El grup d’adults dels Tallers d’ARSÈNIC amb el CONTE DE LEAR
palesaren aquella capacitat creativa equilibrada de la idea i la passió per
adaptar la tragèdia de Shakespeare EL REI LEAR a un format narratiu sense
perdre el caràcter d’espectacle. Un treball de curs que per mèrits pot
esdevenir protagonista en els teatres. Els actors i les actrius descobriren en
l’art de narrar l’essència de la dramatùrgia. Amb una habilitat natural, viva,
sintetitzaren en un espai de quaranta cinc minuts una tragèdia de cinc actes.
Un repte,treballat, estudiat i realizat. La senzillesa de l’escenografia, en la
que dominava el color negre i la naturalitat de la coreografia li donaven una
nota de proximitat que facilitava el compartir amb els narradors del conte.
Perquè presentaren la tragèdia en format de conte i els diferents seients dels
i les protagonistes em recordaven els escons de la vora del foc on avis i àvies explicaven contes i aquesta
característica li donava un aire de màxima
credibilitat artística. Fer arribar al públic la problemàtica fatalista
del rei Lear i el seu entorn amb un muntatge que sense perdre l’essència de
l’espectacle es converteix en un conta contes amb un notable comportament lúdic
denuncia fe en la persona, amor en el treball i esperança en el resultat. Tres
condicions bàsiques per triomfar. Per altra banda aquest futur esperançador el
feia més creïble la naturalitat i facilitat amb que els actors i les actrius
intercanviaven personatges independentment de si es tractava d’homes o dones.
Un exemple del que és la globalitat en el gènere humà. El teatre Ponent donant
la mà a l’Espai de creació, ARSÈNIC, ha demostrat, una vegada més, la
necessitat imprescindible del fet cultural, en el nostre cas la dramatúrgia, en
la configuració de la convivència en els pobles. Però la característica més
creativa que s’hi respirava era que el Conte de Lear generava vida.
L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.
dilluns, 30 de juny del 2014
dissabte, 28 de juny del 2014
BINOMI EXCEL·LENT DEL MILLOR TEATRE
Recordo que un dels anys de la Fira d’Entitats, Granollers,
Capital del Teatre, fou el tema central. La història de la ciutat ens demostra
la força que la dramatúrgia exercia culturalment tant pel nombre d’espais, com pel
de grups. En els anys difícils del Franquisme un nom brillava amb llum pròpia,
Gregori Resina, convertint la capital del Vallès Oriental en centre del millor
teatre no oficial, no nomès de Catalunya sinó també de diferents indrets de la
pell de brau. El caliu d’aquest foc
encara continua encès malgrat les galledes d’aigua que la pluja de les
retalladles llença sobre la cultura. I esperem que no s’apagui i que les flames
del seu foc esdevinguin altre vegada reclam del verdader teatre que neix del
poble, aquest teatre que s’ha viscut la setmana del 23 al 29 de juny de 2014. I
el Teatre Ponent n’ha estat el centre i Arsènic, espai de creació artística, la forja dels quadres
escènics, quadres de diferents edats formats pels alumnes dels tallers
d’Arsènic, i tant els més petits com els més grans sense, oblidar els joves,
han demostrat a bastament la qualitat artística que atesosren actualment però
allò més important el futur esperançador per a tots aquells i aquelles que
triin el teatre com activitat de la seva vida. He estat testimoni de dues
representacions i he tingut intercanvis amb persones que han presenciat les
altres i la coincidència no ha estat casual. Hi ha futur i la categoría teatral
de Granollers continua viva. I en aquesta continuitat hi juguen un paper molt
important les dues entitats que durant una setmana del mes de juny han demostrat la qualitat artística, cultural,
humana i social del teatre. Amb elles, sense oblidar els altres grups de la
ciutat, Granollers tè assegurada la temporada dramatúrgica però és necessari
també més implicació de la gent de la cultura, en particular, dels aficionats a
la màgia de Talia i Melpómene. El Teatre Ponent, una excel·lent oferta de
teatre, Arsènic, espai de creació artística, un extraordinari taller, forja de
bons actors i actrius. Els aplaudiments viscuts en totes les representacions de
la setmana ho palesen abastament.
