IN CRESCENDO, UN CAPÍTOL DE L’ART DE GRANOLLERS

Abans d’escriure aquest comentari he escoltat cançons defensades en el OH Happy Dei, entre elles Sortir per la finestra, Cançó de Bresses per una princesa negra, Chandelier, Gaudim del silenci, llegit l’article de Jordi Riera, de Nació Granollers.cat i fet un record de l’art actual de Granollers. M’ajudà a unes vivències artístiques intenses el dia de la final de l’Oh Happy Dei, la circumstància de participar en una vetllada poètica de gent jove a Barcelona i la visió del programa musical en la tranquil·litat del silenci. El jove grup guanyador de la segona edició del “Oh Happy Dei” m’ha ajudat a reflexionar sobre el sentit de la filosofia de la vida i la incidència i importància de l’art en la convivència, amb un incís, que considero cabdal, el protagonisme de la joventut. Protagonisme que he viscut intensament i m’ he dedicat a recordar. El jove grup In Crescendo, no és la primera vegada que ho escric, m’ha ajudat a descobrir a través del nom i de la seva actuació, millor a corroborar, la base real i màgica de l’existència: el ser. El  nom In Crescendo no nomès em diu que creixen sinò que són creixement. Que en cada  moment del creixement gaudeixen de la maduresa que se l’hi escau. En termes d’avaluació diriem que són perfectes en el moment que viuen. Per què ho són, senzillament perquè són música. El ser és indispensable per fer i estar. L’artista no ho és per viure sinò que viu perquè ho és. I és precisament on hi trobem la raó de la creativitat. La poesia és superior a la paraula, perquè poesia significa acció creativa. Crea els moments artístics de l’existència. L’actuació del jove grup coral granollerí m’ha acompanyat de la mà a fer un petit recorregut per l’art de la capital del Vallès Occidental. Hi he vist la pintura difusa en la transcendència de Vicens Viaplana, la intensitat poètica efímera de l’existència de les bombolles de Pep Bou, els poemes d’Esteve Plantada i, en el dia a dia de la vida, els fogons de la Fonda Europa. Senzillament escoltava els batecs culturals del cor de Granollers, fonament imprescindible de l’existència dels pobles. Immers en el meu pensament, mentre tornava a escoltar les veus de la jove coral In Crescendo, em venien a la memòria les paraules del poeta alemany Holderlin que la història no la fan el polítics sinò els poetes. I la poesia és l’art en totes les seves dimensions. I acompanyava la reflexió creativa una altra de política, un poble amb el capital cultural manifestat, per In Crescendo, avui, i per altres grups ,ahir, és un poble que no pot perdre mai l’esperança d’un futur millor i d’un avui digne.

IN CRESCENDO, CONCURSANT D’ “OH HAPPY DEI”

Una de les moltes mancances de la meva vida rau en la cultura musical. Quan era infant, encara, se’m va negar aprendre tocar el piano, si bé formava part de la coral del col·legi. Però la meva carrera, diguem-ne musical s’estroncà. Em sap greu perquè m’agradaria entendre-hi. M’he de contentar tancar els ulls i mentalment fer-me la meva història perquè la música és la lírica i la mística de la paraula. Quan fa un any se celebrà per primera vegada l’”Oh happy dei”, com es diu vulgarment, m’hi vaig enganxar. I no em perdia cap programa. Verdaderament gaudia molt. Enguany hi ha un valor afegit, el grup granollerí IN CRESCENDO. I m’agrada el nom. És molt sifnificatiu. Indica una realitat en la que els seus components hi están instal·lats crèix, la seva filosofia és ser creixent, però amb la particular d’una obra d’art que es fa constantment millorant el seu cromatisme, els seus traços i la seva composició. És una realitat, no un objectiu. Un objectiu és alló que es vol assolir, si fos així s’haurien anomenat IN CRESCENDUM. La preposició llatina “in” pot significar “estar” o “fer” i el grup granollerí està en el creixement, és creixement, no vol ser, perquè ja és. I ho demostra en cada actuació. És una condició essencial de la persona i la manera i en les condicions que creix depen d’ella i de com se situa en el seu entorn. Seguint el programa he viscut un procès viu de qaulitat, d’enriquiment cultural, que no està encara en la maduresa, perquè no és el seu moment, però que està en el seu procès. No sóc partidari de fer comparacions de si és millor un grup que l’altre, perquè  depen molt del moment en que cada grup es troba. IN CRESCENDO, ajudant-me en els tècnics, ha assolit un moment brillant. Guanyar o perdre entre els millors només és signe de competència, també hi pot jugar la sort, però alló important és estar en l’èlit. IN CRESCENDO tot indica que hi està instal·lat. Guanyar un concurs és bo, però és millor guanyar la vida. I aixó nomès depen de si el grup vol continuar sent, si no continua té un mèrit en la història haver catapultat artistes de l’art en la vida.

