VERMUT POÈTIC A PLENA LLUM DEL DIA

El C/ Major de Parets del Vallès fou el dia 13 d’abril de 2019 escenari poètic d’un recital especial. Organitzat pel Niu d’art poètic amb la col·laboració de la llibreria FARRES i del restaurant RIBAS DO SIL, la poesia amb acompanyament musical de la cubana Yaneisy es convertí en l’aire que respirava la població vallesana i el vent que el regalava eren les veus dels poetes del Niu d’art,  celebrant que el seu Parets és un poble lector. El públic assistent, al mateix temps que feia seus els poemes degustava un vermut que agermanava esperit i matèria. El recital en el que actuaren poetes del Niu d’art amb la poesia dels seus llibres esdevenia el vermut preperatori de l’apat de la cultura del dia de Sant Jordi. La col·laboració entre les tres entitats de la població no era un assaig, era la demostració d’una realitat de les arrels fondes de la paraula. No serà només el primer, ni menys el darrer, perquè el segon vermut poètic ja té data i poeta vallesana, Ramona Arimon, que presentarà el seu primer llibre de poemes i vol celebrar-ho al costat dels seus companys del Niu d’art i de tots els amics i amigues de la poesia de Parets del Vallès i del seu entorn. Unes paraules de presentació sobre el sentit de la poesia com configuradora social i creadora de dignitat donaren pas al poeta JOSEP BERNAL, persona que viu la poesia i la fa viure perquè amb les seves paraules i els seus poemes defineix l’essència poética que flueix de l’esperit de cada ésser humà.

EULÀLIA RIPOLL, poeta d’un profund accent psicològic i coneixedora de la psicologia humana endinsa a qui l’escolta en les profunditats del seu cor per auto-escoltar els batecs i gaudir de la passió inmensa que li dóna vida.

Fou JAUME ANFRUNS, entusiasta de la seva població, promotor de l’activitat poètica a Parets amb una constància de més de seixanta anys, qui recordà com es viu a la seva població la poesia. JOAN SALA VILA, obsessionat per saber interpretar el llenguatge de l’aigua en totes les seves manfiestacions i totes creadores, llegí uns poemes que intercanviaven vivències les gotes d’aigua i els granets de sorra amb els peixos i les aus marineres. MARIA PUJOL, incansable promotora de la cultura, veu imprescindible en els actes culturals i literaris de la poblaciónfeu les delícies amb els seus comentaris i amb el caliu humà dels seus poemes. Va cloure el recital ISIDRE OLLER, president del Niu d’art i poeta amb l’excel·lència de la paraula i amb la profunditat filosófica del seu pensament. El C/ Major per unes hores fou centre de la paraula amb els aromes de les flors dels poemes amb una ullada al proper Sant Jordi que en la parada de la llibreria FARRES tindran un espai els llibres de poemes dels poetes del Niu d’art.