Mercaders de Shakespeare
El desenvolupament de l’espectacle, ideat i treballat pel
grup jove del Taller Arsènic, Mercaders de Shakespeare m’ha portat a pensar
honestament que el grup podría molt be ser batejat amb el mateix títol, perquè
van vendre extraodinàriament la dramatùrgia de l’escriptor anglès. Un
recorregut de les joves actrius i dels joves actors per quatre títols
sintetitzats amb quatre paraules, poder, ambició, venjança i amor, recordava el
noms mítics de Macbeth, Hamlet, Otelo i Romeu i Julieta amb l’encert d’una
coreografia instrumentada musicalment i cinèticament per aprofundir més en els
missatges. Una nota, per a mi
excepcional, el to humorístic des d’una
crítica directa i lúdica amb l’efecte darrer de la mort de tots els protagonistes. Un concepte
de la vida, efímer, valorada per la intensitat. Amb moments d’una gran bellesa
donava la impressió que la dansa li demanava el relleu a la paraula amb moviments
corporals que robaven a l’abecedari les lletres per crear el missatge. La presència
de la dramatúrgia shakesperiana no abandonà mai l’escena donant generosament la
mà a la creativitat d’uns joves del
segle XXI que jugant amb les idees filaven emocions i amb termes de casa nostra
feien puntes de coixí per ornament dels vestits del temps. I a fe que hi
jugaven amb el temps d’ahir i d’avui coordinant els sentiments i emocions
universals de la vida humana. L’ahir i l’avui es donaven la mà gràcies a la
imaginació i al treball d’un grup de joves molt ben dirigits. Resumint, un
espectacle en el que la tragèdia, el drama, la comèdia i fins i tot el sainet
es complementaven pel saber fer, la gràcia, l’estudi i el treball d’un grup de
joves del Taller Arsènic que la majoria d’ells i elles van rebre en el Teatre
Ponent el bateig dramaturg amb la il·luminació dels aplaudiments del públic.
dijous, 26 de juny del 2014
PLUJA DE MUSICALS
Una producció d’ARSÈNIC, espai de producció artística,
presentada pel grup d’alumnes adults dels Tallers Arsènic. Un treball pedagògic
d’inspiració musical amb cançons que triomfen o han triomfat a Europa i Amèrica
i que ha evidenciat que l’art no és propietat de ningú sinò que és vida de
tothom. Vuit dones, àvies algunes, mares altres i un xic més jove alguna i un
noi jove li van donar a la vetllada un sentit artístic de la vida del dia a
dia. Perquè la vida de cada persona és l’obra d’art més meravellosa de la
natura. La gràcia de l’espectacle fou la peculiaritat de donar protagonisme a
les individualitats amb cançons escollides, que si no fossin conegudes, podría suposar-se
que habien estat creades exprofesso per cada participant. Però no només el
ritme musical i la lletra de la cançó si
no també l’expressió corporal de cada actriu i actor que feien moure mans i
peus amb la rúbrica de l’expressió facial. Per què era tota la persona que s’integrava
en el seu treball independentment de la qualitat artística que en l’aspecte on
veritablement es mereixien un excel·lent era en la il·lusió. Però a la vegada
la individualitat s’immergia en la totalitat amb escenes participatives, ja
fossin cantades, expressades corporalment o realitzant un treball com estendre roba. Un muntatge
senzill però artísticament vital que denuncia la qualitat pedagógica,
psicológica i artística de l’equip tècnic responsable de desenvolupar la idea.
Una manera senzilla i a la vegada entenedora de perquè la globalitat no és
possible sense les individualitats. No es pot passar de llarg l’estreta
col·laboració entre el Teatre Ponent i Arsènic, espai de creació artística. Un
deu.
dilluns, 23 de juny del 2014
CONTES AMB SWING, cia Ventapochs.