Concert de Nadal

teatre a LLiçà de VALL

PAU GENER GALIN AMB EL NIU D’ART POÈTIC DE PARETS DEL VALLÈS

El recital del mes de novembre esdevinguè un recital passat per aigua però l’aigua hi aportà la lluisor i netedat de la veritat poètica. El recital del més de novembre mereix la qualificació de privilegiat. Encara que en petit format podriem afirmar que pel Niu d’Art fou un dia històric. Històric perquè era la presentació d’una nova fita amb el lliurament a la guanyadora del premi del Primer Concurs de Poesia Jove Niu d’Art amb el desig de convertir-lo en un referent de la poesia jove catalana. Històric, també, perquè s’ha començat una nova etapa amb la presència dels poetes convidats. Pau Gener i Galín de Sant Celoni no només hi assistí desafiant el temporal sinò guanyant-se les simpaties del públic present.

Joan Sala Vila inicià la presentació del poeta convidat afirmant com de curiosa és la veritat de la vida, configuradora de l’existència. La primera vegada, va dir, que vaig assistir a un recital de Pau Gener, fa uns pocs anys a Sant Antoni de Vilamajor, a Can Cabrit, em vaig quedar fred, poèticament parlant, preguntant-me si alló que havia escoltat era o no poesia. La lectura dels seus dos darrers llibres TANCAT PER MANCANCES i HOME A L’AIGUA  m’han apropat a la llar de foc d’una casa de pagès i la seva escalfor m’ha fet viure la veritat de la poesia. Penso, va afegir, que hi té molt a veure el Montseny. No debades, Pau Gener és fill de Sant Celoni i el poemari de Guerau de Liost La Montanya d’Amatistes defineix l’ambient de l’entorn. Podem dir que la poesia de Pau Gener és un passeig per aquesta Montanya i, trepitjant les fulles seques de la tardor i les verdors de l’any, ens adonem d’una manera sorprenent de la presència de pedres precioses en formats inversemblans. En un poema del llibre HOME A L’AIGUA hi llegim  una expressió molt alliçonadora per la seva gran qualitat humana. Perquè malgrat les aparences, la poesia del poeta de Sant Celoni palesa un extraordinari fons humà. Diu: “De fet volem aixecar-li la faldilla a l’existència”. Alló que sembla una irreverència envers la dona esdevé una metàfora il·luminadora de la font verdadera de l’amor, que cal conèixer si de veritat es vol viure. Una manera molt directa i humana d’arribar a la part més íntima de la veritat de la vida. Perquè Pau Gener és un mestre de la filosofia poètica de les contradicions, de les irregularitats, dels entrebancs, de les pallassades, dels fangs i dels fongs. I el seu mestratge desperta curiositat, condició indispensable per parar-hi esment i començar a pensar. És l’inici del camí de la saviesa. Un curt poema de TANCAT PER MANCANCES ens ho demostra. “Nomès has d’entendre / que no s’ha d’entendre / el sobre és a la carta / el que el significat / és al missatge”. Un negació en una contradicció ens introdueix en saber diferenciar entre el missatger i la veritat del missatge. La intel·ligència s’ha de dedicar al missatge de l’interior de la carta. Realment el que fa és obrir els ulls a la realitat de la vida des de la inversemblança de la irrealitat. El llibre HOME A L’AIGUA, neda entre la poesia i la narrativa, amb afirmacions colpidores per la posssible confusió que ens produeix, però colpidora per conduir la ment, encara que sembli indirectament ho fa directament, a l’objecte que acabarà sent saviesa. Llegim aquest curt poema: “ I llavors el passat es queixa, i t’edulcora notablement el pis més alt dels pastís. Allà on les coses dolces toquen el cel, si hi ha sort. I justament salives, vas tot nu amb descansos.” La imatge de qui rep el missatge és prou clar: despullat i només els peus protegits. I malgrat tot, se t’ha presentat la possibilitat d’arribar al cim de la felicitat (pis més alt dels pastís. La felicitat toca el cel). Però per poder-ho assolir cal tenir molt present que s’ha de tocar de peus a terra, perquè ets un ésser mortal.

Un gran poeta de casa nostra que avui ens acompanya i ens farà viure la seva poesia. Donem pas al recital que amb poemes de Pau Gener ens ajudaran a un coneixment més aprofundit.

TEATRE 21,12 I 23 novembre de 2014-11-19

GRANOLLERS

Casa cultura Sant Francesc dia 23 a les 17’30 h.THE LITTEL CIRCUS, cia Mercè Framis. Teatre per a nens de 2 a 7 anys

Tatre Ponent, dia 22 a les 22h.:CABO SAN ROQUE+UDOL, cia Arcada Koncerts.

CANOVELLES

Can Palots, dia 22 a les 18 h.: CONCERT BENÈFIC DE SANTA CECÍLIA. Amics de la Unió.

                      Dia 23 a les 18 h.: ELS MEUS MARITS M’ENGANYEN, grup Teatre l’Aplec.

PARETS DEL VALLÈS

Can Rajoler, dia 22 a les 20’30 h.: BUFA EL VENT, recital poètic en gtres dimensions.

