

escoltés les seves cançons.

Recolzat en el tronc

amarat de petons del temps,

l’herba ran de la soca

se m’oferí per coixí.

El roure transformat teatre,

ses fulles, orquestra,

amb música de silenci

em dedicaren la seva cançó.

Abraçat al roure plorant d’emoció

no tenia prou petons.

Els batecs del cor eren els seus batecs,

l’adeu de les fulles

missatges de camins de vida.