Original la presentació i original la
interpretació. Dos contes presents en les
ments de la majoria de les persones, explicats amb els llenguatges de la
música, la dansa i la imaginació tecnológica, palesen possibilitats,
culturalment enriquidores, de ser interpretats i explicats. L’escenografia
esdevenia un diàleg constant amb el públic assistent per reviure emocions de l’ahir
traduïdes al llenguatge d’avui. Molt potent la invitació a la lectura del
bibliotecari que aconsegueix quelcom més que llegir els contes, aconsegueix
reviure’ls, interpretar-los i poetitzar-los. Deliciosos els moviments de la Ventafocs
rubricats amb expresions dels ulls i de la cara, expressions esdevingudes
moviment amb una agilitat d’un vent que movia les fulles dels arbres acaronant
i somrient. La coreografia del conte jugava a cuit i amagar amb la ballarina
que trobava en la metáfora la riquesa del silenci apuntador de l’escena. La
suavitat dels moviments de la Ventafocs obrí la porta a una altra coreografia
en la que les vivències de Pinotxo precisaven col·laboracions interpretatives
de la vida, des de la simplicitat d’una mirada a la complicitat de presències definidores
de conceptes i situacions socials més complexes en una convivència. I no fou la
paraula sinò la dansa i la música amb la complicitat tecnológica el llenguatge d’un conte, que
explicat a la vora del foc per un avi feia feliç al nét i a la néta. Tant en el
conte de la Ventafocs com en el del Pinotxo uns finastrals traslúcids regalaven
la llum interpretativa dels contes actuant imaginàriament de vivències recordatòries
que inspiraven els moviments de la dansa i reclamaven els compassos de la
música. La inspiració artística acompanyava en cada instant la capacitat interpretativa
dels actors i de les actrius descobrint en cada moviment vivències d’ahir
viscudes en les grades d’una teatre. Un espectacle poètic convertint contes d’infants
en riquesa cultural de gent gran. Una vegada més el Teatre Ponent càtedra de la
vida.
dimarts, 17 de juny del 2014
PROGRAMACIÓ FINS A FINALS DE JUNY
GRANOLLERS
Teatre
Ponent, dia 21 i 22 a les 21 h.
CONTES AMB
SWING
Dia 25 a les 21 h.
PLUJA DE
MUSICALS, tallers ARSÈNIC
Dia 26 a les 21
h.
LA DUALITE,
tallers ARSÈNIC
Dia 27 a les 21
h.
MERCADERS DE SHAKESPEARE, tallers ARSÈNIC
Dia 28 a les 12
h.
DE QUÉ VA?
DE FADES? tallers ARSÈNIC
Dia 28 a les
21 h.
3 RICARD,
tallers ARSÈNIC
Dia 29 a les
19 h.
EL CONTE DE
LEAR, tallers ARSÈNIC
CANOVELLES
Teatre Can
Palots, dia 29 a les 18 h.
COR MIXT
DAMICS DE LA UNIÓ I COR AMPACANTA,
espectacle de música americana.
LLIÇÀ DE
VALL
Casal
social, dia 20 de juny a les 21’15 h.
EL REI
BORNI, de Marc Cretiuet.
dimarts, 10 de juny del 2014
DANSA D’AGOST, de Brian Friel
La companyia granollerina ACTE QUATRE ha acomiadat la
temporada d’una obra de teatre que ha palesat, una vegada més, la qualitat dramàtica
del grup vallesà. El teatre Ponent ha estat el marc adequat per un adèu que al
mateix temps donava noves forces per tornar a començar. La vitalitat dels
components del grup de Granollers desafia el temps i l’edat esdevè l’elogi de
la juventud. Actrius i actors demostraren no nomès saber estar sinò alló més
important viure l’acció dramàtica com si s’estès desenvolupant en aquell
moment. Una total identificació amb els personatges creats per Brian Friel és
el millor reconeixement que se li por atorgar als membres d’Acte Quatre. Una
adequada distribució donava la impressió que el dramaturg al crear-los pensava
en els actors vallesans. De l’espectacle em va captivar l’estructura, talment
com si es tractès de la presentació pesebrística d’uns diorames vivents
prèviament explicats pel mateix personatge en dues etapes diferents de la seva
vida, de nen i de gran. Curiosament el protagonista era el, diem-ne,
presentador, i quan ell parlava, l’acció s’aturava immobilitzada amb una llum
més difuminada, convidant a l’espectador a cercar la manera de fer-se seva
l’acció que continuarà l’espectacle. Una història amb personatges molt ben
estudiats que de la diversitat en feien una forma de vida en la que s’hi
dibuixaven les bondats i les misèries més significatives de la convivència. En
el fons una denúncia social artísticament presentada amb la finalitat de parar
esment en alló positiu que es vivia d’una manera un xic negativa, en una
paraula la lliçó de la vida a través del contrast. Un bon comiat que ha
estimulat el desig d’una nova activitat.