                        Dia 23 

 

SOMETINES TOO MUCH AIN’T ENOUGH

The Excitemens, grup musical taloner d’una veu, que segons la premsa és “la nova sensació de l’escena soul nacional; pura dinamita a l’escenari”. Totalment d’acord amb pura dinamita, evidentment molt explossiva en la cantant Koko Jean Davis. Un concert en el que les sensacions generals del públic eren molt distants de les meves. És cert que cal viure-ho tot i escoltar-ho tot i en el concert de Can rajoler de Parets hi vaig aprendre un capítol més del llibre de la vida. El dret a passar-ho bé i a gaudir en convivència. No discutirè la qualitat artística d’Excetiments però sí que disentirè dels límits entre música i sorolls, ja sien veu o sons d’instruments. Com també disentirè en la manera de gestionar la coreografia entre el moviments monotonia i els moviments vitals. I és precisament el fet de pensar en aquesta dicotomia que em porta a considerar la pluralitat de situacions que envolten el benestar, pluralitat ratificada per el concepte de felicitat entre les persones. Però alló que és important rau en el fet que aquests moments existeixin i encara que no em van satisfer penso que ho he entès i perquè les emocions són plurals, ho aplaudeixo. És aquella postura que aconsella no rebutjar i criticar negativament alló que no coneixes. La felicitat dels altres ha de conviure amb la pròpia. I aquest és el problema de la convivència. I des d’aquesta filosofia la convivència ciutadana es comparteix i es gaudeix millor. Del concert destacaria la capacitat comunicativa, expressiva i explossiva de la cantant, protagonista de l’espectacle que feia necessària una música igual d’explossiva. Com diu la invitació “un concert trepidant”. Compartir el benestar de la gent és norma de convivència i la cultura n’és el director d’orquestra.

 

EL CLAROBSCUR DEL BARROC

Sopar concert organitzat per AOVO

La Sala Basart Cooperativa de Parets del Vallès, la nit del 15 de novembre de 2015, esdevinguè un veritable auditori musical, amb una programació ambiciosa que agermanava dues arts, música i pintura, amb el vist i plau de la història. Un programa amabiciós pel seu contingut, pel seu significat, per la seva ambició i també per ser des de la senzillesa i humilitat una fita important en el que, avui, en diuen globalització.El públic assistent, termòmetre de la cultura artístico-musical d’un poble, aprofità l’esdeveniment per enriquir culturalment la seva personalitat. La memòria d’un passat memorable, musical i pictòric, és quelcom més que un record, és també un mirall on comparant la figura pròpia amb les d’ahir, la consciència afegeix nous colors a la imatge i rebutja sensacions no positives. Tres noms, amb història en el món de la música, feren viure la màgia del barroc en el camp les arts plàstiques i musicals i en el de la història amb un missatge molt pedagògic que aportava llums d’avui manllevades als focs d’ahir. Michel Wagemans, al clavicèmbal, Enric Vilalta amb la flauta travessara i Sílvia Rovira, soprano i conferenciant oferiren una trobada artística-musical, digna d’un gran ple en la sala auditori. Gaudir de pintures dels grans mestres de l’art com rerefons de composicions musicals barroques de compositors símbols reconeguts esdevenia un regal i un plaer que acaranonaven l’oída i la mirada, les portes dels sentiments i emocions dels humans. Sons i colors en harmonia són els grans animadors de l’existència, perquè els sons, música i paraula, i els colors són la mà estesa de les persones per a una bona convivència. Perquè el rerefons del concert organitzat per AOVO era senzillament una carta pedagógica enviada als cors dels assistents. Assistents que amb els seus aplaudiments les acceptaren i agraïren.

14,15 i 16 novbre. Arts Escèniques

 

GRANOLLERS

Teatre auditori: 15 novbre. 18 h.- L’EDREDÓ, cia Imcomplètes (Qu

                              16 novbre, 12 h, 17 h. i 18 h. PLANETA K. cia Imaginart.

Teatre Ponent: 15 novbre a les 21 h. i 16 novbre a les 19h: CARGOLS.cia Momos teatre.

CANOVELLES

Can Palots. 16 novbre a les 18h.: L’HORT DE CAN PRITROCS, teatre familiar.

CARDEDEU

Teatre C eCuCa.: 15 novbre a les 21h: ESTELLÈS DE MÀ A MÀ. Poesia a

                                16 novbre a les 17h: L’ENDRAPASOMNIS, teatre del Detall. Musical.

LA GARRIGA

El Patronat.: 15 de novbre. A les 20h.: ARA O MAI, espectacle musical

PARETS DEL VALLÈS

Can Rajoler: 16 novbre a les 18,30h.: SOMETINES TOO MACH AIN’T ENOUGH.concert.

SANT CELONI

Ateneu, 15 novbre a les 23 h.: MUCHACHITO Y SUS COIMPADRES, rumba-rock i swing.  

UN RECITAL PER CATALUNYA

Sóc una persona que creu molt en l’atzar com a vehicle d’esdeveniments i circumstàncies inesperades però que tenen molta incidència en la vida de les persones. Quan Frederic Roda em va proposar el dia 9 de novembre pel recital de poesia hi vaig donar la conformitat sense consultar l’agenda. Al comprovar que s’esqueia en el dia de la consulta no em va saber pas greu, me’n vaig alegrar. Seria un altra granet de sorra desprès de votar sí-sí. Em va semblar tot una profecia de llibertat perquè la poesia és aixó, llibertat d’esperit. Però el recital presenta la poesia vestida de núvia en el dia de les seves noces. La música i la dansa l’engalanen. Imagino una imatge poèticament transcendent de la meva Catalunya independent. El recital, amb l’excel·lent companyia de Paco Asensio, Ernest Briceño i Àgueda Murillo, serà la celebració de la victòria del poble català, un poble culturalment ric, creatiu, treballador i immensament històric. Esdevindrà, el 9N, una fita transcendent en la meva vida. La llibertat és l’amor fet realitat. El Teatre Ponent el marc ideal per a la celebració, per què la dramatúrgia és per ella mateixa conductora i definidora de la convivència humana. Celebrar l’amor a Catalunya poèticament amb amics i amigues és un regal de ressons infinits.

