El C/ Major de Parets del Vallès fou el dia 13 d’abril de
2019 escenari poètic d’un recital especial. Organitzat pel Niu d’art poètic amb
la col·laboració de la llibreria FARRES i del restaurant RIBAS DO SIL, la
poesia amb acompanyament musical de la cubana Yaneisy es convertí en l’aire que
respirava la població vallesana i el vent que el regalava eren les veus dels
poetes del Niu d’art, celebrant que el
seu Parets és un poble lector. El públic assistent, al mateix temps que feia
seus els poemes degustava un vermut que agermanava esperit i matèria. El
recital en el que actuaren poetes del Niu d’art amb la poesia dels seus llibres
esdevenia el vermut preperatori de l’apat de la cultura del dia de Sant Jordi.
La col·laboració entre les tres entitats de la població no era un assaig, era
la demostració d’una realitat de les arrels fondes de la paraula. No serà només
el primer, ni menys el darrer, perquè el segon vermut poètic ja té data i poeta
vallesana, Ramona Arimon, que presentarà el seu primer llibre de poemes i vol
celebrar-ho al costat dels seus companys del Niu d’art i de tots els amics i
amigues de la poesia de Parets del Vallès i del seu entorn. Unes paraules de
presentació sobre el sentit de la poesia com configuradora social i creadora de
dignitat donaren pas al poeta JOSEP BERNAL, persona que viu la poesia i la fa
viure perquè amb les seves paraules i els seus poemes defineix l’essència
poética que flueix de l’esperit de cada ésser humà.
L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.
dilluns, 15 d’abril de 2019
VERMUT POÈTIC A PLENA LLUM DEL DIA
dijous, 11 d’abril de 2019
EL VERMUT POÈTIC DEL NIU D’ART DE PARETS DEL VALLÈS
El món de la poesia en la globalitat humana hi exerceix, també
massa sovint des d’el silenci imposat, la pedagogia de la filosofia de la
convivència. La presència de la poesia activa positivament les relacions
humanes a tots nivells.És un factor imprescindible en el treball cultural
perquè motiva i remou els sentiments i encén el desig de tots els projectes.
Sortosament, aquesta presència, que és molt silenciada i desterrada, és més
efectiva que qualsevol altre poder i mitjançant les belles arts, la poesia, que
és art, desvetllen consciències i fa programar projectes. Disortadament aquesta
pedagogia és ignorada silenciant-la per la exigència del procès posat al servei
de la gran economia que s’autoproclama formadora de la convivència. Els
resultats, la pobresa mundial de la major part de la humanitat. Personalment
m’he preguntat i què puc fer o he de fer perdut en la immensitat de la
humanitat actual. Ser honest i digne. I la poesia m’alliçona i m’esperona. La
poesia desperta el desig de ser i fer realitat el que la teva ment et diu.
Científic, artista, poeta, industrial, comercial, educador, universitari,
polític, jutge, militar, policia o guardia civil, etc... Aquest despertar de la
poesia va acompanyat d’una norma que no és altre que totes aquestes possibles
activitats han d’estar al servei de la dignitat humana per damunt dels diners
que s’hi poden assolir. Part dels diners que s’hi guanyen s’han de posar al
servei de la humanitat. Malauradament, l’ordre social mundial de convivència ha
programat una altra filosofia recolzada en la riquesa. L’enemic és molt gran i
molt potent. La poesia només lluita amb l’arma de la creativitat. I el poder de
l’economia s’ha infiltrat en el món de la poesia per desviar la seva influència
i posar-la al servei de guanyar diners per sobre de enriquir culturalment a les
persones. El projecte del vermut poètic és un projecte que massa gent diu que
és una utopia, que no hi ha res a fer. I aquest és el greu pecat que dóna força
a la política mundial actual dirigida per la gran economia. Però si sense
defallir es guanyen encara que lentament, persones que les fa més dignes, la
humanitat serà un xic més digna en ella i la persona será més humanitat. Hi ha
la dita castellana de “quien mucho abarca poco aprieta” però si ningú no apreta
els progrès vers la dignitat humana cada dia serà més ineficaç. La poesia serà
eficaç estimant-la i l’estimarem si la coneixem i si descobrim la capacitat
creativa, també amb la paraula, que té la persona guanyarem cada dia un espai
més en la globalitat. Però no ens deixem enganyar per qui ens vol comprar i en
época electoral la compra del vot és un perill. El Niu d’art us convida al Vermut Poètic programat amb la col·laboració
de l’Impremta-llibreria FARRES i el
restaurant RIBAS DO SIL. Comerços del poble amb entitats culturals fent país.
Tothom hi és convidat.
diumenge, 7 d’abril de 2019
MONTCADA I REIXAC I PARETS AGERMANATS AMB POESIA
L’ Esglèsia de Sant Pere de Reixac, una mirada de la
història, que des de la senzillesa sublima la paraula. Un recital poètic amb el
qualificatiu de MIMOSES fou la vivència d’una cordial convivencia en la poesia
que feia escoltar batecs del cor de la humanitat. L’Esglèsia de Sant Pere de
Reixac fou l’escenari, de quins orígens
se’n parla l’any 992, finals del segle X. És un temple romànic que l’any 1028
esdevé parroquia de Reixac i el 1976 pertany a Montcada. L’any 1676 fou
recontruit per què la Guerra dels Segadors el va cremar l’any 1651. Es tracta d’un
autèntic monument arquitectònic que des d’una altitud de 181 m. sobre el nivell
del mar observa el Vallès, panorámica de records plens d’història. I en aquest
marc excepcional, els grups de poesia Senders (Montcada) i Niu d’art (Parets
del Vallès) sota la mirada de la història van fer ressonar els missatges de la
paraula. El butlletí de la 10ª edició de POETICAE manifesta amb aquestes
paraules:”Una interrelació entre autors de proximitat que abracen diferents
estils i generacions i que esdevé una excel·lent mosgtra de la diversitat d’entendre
i escriure la poesia”.
Certament els poemes esdevenien verdaderes invitacions
contemplatives de l’espai, de la història però principalment de les passions
humanes viscudes individualment i compartides amb els altres. El recital, des
de la diferència i peculiaritat de cada poeta hi palesava en la veu femenina o
masculiuna modalitats de gaudi que il·luminva l’entorn amb raigs de llum poética
d’una humanitat global. La presència de l’arbre, quina ombra guardava històries
de vida en familia, la remor de l’aigua que convidava a fitar l’horitzó, els
país que cantava llibertat, l’interioritat personal que desitjava igualtat i
germanor amb un rerefons musical que li donava a la paraula la germanor de la
música, eren sospirs d’una amor eròtic humà que intuia abraçades d’un algtre
amor espiritual i entre els dos definien la veritat del ser humà. La història
aplaudia el recital i el recital feia història des de la creativitat poética de
la humanitat, representada a l’Esglèsia de Sant Pere de Reixac per set poeteses
i tres, tres poetes i una pianista. La verdadera història és basteix des de la poética.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)