BEETHOVEN, HUMANISME I ESPIRITUALITAT DE LA MÚSICA

El Concert de l’Orquestra de Cambra de Granollers dirigida per Edmon Colomer amb la participació del Cor de Cambra, que omplí el Teatre Auditori de la Capital del Vallès Oriental, esdevinguè una contemplació de caire místic, alliçonadora de la realitat de la incidència de l’espirituatat en la història. Un concert pedagògicament ambientat que convidava a un posicionament personal per trobar-te en el missatge que l’orquestra i el cor et regalaven. Una Sinfonia i una Missa incidien en la interioritat de l’ànima creant un ambient que els fons blau de l’escenari et traslladava al del blau del cel. La Sinfonia num.2 en re major m’oferí l’oportunitat de sentir-me immers en els sons dels instruments convertint-se el meu jo en la mateixa orquestra que simultanejava cada instrument amb les meves passions, positives i negatives, que regulades per la veritat i la bondat descobrien la meva pròpia sinfonia. El llenguatge vital de les meves passions competien amb el sons musicals de cada instrument, de tal manera que quan intervenien l’amistat i la solidaritat les harmonies sembraven dolcesa i suavitat i quan l’enveja o l’odi volien imposar-se, les replicava la percusssió de la llibertat perquè l’odi esdevinguès una passió postiva odiant la maldat i sent un músic artístic en la sinfonia de la vida. Una extraordinària contemplació de la grandesa infinita de l’humanisme glosada per un dels genis musicals, que desafiant la malaltia, feia més lluminosa la humanitat. Si el valor humanista de la Sinfonia num 2 enlairava el ser humà a l’horitzó de l’infinit, la Missa li explicava que aquest infinit era la transcendència a partir de la humilitat. Humanisme i espiritualitat es donaven musicalment la mà per què el ser humà no perdès mai de vista quin és l’objectiu central de la seva vida. Ser transcendent, una trascendència que en l’escenari de la vida s’adquireix amb la veritat de l’art, essent la música el model artístic més líric i místic i que li ensenya el camí més directe perquè és just i verídic. Sintèticament, en la vida del ser humà tot és transcendent, des d’el físic al psíquic. L’espiritualitat és inherent i definidor en tots els moments de l’existència. El Concert dirigit per Edmon Colomer em va aportar més llum a la meva filosifia de la vida. La música és mística.

Concert de Gospel

Presentació llibre de poesia V DE BES.

RECITAL POÈTICA DE CABRERA DE MAR

A Lliçà de VALL, ELS DIVENDRES TEATRE.

TRES CENTS ANYS DE SETGE

Els amics dels meus blocs si aquest cap de setmana viatgeu a Puigcerdà no us perdeu l'espeectacle muntat per Xavier Piguillem sobre els fets de l'any 1714,

CAMARGATE, al Teatre Ponent

La dramatúrgia des de temps immemorials ha estat testimoni i crítica de la història i ha trobat la manera lúdica, a vegades, seriosa, d’altres, sobre esdeveniments que per ells mateixos desvetllen la seva vessant teatral. És el cas de Camargate, sobre el tema que ha omplert moltes pàgines de la famosa trobada entre Alícia Sànchez Camacho (PP) i Victòria Àlvarez, (examant de Jordi Pujol Ferrussola) i que l’aparició d’una grabació de la conversa ha fornit al dramaturg circumstàncies amb prou força dramàtica per bastir una comèdia. L’escenografia presentava un restaurant molt adient amb els objectius i la coreografia esdevenia bàsicament diàleg. La paraula, la gesticulació i la mímica donaven forma a l’espectacle que es movia amb una fidelitat massa verídica sobre el tema. Òbviament que cada dramaturg té la seva peculiar idea del teatre i la seva personal manera de portar els temes a l’escena. Des d’aquest punt de vista, una nota alta com també als protagonistes quen palesaren un saber fer i estar. Però personalment m’esperava una altra escenificació. Sense faltar a la veritat m’esperava una obra més lúdica, més còmica i per què no? unes protagonistes estil pallaso. Però per allò que vaig veure entenc que l’objectiu fos més d’una informació verídica dels fets perquè els espectadors disposesin de més dades del per què de l’actuació política. La meva lectura política de l’espectacle em descobreix una denúncia sobre la manipulació que en fan els polítics de situacions fàcils de tergiversar i , a la vegada, una posada sobre la taula de la descarada corrupció en l’aprofitament d’accions de fàcil manipulació. I la pregunta que em feia al llarg de lan representació era és ètic i correcte en les circumstàncies actuals presentar aquest tema en el teatre? La meva resposta és que cal respectar les opinions dels altres. No tanco aquest comentari sense fer constar l’agraïment al dramaturg quan al final de la representació, el vaig saludar, felicitar i exposar les meves diferències. La representació de l’espectacle al Teatre Ponent era l’estrena de l’obra i amb tota sinceritat espero que sigui un èxit a tots nivells, català i espanyol, perquè si no vaig entendre malament ja està programada la gira pel país i més enllà de les seves fronteres.