RECITAL POÈTIC DIUMENGE DIA 9N.

PAM, RECITAL POÈTIC DE CARDEDEU.

RÀDIO GRANOLLERS ENTREVISTA JOAN SALA VILA

L’espectacle poètic BUFA EL VENT que es presenta el dia 9N al teatre Ponent de Granollers a les 19h. ha estat promocionat per les antenes de Ràdio Granollers amb una entrevista a Joan  Sala Vila autor del llibre de poemes del mateix nom. La locutora i entrevistadora de l’emissora, Sra. Elisenda, orientà la seva entrevista amb la finalitat de fer interessant l’espectacle als oïdors de Ràdio Granollers. Bàsicament l’espectacle és un recital de poesia en base al llibre esmentat amb una rapsòdia de tres llenguatges, protagonitzada per tres especialistes, residents al Vallès Oriental. Paco Asensio, conegut actor de teatre i narrador, Ernest Briceño, director de l’escola de música Maria Grever de Parets del Vallès i Àgueda Murillo, directora de l’escola de dansa del seu nom a Granollers. BUFA EL VENT és una expressió simbólica de les diferents formes del vent, en l’espectacle el vent de la paraula, el de la música i el de la dansa, el vent dels sentiments i el vent de les emocions, el vent de les persones i el vent de la convivència. Quan el vent acarona  una sensació de felicitat embolcalla els nostres cossos i aquesta sensació és desitja fer sentir als amics de la poesia que assisteixin al teatre Ponent. Gràcies a RÀDIO GRANOLLERS per la estimable col·laboració.

7,8 i 9 novb. Teatre al Vallès Oriental

GRANOLLERS

Teatre-Auditori.- Sala petita: 7 novbre 19 i 20h.:TRES FLAUTES PER UN CLARINET. Homenatge a Carles Riera a càrrec de Claudi Arimany, David Riba i Jordi Gendra

                                 Sala gran: 8 novbre a les 21h.:LUCIA DE LAMMERMOOR. Òpera.

Teatre Ponent, 9 novbre a les 19 h.: BUFA EL VENT, de Joan Sala Vila. Recital poètic en tres dimensions, paraula (Paco Asensio), música (Ernest Briceño), dansa (Àgueda Murillo).

CANOVELLES

Can Palots, 7 novbre a les 22h.:IMPOSHOW.CAT. Teatre d’humor improvisat.

PARETS DEL VALLÈS

Cafè teatre a les 22,30h.: MONÓLOGOS 10, per El Monaguillo y Chuki.

(Si els teatres de la Comarca del Vallès Oriental envien la seva programació, semanalment apareixeran en aquest apartat. L’adreça és jsalavila@hotmail.es.)

LA VISITA DE LA VELLA DAMA

Una obra teatral de Friedich Dürrenmatt ambientada en una població de l’Europa Central que viu una història altament significativa. L’obra és alliçonadora des de dues variants: a) la màscara dels actors i actrius i b) pel missatge humà i social molt profund. Les màsc ares em van traslladar a dos  mons distanciats en el temps però propers en l’alliçonament. Les màscares al contrari d’allo que pugui semblar, no despersonalitzaven ans el contrari universalitzaven els personatges, que podien pertànyer al món grec o romà, a l’edat mitjana i a l’edat actual. Les persones, cadascuna amb la seva singularitat desenvolupen la història, ja sigui local i universal. La diferència de classes la crea el diner però també la cultura. Un element força important en la comprensió de l’argument. Com també els capricis del diner i com avui projecta i demà ensorra. Però, també amb el diner pel  mig, hi ha en l’obra un problema solucionat democràticament, influenciat pel diner, que posa sobre la taula la ética i la moral de certes decissions humanes. En el cas, el problema té dues vessants en la solució, o tres. La mort d’una persona imposada pel diner, al marge de la seva culpabilitat, esdevindrà la sortida del poble de la pobresa. La finalitat sembla bona, però ho és el mitjà. Embolica el problema el fet que la víctima ho accepta com a pagament del mal causat, un mal obertament injust. Es decideix per votació popular complir la voluntat de la persona donant del diner. La mort és moneda de canvi per impartir justícia i més quan el culpable se n’ha arrepentir? Qui pot condemnar a mort? La democràcia histórica aboleix aquesta pena. Són culpables d’homicidi aquelles que voten el seu compliment? Personalment penso que cap llei humana pot condemnar a mort lícitament a ningú. És prendre-li el dret a l’esmena i al perdó. Teatralment no deixa de ser un truc impactant. El Grup Quatre per quatre, que ens té habituats a les seves bones representacions, una vegada més i en el Teatre Auditori palesà la qualitat artística del seu elenc.

