Se celebren esdeveniments
culturals que la seva sola presència és un missatge de futur. I aquesta
realitat rep la seva força per la qualitat de les persones que li donen vida i
el mitjà amb el que treballen. Conjugar música i joventut en un esdeveniment
cultural suposa un esclat de llum que facilita l’arribada feliç del viatge. “OH
HAPPY DAY” amb el lliurament del premi clogué el concurs de la tercera edició
amb un programa ple de missatges. El més important, penso, que rau en la
presència en l’esdeveniment de cloenda de tots els grups concursants. Un se n’enduria
el premi però en el concurs hi eren tots. És més important ser-hi, que ser el
primer. El guanyar o perdre quan hi ha jurats palesa molt de subjectivitat com
ho demostraren els components del jurat al llarg del programa. La base del
concurs era ser-hi. I a partir d’aquí competir amistosament per arribar el
primer al cim. Tot un exemple del sentit global de la existència humana. El fet
de participar tots en el programa de proclamació del guanyador porta un sentit
implícit que en certa manera tots eren guanyadors. Una altra circumstància molt
explícita ens la dóna l’actuació del jurat popular. 77.378 vots són molts vots
que expressen el valor que els ciutadans li donen a la música en la
configuració social. Un col·lectiu d’aquesta magnitud que expressa clarament la
seva opinió defineix una força cultural de garantia del poble de Catalunya. Una
porta oberta a l’esperança de ser. Un fet que m’ha fet pensar molt i enfortit
la meva fe i esperança en el meu petit país és el nombre de corals i grups
musicals bàsicament joves que viuen intensament la música. Era jo molt jove, no
havia complert els vint anys, una locutora de ràdio de Vilanova i la Geltrú va
dir-me, si tothom estimés la música el món seria molt millor. I aquest
pensament m’acompanya sempre que escolto música i sobre tot quan els cantaires
són joves. Visionant el programa de cloenda em deia a mi mateix: és impossible
que amb aquesta joventut Catalunya no assoleixi els seus objectius. La música
crea ambients de llibertat i de companyonia i basa la convivència en el respecte
i l’amistat. Perdre fa mal, guanyar porta felicitat, però celebrar junts, com
ho palesà TV3 en el seu programa, és demostració de la veritat de la
globalització que convida a caminar junts. La bondat del concurs OH HAPPY DAY
la definiren els deu grups concursants. La qualitat del guanyador es va veure
magnificada per la de tots els participants. El concurs en la universalitat de
la humanitat és una cèl·lula però el concurs amb la seva qualitat fa avançar.
La convivència humana la configuren milers de grups, tenen tots ells qualitat i
voluntat suficient per enriquir culturalment la convivència? Per què aquesta
condició és bàsica per la pau. Vaig aplaudir el programa i em vaig sentir més
en pau. Era feliç de caminar per construir el meu país, en companyia d’uns tan
excel·lents creadors d’un ambient universal de llibertat i pau.
L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.
diumenge, 29 de novembre del 2015
dimarts, 24 de novembre del 2015
dilluns, 23 de novembre del 2015
Viure poèticament
Que la poesia és
vida no és cap secret. Viure poèticament ho podria ser. Però quina seria la raó
del secret? Per què viure poèticament no exigeix ser poeta d’elit, demana
gaudir les essències de la poesia. I aquestes essències són definidores de la
personalitat de cada ser humà. Una persona pot viure poèticament sense saber
què és poesia. Senzillament perquè és ella la poesia. I ho és amb la senzillesa
del seu tarannà. Porta la felicitat als ulls i els seus llavis deleixen petonejar.
Sent la necessitat de comunicar la seva felicitat i, tal vegada, no sap ni
escriure. Però existeixen éssers humans que sense pretensions de volades d’alta
fama escriuen amb la seva sinceritat la poesia que viuen i la comuniquen. I fan
sentir benestar al seu entorn. I és precisament aquesta felicitat que vaig
tenir el plaer de conviure en el recital poètic del Niu d’Art Poètic de Parets
del Vallès. Quinze amants de la poesia de Parets i el seu entorn van compartir
a la Sala Basart una vetllada poètica amb un grup d’amigues i amics de la poeta
homenatjada, Fe Ferré Ferraté i són Antoni Barnils, Jaume Piquet, Trencadís de
somnis M.Lluisa, Montse Cercós, Montse Pellicer, Imma Forment, Maria Rosa
Blàzquez, Carme Mitjavila, Josep Lleixà,
Isabel Ribera, Albada Albaiges, Julia Badal i Manoly Naranjo. Una tarda freda de tardor però càlida per la
foguera poètica que alimentaven el prop de trenta recitadors de poemes propis i
aliens, essent els protagonistes els de la poeta convidada. Aquest caliu va
veure la seva flama més brillant encara amb la música que la Marina Serra amb
el seu violí acompanyà poemes i recreà l’auditori amb un curt però intens
concert. Música i poesia es donaven la mà i la convivència enriquia el seu
cromatisme i el seu caliu conforme els amics de la poesia recitaven els poemes
escollits. Personalment vaig sentir la força de la poesia per donar
personalitat a un poble i un poble que gaudeix de persones poètiques, com les
que configuraren el recital del mes de novembre, és un poble lliure i amb força
i capacitat per demostrar al món la veritat de la seva identitat. La poesia fa
més lliures a les persones i als seus pobles. Amb tota franquesa la convivència
poètica dels membres del Niu d’Art de Parets amb els amics i amigues de Fe
Ferré Ferraté em va fer més defensor de la llibertat de Catalunya. Viure
poèticament és un model de vida independent.