EL VERMUT POÈTIC DEL NIU D’ART DE PARETS DEL VALLÈS

El món de la poesia en la globalitat humana hi exerceix, també massa sovint des d’el silenci imposat, la pedagogia de la filosofia de la convivència. La presència de la poesia activa positivament les relacions humanes a tots nivells.És un factor imprescindible en el treball cultural perquè motiva i remou els sentiments i encén el desig de tots els projectes. Sortosament, aquesta presència, que és molt silenciada i desterrada, és més efectiva que qualsevol altre poder i mitjançant les belles arts, la poesia, que és art, desvetllen consciències i fa programar projectes. Disortadament aquesta pedagogia és ignorada silenciant-la per la exigència del procès posat al servei de la gran economia que s’autoproclama formadora de la convivència. Els resultats, la pobresa mundial de la major part de la humanitat. Personalment m’he preguntat i què puc fer o he de fer perdut en la immensitat de la humanitat actual. Ser honest i digne. I la poesia m’alliçona i m’esperona. La poesia desperta el desig de ser i fer realitat el que la teva ment et diu. Científic, artista, poeta, industrial, comercial, educador, universitari, polític, jutge, militar, policia o guardia civil, etc... Aquest despertar de la poesia va acompanyat d’una norma que no és altre que totes aquestes possibles activitats han d’estar al servei de la dignitat humana per damunt dels diners que s’hi poden assolir. Part dels diners que s’hi guanyen s’han de posar al servei de la humanitat. Malauradament, l’ordre social mundial de convivència ha programat una altra filosofia recolzada en la riquesa. L’enemic és molt gran i molt potent. La poesia només lluita amb l’arma de la creativitat. I el poder de l’economia s’ha infiltrat en el món de la poesia per desviar la seva influència i posar-la al servei de guanyar diners per sobre de enriquir culturalment a les persones. El projecte del vermut poètic és un projecte que massa gent diu que és una utopia, que no hi ha res a fer. I aquest és el greu pecat que dóna força a la política mundial actual dirigida per la gran economia. Però si sense defallir es guanyen encara que lentament, persones que les fa més dignes, la humanitat serà un xic més digna en ella i la persona será més humanitat. Hi ha la dita castellana de “quien mucho abarca poco aprieta” però si ningú no apreta els progrès vers la dignitat humana cada dia serà més ineficaç. La poesia serà eficaç estimant-la i l’estimarem si la coneixem i si descobrim la capacitat creativa, també amb la paraula, que té la persona guanyarem cada dia un espai més en la globalitat. Però no ens deixem enganyar per qui ens vol comprar i en época electoral la compra del vot és un perill. El Niu d’art us convida al  Vermut Poètic programat amb la col·laboració de l’Impremta-llibreria FARRES i  el restaurant RIBAS DO SIL. Comerços del poble amb entitats culturals fent país. Tothom hi és convidat.

MONTCADA I REIXAC I PARETS AGERMANATS AMB POESIA

L’ Esglèsia de Sant Pere de Reixac, una mirada de la història, que des de la senzillesa sublima la paraula. Un recital poètic amb el qualificatiu de MIMOSES fou la vivència d’una cordial convivencia en la poesia que feia escoltar batecs del cor de la humanitat. L’Esglèsia de Sant Pere de Reixac fou l’escenari,  de quins orígens se’n parla l’any 992, finals del segle X. És un temple romànic que l’any 1028 esdevé parroquia de Reixac i el 1976 pertany a Montcada. L’any 1676 fou recontruit per què la Guerra dels Segadors el va cremar l’any 1651. Es tracta d’un autèntic monument arquitectònic que des d’una altitud de 181 m. sobre el nivell del mar observa el Vallès, panorámica de records plens d’història. I en aquest marc excepcional, els grups de poesia Senders (Montcada) i Niu d’art (Parets del Vallès) sota la mirada de la història van fer ressonar els missatges de la paraula. El butlletí de la 10ª edició de POETICAE manifesta amb aquestes paraules:”Una interrelació entre autors de proximitat que abracen diferents estils i generacions i que esdevé una excel·lent mosgtra de la diversitat d’entendre i escriure la poesia”.

Certament els poemes esdevenien verdaderes invitacions contemplatives de l’espai, de la història però principalment de les passions humanes viscudes individualment i compartides amb els altres. El recital, des de la diferència i peculiaritat de cada poeta hi palesava en la veu femenina o masculiuna modalitats de gaudi que il·luminva l’entorn amb raigs de llum poética d’una humanitat global. La presència de l’arbre, quina ombra guardava històries de vida en familia, la remor de l’aigua que convidava a fitar l’horitzó, els país que cantava llibertat, l’interioritat personal que desitjava igualtat i germanor amb un rerefons musical que li donava a la paraula la germanor de la música, eren sospirs d’una amor eròtic humà que intuia abraçades d’un algtre amor espiritual i entre els dos definien la veritat del ser humà. La història aplaudia el recital i el recital feia història des de la creativitat poética de la humanitat, representada a l’Esglèsia de Sant Pere de Reixac per set poeteses i tres, tres poetes i una pianista. La verdadera història és basteix des de la poética.