ESPECTACLE MUSICAL A CAN RAJOLER DE PARETS

El Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera

La temporada de primavera i estiu del Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera esdevè une època de l'any cultural de la comarca d'una intensitat humana enriquidora a tots nivells per què el casrisma de Tortell Poltrona actua de mestre, professor i catedràtic de la vida amb la gran pedagogia del somnriure. Una rialla injectada per Tortell Poltrona és una invitació a un model de convivència que té en l'art màgic  del circ l'historiador més humà.

Salou s'omplirà de poemes

UN GUARDÓ GUANYAT A POLS

L’Associació de Directors d’Escena (ADE) en la festa anual de lliurament de premis ha atorgat la Medalla de l’Associació de Directors d’Escena a FEDERIC RODA, que porta el teatre a la sang. En els anys que em dedicava bàsicament a la promoció esportiva en el món escolar, el nom de Federic Roca havia despertat la meva curiositat. Eren els anys en els que amb Gregori Resina capdavanter Granollers figurava en primera línea en l’art teatral amb un concurs que cobejaven companyies de Catalunya i arreu d’Espanya. Era el temps del teatre d’una lluita clandestina en la defensa dels valors del poble i salvant moltes dificultats actuaven a la capital del Vallès Oriental les millors companyies amateurs de la pell de brau. I el nom de Federic Roca, el pare, era una de les ànimes dels esdeveniments teatrals. La llavor ha fruitat i arrelat profundament en el fill fins al punt que actualmente el seu nom és patrimoni cultural de la ciutat. El Teatre Ponent, dirigit per Federic Roda, és un veritable vaixell insígnia, proporcionant als aficionats del teatre de Granollers i Comarca espectacles d’un gran valor artístic i social. El camí no ha estat fàcil, però el saber, la voluntat, la constància, l’esforç i el sacrifici estan fent el miracle de que Granollers sia una seu clàssica en el món del teatre alternatiu. La tasca que li ha fet guanyar el guardó presenta un ampli ventall de tasques que van des de la programació a la formació de joves valors, creant grups que estan triomfant malgrat la crisi, plaga injusta per la incidència anticultural que està desenvolupant. La trajectòria creativa de Federic Roda és densa i tensa amb una dedicació  pedagógica i formativa de cara els grups locals i comarcals, d’uhna manera especial. Anar al teatre Ponent significa anar a gaudir de bon teatre. Fins i tot en les escenificacions d’escolars, tasca que mima i treballa amb afició i afecte. M’agradaria que la Medalla rebuda merescudament el porti a treballar per celebrar les noces d’argent.

LA POLS, de Llàtzer Garcia

Confeso, que al llarg de la presentació per la Cia Arcadia de l’obra de teatre LA POLS al teatre de Can Rajoler de Parets del Vallès, el meu estat anímic va evolucionar des d’un desencís i aburriment fins a un interés emocionat pel missatge que personalment, crec, ser fruit de la meva lectura personal. La verdadera emoció de l’obra no la vaig sentir fins desprès de la baixada de teló i començar a reflexionar, perquè era impossible que una actuació tan acurada dels protagonistes no aprofundís en un tema molt important de la vida. La primera conclusió que en vaig treure es relacionava amb el protagonista masculí. Òbviament, jo no l’entenia si no era des de l’òptica d’un disminuit psíquic dominat per una passió de sexe. No entenia el seu comportament, quan pocs moments desprès d’assabentar-se de la notícia de la mort del seu pare, podía tenir un comportament tan oposat a un sentiment de condol. I en les reflexions a l’entorn del tema familiar em vaig fer una pregunta: perquè LA POLS? Un detall de l’escena em va obrir nels ulls. La protagonista treia la pols als trofeus, copes, d’un estanteria, trofeus tal vegada esportius. És igual. Òbviament l’obra representada treia la pols de molts moments de la vida, principalment en un de tan humà com és la mort d’un familiar, en aquest cas del pare de dos protagonistes. Quanta pols hem de treure de la nostra existència que desfigura la personal identitat. I sovint aquesta pols provoca autèntiques malalties psíquiques que només una circumstància molt punyent és capaç de fer obrir els ulls, veure la realitat i adonar-nos d’alló que veritablement és important en la vida de cadascú i de com han de ser les relacions perquè de veritat siguin humanes. I amb aquesta concepció de l’argument vaig anar entenent el perquè de situacions sexuals tan clarament insinuades i la força que les obsessions tenen, capaces de desvirtuar el necessari procès de l’existència. I el paper de les dues actrius em va aclarar els seus comportaments, enllaçats per alguns silencis que eren més expressius que les paraules. L’ambientació musical del començament i de l’acabament de l’espectacle hi afegí aquella nota d’interioritat que només la música pot desvetllar en la mirada de les diferents maneres d’estimar. Per què en el fons, cada protagonista tenia la seva pròpia definició de l’amor. Alló que en un començament em provocava aburriment, a l’hora de la veritat ha esdevingut una autèntica lliçó magistral.