divendres, 20 de novembre del 2015
dijous, 19 de novembre del 2015
La poesia a Parets del Vallès
Una llarga
trajectòria li dóna, gairebé, carta de ciutadania, esdevenint patrimoni de la Vila.
Eren els anys seixanta del segle passat quan un grup de persones, amants de la
poesia, van iniciar l’organització de recitals que desembocà, uns anys més
endavant, en la fundació del Niu d’Art Poètic , que enguany ha celebrat el
vint-i-vuitè aniversari. Molts han estat els rapsodes catalans i espanyols que
han desfilat pel Teatre de Can Rajoler, convertint-se amb la democràcia en
promotora de la cultura catalana mitjançant la poesia. El Niu d’art allarga la
mà a totes les llengües hispanes i del món que hi vulguin col·laborar,
mantenint sempre la centralitat la llengua catalana. Complint els seus
objectius cada més celebra un recital, obert a tots els rapsodes i recitadors
de Parets, del Vallès i de més enllà, en
el que cada més s’homenatja un/a poeta català, de qui els participants reciten
un poema. El mes d’octubre d’enguany, amb el canvi a la presidència, el Niu d’Art,
no només continuarà la línia seguida fins a l’actualitat, sinó, que amb la
col·laboració de tothom, procurarà millorar perquè Parets del Vallès senti
encara més seu el Niu d’Art. I en aquesta línia en el recital del diumenge, dia
22 de novembre a les 18 h. a la Sala Basart, els amics i amigues de la poeta convidada
li faran companyia i ompliran una segona part de l’acte amb els seus poemes. FE
FERRÈ FERRATÈ és la poeta convidada, autora d’un llibre que tots els amics de
la poesia es mereix que el llegeixin, titulat EN CLAU DE LLUNA i qui ho desitgi
tindrà l’oportunitat de fer-li dedicar. L’acompanyaran, Antoni Barnils,
Trencadís de somnis M. Lluïsa, Montse Cercós, Montse Pellicer, Imma Forment, Maria
Rosa Blàzquez, Carme Mitjavila, Josep Lleixà, Isabel Ribera, Albada Albaiges,
Julia Badal i Pau Civit. Tots i totes poetes i escriptors amb publicació de
llibres de poesia. Aquest recital és un tast de la nova orientació del tarannà
del Niu d’Art amb un desig de reunir a totes els amics de la poesia de Parets
en les seves llengües d’origen, ja sigui Euskadi, Galitzia, Andalusia,
València, Illes, i també llengües estrangeres que conviuen amb nosaltres, com
per exemple, la romanesa i llengües africanes.. Convidem i desitgem que es
posin en contacte amb el Niu d’Art Poètic
de Parets del Vallès.
Foto: Fe Ferrè Ferratè, recitant.
dilluns, 16 de novembre del 2015
FE FERRÈ FERRATÈ,POETA CONVIDADA
El diumenge, 22 d’octubre
de 2015, el Niu d’Art Poètic, de Parets del Vallès, en el seu recital mensual
homenatge a la poeta catalana Fe Ferré Ferraté, que palesa la força de la
creativitat femenina amb una poesia, que des d’els racons més impensables fa
sorgir la riquesa interior de l’esperit humà. Metgessa, la seva poesia destil·la
essències medicinals i basteix un embolcall emotiu d’una inspiració transcendent.
El seu poemari EN CLAU DE LLUNA fou presentat pel Niu d’Art a la biblioteca de
Cal Rajoler amb una entusiasta acceptació dels assistents. Els altres dos
llibres ALQUÍMIA D’AIGUA i ALQUÍMIA DE FOC, que dissortadament encara no he
llegit, juntament amb els poemes que publica
a les xarxes amb el nom ALQUÍMIA DE LA PARAULA, em porten a pensar en
una poeta que ho és perquè la paraula és la millor medecina i la lectura de
poemes esdevé una teràpia que reconfortant l’esperit incideix en el cos. En el
recital que se celebrarà a Parets del Vallès l’acompanyaran amics i amigues
poetes en una demostració de la riquesa cultural de Catalunya i fent un incís
obligat, de la força de la poesia femenina. Els membres del Niu d’Art recitaran
els poemes corresponents i en una segona part, la convidada i els seus amics i
amigues aportaran a la atrobada, no només poemes, sinó amistat, simpatia i un
camí de relacions poètiques, infinit, com infinita és la paraula.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)