RECITAL POÈTIC TEATRE PONENT

ARS ESCÈNIQUES DIES 31 OCTUBRE I 1 I 2 DE NOVEMBRE DE 2014

 

GRANOLLERS

Teatre-auditori.Sala Gran 31 octubre a les 21 h: LOVE OF LESBIAN, amb la col·laboració de Guillem Albà.

1 novembre a les 21h: ¡AY! YERBABUENA. Dansa
 2 novembre a les 19h: TIMÓ D’ATENES, de W.Shakespeare.

Teatre Ponent:- dia 1 a les 21 h. i dia 2 novembre a les 19h: COMMENT TE DIRE ADIEU de Sergi Manuel Alonso.

PARETS DEL VALLÈS
Can Rajoler.- 2 de novembre a les 18,30h. LOSERS, de Marta Buchaca. Comèdia.

CONCERT CELEBRACIÓ DEL MIL CENT DEU ANYS DE PARETS DEL VALLÈS

Extraordinària actuació de  CORDES DEL MÓN       .

L’Esglèsia de Sant Esteve de Parets del Vallès presentava el diumenge, dia 12 d’0ctubre de 2014, una notable presència d’amics de la música. Verdaderament l’assistència responia al lema del concert EL SO D’UN POBLE. CORDES DEL MÓN és un  moviment musical amb seu a l’Escola de Música, CEM Mafria Grèver, de Parets del Vallès i dirigida per Ernest Briceño, ànima i ideòleg de l’entitat. Un centre musical, amb una característica molt peculiar: la música és vida. Els tres intèrprets són músics amb un currículum de mèrit i són Ramon Elias, investigador i creador; Marina Serra, violinista i compositora i amb un màster en musicoteràpia; Ricard Vallina, professor de violí i de gralla. El concert presentava una curiositat com eren els instruments. L’organistrum, és un instrument musical, ideat i creat per Ramon Elias, té forma de guitarra i un funcionament parell als “organillos”. Una altra curiositat rauia en els models de violins, de tres cordes, de quatre (el normal), de cinc i de vuit. Una exhibició i una lliçó de la història dels instruments musicals, com també del programa presentat, basat la primera part en el Llibre Vermell de Montserrat, recull de composicions de caire religiós i pertanyents als segle XIV, i amb una segona part de música barroca dels segles XV i XVI. Un concert que arrencava els aplaudiments entusiastes del públic perquè la seva música traslladava a un món de suavitats íntimes i d’esperances plenes de goig i alegria. En la mitja part vaig llegir un poema sobre el tema de l’aniversari, encàrrec del Director del CEM Maria Grèver titolat NO T’ATURIS.

NO T’ATURIS…
Ha complert mil cent deu anys,
gaudeix la juventut eterna,
canta, matins i tardes,
i a les nits somia boniques històries.
Hereua de mil cent deu anys
escolta en la casa del poble i casa de Déu
armonies del temps
veus gravades en capitells de columnes del temple.
Ressó de l’ahir i de l’avui
explica contes i canta el seus amors
a la gent de l’avui i del demà
en els silencis de la nit.
Un avi de mil cent deu anys
embolcalla amb un mantell de notes musicals
sinfonies d’unes bruixes cavalcant escombres,
sinfonies d’uns records
imaginant soldats de centúries romanes,
sinfonies d’un ahir, enyorant
sospirs del moro de la Torre Malla,
sinfonies d’unes guerres mai volgudes,
les músiques només són de pau,
sinfonies d’una història de la gent hereua del mil·leni
que canta pels carrers i places
Parets del Vallés és poble de pau.
Quan la llum de bon matí
truca a la finestra i desitja un bon dia,
omple de llum els ulls de petits i grans
i amb música, literatura, esport i treball
dibuixa un futur il·lusionant.
La llum del sol ha encès el foc del dia,
llurs flames sobre el cel de l’existència
hi dibuixen l’arc de Sant Martí.
Una pluja de treball, cultura i lleure
neteja cada dia el mural artístic de la vila
i Parets, artista de mil cent deu anys
mantè la flama encesa,
alena la il·lusió,
i en cada cor dels seus veins
hi grava les notes musicals del seu camí.
Caminants del mil cent deu anys,
no defalliu, no us atureu,
la pancarta de la meta d’arribada
proclama un destí molt clar,
la vostra meta és l’infinit.

ARTS ESCÈNIQUES A LA COMARCA DEL 17 AL 19 D’0CTUBRE

CANOVELLES
Can Palots, dia 18 d’octubre a les 21 h.: REBECA RODRIGO presenta el seu disc ACOMPÁÑAME. Concert.

                      Dia 19 d’octubre a les 18 h.: DANSA D’AGOST, cia Acte Quatre. Teatre.

GRANOLLERS
Teatre-Auditori, dia 18 d’octubre a les 21 h: LA VISITA DE LA VELLA DAMA. Cia, Quatre per quatre.

                              dia 19 d’octubre a les 18h: DE PAS. Teatre familiar

Teatre Ponent,   dia 19 d’0ctubre a les 19 h: PEDRA, PAPER, TISORA, cia Nyoca.

