Amb música i joventut el país camina ferm...

Se celebren esdeveniments culturals que la seva sola presència és un missatge de futur. I aquesta realitat rep la seva força per la qualitat de les persones que li donen vida i el mitjà amb el que treballen. Conjugar música i joventut en un esdeveniment cultural suposa un esclat de llum que facilita l’arribada feliç del viatge. “OH HAPPY DAY” amb el lliurament del premi clogué el concurs de la tercera edició amb un programa ple de missatges. El més important, penso, que rau en la presència en l’esdeveniment de cloenda de tots els grups concursants. Un se n’enduria el premi però en el concurs hi eren tots. És més important ser-hi, que ser el primer. El guanyar o perdre quan hi ha jurats palesa molt de subjectivitat com ho demostraren els components del jurat al llarg del programa. La base del concurs era ser-hi. I a partir d’aquí competir amistosament per arribar el primer al cim. Tot un exemple del sentit global de la existència humana. El fet de participar tots en el programa de proclamació del guanyador porta un sentit implícit que en certa manera tots eren guanyadors. Una altra circumstància molt explícita ens la dóna l’actuació del jurat popular. 77.378 vots són molts vots que expressen el valor que els ciutadans li donen a la música en la configuració social. Un col·lectiu d’aquesta magnitud que expressa clarament la seva opinió defineix una força cultural de garantia del poble de Catalunya. Una porta oberta a l’esperança de ser. Un fet que m’ha fet pensar molt i enfortit la meva fe i esperança en el meu petit país és el nombre de corals i grups musicals bàsicament joves que viuen intensament la música. Era jo molt jove, no havia complert els vint anys, una locutora de ràdio de Vilanova i la Geltrú va dir-me, si tothom estimés la música el món seria molt millor. I aquest pensament m’acompanya sempre que escolto música i sobre tot quan els cantaires són joves. Visionant el programa de cloenda em deia a mi mateix: és impossible que amb aquesta joventut Catalunya no assoleixi els seus objectius. La música crea ambients de llibertat i de companyonia i basa la convivència en el respecte i l’amistat. Perdre fa mal, guanyar porta felicitat, però celebrar junts, com ho palesà TV3 en el seu programa, és demostració de la veritat de la globalització que convida a caminar junts. La bondat del concurs OH HAPPY DAY la definiren els deu grups concursants. La qualitat del guanyador es va veure magnificada per la de tots els participants. El concurs en la universalitat de la humanitat és una cèl·lula però el concurs amb la seva qualitat fa avançar. La convivència humana la configuren milers de grups, tenen tots ells qualitat i voluntat suficient per enriquir culturalment la convivència? Per què aquesta condició és bàsica per la pau. Vaig aplaudir el programa i em vaig sentir més en pau. Era feliç de caminar per construir el meu país, en companyia d’uns tan excel·lents creadors d’un ambient universal de llibertat i pau.