PROGRAMACIÓ DEL 13 AL 18 DE JUNY DE 2014-06-10
GRANOLLERS
Teatre
Ponent, dies 13 i 14 a les 21 h.
RELATS DEL
COR DE DIVENDRES NIT
Dia 15 a les 19 h.
EL MERCADER
DE VENÈCIA, cia Catarsi Teatre
Dia 16 a les 19 h.
TOT JUGANT
AMB SHAKESPEARE, escola de teatre ARSÈNIC
Dia 18 a les 21 h.
EL METGE A
GARROTADES, Grup de joves de la Parròquia Sant Esteve.
Teatre-Auditori,
dia 16 a les 19 h.
EL SOMN I DE
BERNAT METGE, lectura dramatitzada amb Joan Pera i Ferran Frauca
dilluns, 2 de juny del 2014
Expressions d’una Alemanya, cançons d’entreguerres, cia.LaLópez
El Teatre Ponent demostrà, una vegada més, la qualitat
artística de la dramatúrgia catalana. Laura López, filla d’un jugador del BM
Granollers Juli López Laorden, amb la seva actuació, va palesar abastament la capacitat
esportiva del teatre per jugar el partit de la vida. Una actriu, preparada
artísticament per jugar teatralment en Divisió d’Honor, va dissenyar i actualizar
un espectacle musical amb aquella
dignitat de la juventut que convenç en el fons i en la forma. Raul Parera, al
piano, esdevenia el company artístic del joc desenvolupat al teatre Ponent amb
un muntatge inspirat en la dramatúrgia i la cançó alemanya, algunes de les
interpretacions en català, que li donava
al moment aquella frescura que des de bon començament els dos protagonistes van
injectar al públic amb una invitació a una funció de cabaret. Laura López va
demostrar un ágil domini de l’escena i, a la vegada, un coneixement de la
música i el seu temps traslladat a l’actual i adaptació del personatge a l’ahir i a l’avui.
Dissenyadora de l’espectacle, protagonista principal i conductora de l’obra,
alternant la interpretació amb la presentació, esdevenint les dues condicions
la definició del paper principal. Notable en el domini del llenguatge corporal,
convertint el cos en un fidel company dialogant i modulant la veu als aires
variants del temps, en els que l’amor demanava una modulació, la denúncia una
altra i el joc aquella necessària per fer-ho passar be. Coreogràficament amb
una ágil habilitat de demanar-li a la veu i al cos aquells tons i aquells moviments
que s’endinsen, convencen i transformen. I escenogràficament la senzillesa era
la signatura de la grandesa del missatge. Una grandesa que es fonia abraçant-se
amb la definició de la persona. Una vegada més, el Teatre Ponent dóna la mà als
actors i actrius de casa amb una de mostració del sentit que a Granollers té la
dramatúrgia. I una crida: els aficionats del Teatre, que a Granollers són
molts, per què no omplen cada cap de semana el Teatre Ponent? Quin paper hi ha
de jugar, que potser no hi juga prou, la premsa escrita, la ràdio i la
televisió en la difusió dels programes setmanals. La semana vinent, més
dramatúrgia granollerina. S’omplirà el Teatre? Acabo felicitant als dos protagonistes
i a la direcció. Endavant, Granollers necessita el teatre Ponent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)