Esglèsia  Sant Esteve, dia 19 a les 18h: LA LLUM DE LA POLIFONIA BARROCA. Forum local, Cor de Cambra (Bcn)

LLIÇÀ DE VALL
Casal social, dia 17 d’0ctubre a les 21,15h: TU DIGUES QUE M’ESTIMES. Comèdia

PARETS DEL VALLÈS
Can Rajoler, dia 19 d’octubre a les 18,30h: QUICO DE CÈLIO, EL NOI I EL MUT DE CAN FERRERIES.    

ARTS ESCÈNIQUES DEL VALLÈS ORIENTAL

 

 Cap de semana del 10 al 12 d’octubre de 2014-10-06

CANOVELLES
Can Palots, 11 d’octubre a les 21 h. CONFESSIONS DE DONES DE 30. Teatre d’humor.

CARDEDEU
Centre Cultural, 11 d’octubre a les 20 h. LA FESTA DEL GOSPEL.

GRANOLLERS
Teatre Ponent, 11 d’octubre a les 21h.,i 12 a les 19 h. LA PEIXERA, cia Los Jimenes.

Teatre Auditori, 10 i 11 d’octubre a les 21 h. CARVALHO CONTRA VÀZQUEZ MOLTALBAN. Monòleg per Joan Berlanga.

                              12 d’0ctubre a les 19h.:A+A=ÀNGEL CORELLA i ARA MALIKIAN. Dansa

LA GARRIGA
El Patronat,  12 D’OCTUBRE A LES 17H. DANSA, coble i esbart dansaire.

PARETS DEL VALLES
Sala Cooperativa, 11 d’octubre a les 22’30h: EL PENSADOR DE BARRA LLIURE d’Eduard Biosca. Monòleg d’humor.

SANT CELONI
Ateneu, 11 d’octubre a les 20 h. EL JARDÍ DE LE MALÍCIES amb Teatre al detall. Cabaret poètic. 

L’ESQUELLA DE LA TORRATXA, de Serafí Pitarra

El Teatre de Can Rajoler, de Parets del Vallès, fou escenari popular d’un extraordinari espectacle teatral presentat per la Cia.Egos Teatre. El programa de mà presenta l’obra amb aquestes paraules: “ un muntatge d’una gran potència escènica, frescor i energía, sobre el prodigiós sainet musical de Pitarra.” La dramatúrgia esdevé una lúdica i divertida crítica política a redós d’unes eleccions per triar diputat. Una visió que es traslladable fil per randa a la situació actual. Podriem dir que és jugar a polític a través de la manipulació dels càrrecs vigents. Però un joc polític en el que hi incideix com a protagonista la vida familiar i les diverses relacions, que converteixen l’obra en un autèntic laberint de relacions humanes. Però són les relacions humanes les guanyadores de la, diguem-ne, batalla. Una representació que fa passar una bona estona amb unes interpretacions molt treballades i estudiades i amb una gran capacitat creativa dels seus intèrprets que al missatge del text hi afegeixen la seva mímica i el seu to de la paraula cantada o musicada. La interpretació personal de cada protagonista definia perfectament la realitat viva de la ficció feta vivència, circumstància que li donava vitalitat i facilitava la relació artista i públic. Un veritable passeig per la vida d’un poble en període electoral, en el que tot si val quan els valors humans són trepitjats per les circumstàncies polítiques. Molt alliçonador, penso, el paper de la dona per reciclar i reorientar la situació amb una  intel·ligència natural que supera les amenaces egoístes del poder. Resumint, una victòria de la lógica de la gent senzilla, del poble.

BINARY EMOTIONS NIGHTS

Els dijous i divendres  d’agost a octubre han oferts als amics de la cultura, bàsicament música i poesía, de Parets del Vallès i pobles de l’entorn, un llaminer programa en el que la joventut s’hi esplaiava amb els seus missatges. Els joves emprenedors de Binary Emotions Records, amb la col·laboració entusiasta de la Gelateria JIJO, han creat l’entitat cultural Binary Emotions Nights i amb ella el CICLE CULTURAL presentat a la Terrassa de la Gelateria JIJO, vora el PARC DE LA LINERA. Per la meva condició de membre del Niu d’Art vaig tenir l’oportunitat de gaudir i col·laborar en el cicle, essent per a mi una experiència, podría dir nova, a l’estar en contacte directe amb el missatge cultural jove. El Niu d’Art m’en feu col·laborador en el camp poètic en les dues sessions programades i, a la vegada, partícep en qualitat de públic d’altres activitats, especialment musicals.

CREAMY CREATURE (Poesia musicada) grup format pels components de Binary Emotions Records, oferí un recital poètic en el que la poesia, anglesa, francesa i catalana es recolzava no només en la veu sinò fonamentalment en el llenguatge corporal en variades postures que el poema reclamava i  els músics amb una guitarra acústica i una mandolina li donaven a la paraula un valor afegit, valor que sovint esdevenia l’autèntic rapsode del poema. Un recital, que per els neòfits als idiomes, ens facilitava la seva comprensió i a la vegada la intensitat del seu gaudi, perquè la transmissió del missatge era vital. CEM MARIA GRÈVER ofertà una de les darreres actuacions amb la presència dels seus Combos, grups musicals que estudien la música sota els professors de l’Escola i els alumnes n’esdevenen en certa manera creatius dels seus concerts. Concerts que tenen un valor social afegit perquè possibiliten el reciclatge de joves que troven en la música una nova orientació de la seva vida. Un concert el seu en la dinámica pedagógica de coordinar les relacions intergeneracionals mitjançant la música.

Parets del Vallès ha gaudit d’un CICLE CULTURAL que s’ha de convertir, i amb l’ajuda dels amics de la cultura, en un referent cultural important en la vitalitat d’un poble. I és important i referent per què és intergeneracional. Als meus vuitanta i escaig d’anys he gaudit intensament d’aquesta relació. La nova entitat paretana BINARY EMOTIONS NIGHTS, una fita cultural en la història de la població.

Rapsodes femenines Niu d'Art Poètic Parets del Valles

 

Nit de poesía a la Gelateria JIJO organitzada per Binary Emotions Nights amb la participación de Niu d'Art de Parets del Vallès. Rapsodes femenines que hi van participar, membres del Niu d'Arts i d'altres assistents, amb una demostració de qualitat interpretativa.

ARTS ESCÈNIQUES CAP DE SETMANA VALLÈS ORIENTAl, DEL 2 AL 5 D’0CTUBRE

GRANOLLERS

Teatre- auditori      dia 4 a les 21 h.  ROSARIO 

                                  dia 5 a les 19 h. LA PARTIDA (teatre)

Teatre Ponent         dia 4 a les 21 i 5 a les 17 h. CABARET DIABÒLIC cia.Quatrelements

CARDEDEU

Centre cultural        dia 4 a les 20h. ÀNIMA MALALTA , cia Indòmit teatre

PARETS DEL VALLES

Gelateria JIJO           dia 2 a les 19 h. CEM MARIA GRÈVER .orga. Binary emotions nights.       

                                   dia 3 a les 21h. Arkanine Spla Herpunk.org. Binary emotions nights

Can Rajoler              dia 5 a les 18’30 h. L’ESQUELLA DE LA TORRATXA, de Serafí Pitarra.Cia Egos teatre.

SANT PERE DE VILAMAJOR

Aire lliure.                Dia 5 a les 17h. Visita guiada i teatralitzada del llibre.”Confidències d’una àvia” de Teresa Sagrera. Sortida davant de l’Esglesia.

SANT CELONI

Ateneu (Sala Petita) dia 4 a les 20h. SISÈ FESTIVAL DE LES VEUS, amb Paca Rodrigo.

                                     Dia 5 a les 12h. PETITS PRÍNCEPS (espectacle familiar)

NIU D’ART POÈTIC RECORDA A WILIAM SHAKESPEARE

Els recitals mensuals poètics del Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès, que han començat una nova etapa a la Sala de la Cooperativa, han enriquit el seu format amb la col·laboració d’artistes i col·lectius culturals, aportant a l’acte germanor i civisme. Cada quart diumenge de mes els membres del Niu d’Art i els seus amics dediquen uns moments de la seva vida a la poesía, poesía que pot ser pròpia o d’altri, però sempre recordant un poeta reconegut en el món de la literatura. Un membre del Niu d’Art glossa el poeta escollit fent esment de la seva vida però principalment valorant la seva aportació poètica. En el recital del mes de setembre, malgrat la pluja que acompanyà tarde i nit, hi assistiren una vintena d’amics de la poesía. Es va recordar la triple vessant de l’escriptor, dramaturg, poeta i actor de teatre i l’evolució mundial del seu reconeixement i els trets bàsics de la seva producció. En el camp literari la seva extraordinària obra se centrà en la dramatùrgia i en els poemes, bàsicament sonets. I s’esmentà com la seva vida incideix en la seva obra i quins foren els mitjans de la seva internacionalització i reconeixement mundial, l’òpera, el ballet, el cinema i la publicació de les seves produccions. Els membres i amics del Niu d’Art recitaren dos poemes cadascun, essent-ne un, obligatòriament, del poeta homenatjat. El final de festa va còrrer a càrrec del grup de Play Back del Niu d’art, amb les actuacions de Jaume i Lluisa, amb la cançó Vivo por ella, Jaume Anfruns amb Caruso, Joaquim Guardiola, amb  Penes i alegrías del amor, Maria Jesús, amb la Séptima Ola, cloent l’acte amb Pirineu, per Jaume Anfruns, amb l’aportació corresponent de tot el grup Pley back i dels assistents.

RECITAL POÈTIC

ARIANA ABECASIS A BINARY EMOTIONS NIGHTS

Una nit de bonança esdevinguè una companyia amable i agradable a l’hora de gaudir del concert de la jove Ariana Abecasis. Un concert poètic-musical, creació plena d’intimitats i vivències personals, presentat com si fos en la intimitat entre amics que permet a les trobades donar-els hi un caire lúdic i casolà. La jove canto-autora, acompanyda per un guitarrista i un percusionista expansionà el seu sentit comunicatiu amb un afectuós regust de companyerisme. Petits comentaris intercalats entre cançó i cançó li donaven a la vetllada un regust força intens de familiaritat que ajudava a gaudir amb més complaença els missatges de la música i de les lletres. Però en el concert, al marge de la música, hi planava un instrument molt màgic i eloquent que competia amb la guitarra i la percussió per donar més intensitat al concert, era la veu que s’expansionava d’una manera espontània fins a tal punt que esdevenia el protagonista principal de la trobada poètico-artística. I aquest domini de la veu sintonitzava marevollsosament amb els temes musicats, temes eixits de la vida compartida i viscuts intensament, des de l’espai, la companyia, la invitació a ser amic, les entreteles de l’hivern, la llibertat i l’auto-trobar-se desprès d’un comiat per sempre. I no hi podía faltar en els temes d’intimitats la famosa poma. La poma de la vida. I entre tema i tema la presència del joc com element configurador de relacions humanes. Els missatges podien ser filosòficament profunds però existía un element amb capacitat d’integrar i convèncer, la música. Una música que le demanava a la veu saber modular els temps, els temps de la suavitat i la pau amb aquells altres de la força i la tempesta que una vegada coordinats definien l’equilibri musical de l’existència.

ARIANA ABECASIS

Seis pájaros de un tiro

ESBART DANSAIRE DE MOLLET A PARETS DEL VALLÈS

A la sortida de l’espectacle la valoració era unànime, extraordinari, excel·lent. Un recital poètic ballant. Però la característica enriquidora i espectacular rauia en l’agermanament de llenguatges i en la unitat de missatges. Un espectacle d’una gran profunditat mística-cultural i una demostració de com es construeix la globalitat. Els dansaires de Mollet van donar una lliçó de la capacitat comunicativa i de convicció de la dansa i com la llibetat d’expressió és definició d’un model de vida. L’espectacle estava dividit en dues parts: A) CANT ESPIRITUAL, de Joan Maragall i B) SOM DANSA, DE LLEVANT FINS A PONENT.

EL CANT ESPIRITUAL: escenografia senzilla però la coreografia excel·lent. Amb una vestimenta blanca que recordava les vestals gregues, traduides, elles i ells, sacerdoteses i sacerdots del segle XX, l’Esbart Dansaire de Mollet creà una meditació d’una gran profunditat mística en la que la música de Xavier Montsalvatge sublimava el poema de Joan Maragall, que des de bon principi recordava “ si el món és tan formós, senyor, si es mira / amb la pau vostra a dintre dels ulls nostres, / qué més ens podeu dar en una altra vida?”. Els  moviments acompassats i lents volien dibuixar alló que els ulls veien reflectit mentre els cors bategaven gaudint de la delícies de la pau. Veritablement una metàfora escenificada amb moviments ansiosos d’eternitat per la seva lentitud contemplativa. Tots els moviments, intel·ligentment pensats i coordinadament reproduits esdevenien un símbol d’un somni de transcedència arribat el moment que es comentava “tot el que veig se vos assembla en mi. / Dexeu-me creure, doncs, que sou aquí.”  L’escenificació esdevinguè una traducció de la intimitat humana que cerca la transcendència intuint la llum que li transporta.

SOM DANSA, DE LLEVANT FINS A PONENT: l’altra cara de la medalla plena d’un gran humanisme que des de la realitat de la vida s’hi endevinen camins com la dansa per regalar l’alegria a la humanitat. “És un clam per la unitat de la llengua a través de la dansa”. Així com en la primera part es defensava els drets d’un poble des de la religiositat, en la segona es feia desde la dansa, llenguatge germà de la paraula. Una creació de com el globalisme és possible des de l’individualisme, els dansaires de Mollet posaren davant dels ulls dels assistents a travès de la dansa el pluralisme del català sense perdre la unitat. La Franja de Ponent, l’Alguer, les Illes Balears, València i Tortosa, identitats d’un tot, oferiren als i les ballarines del Vallès la creació escénica d’una obra d’art amb tots els ingredients de bellesa i qualitat. En aquesta segona part el moviment esdevinguè més actiu, més parlador per cloure amb un alegoria de la immensitat de l’univers dansant al compàs de l’àliga real.

Un gran espectacle i sobre tot una extraordinària lliçó de la transcendència de la vida que palesa la veritat físicament i psíquica. Matèria i esperit indispensables per a la felicitat humana. Una excel·lent programació del Teatre de Can Rajoler.

 

11 DE SETEMBRE 2014 A LES 19 H

RECITAL NIU D’ART A BINARY EMOTIONS NIGHTS

La Diada de l’11 de setmbre va ser present al recital de la Gelateria JIJO amb poemes de Montserrat Abelló, Martí Pol, Joan Maragall, Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, Josep M. de Sagarra, Vicent Estallès i poemes d’escriptors locals.

L’acte va començar amb un record de Monterrat Abelló llegint el seu poema: VISC PER NO MORIR. “Visc per no morir / i lluito per viure./ Per no perdre cap / d’aquests moments / que sé irrepetibles.” Una curta  glossa de la seva vida i quatre poemes seus recitats magistralment per Carme Manau i Maite Mompart foren el record de la gran poeta catalana.

El poema MEDITACIÓ ÚLTIMA de Martí Pol, quina lletra és la base de l’himne de la via catalana, la V de l’11 de setembre de 2014, fou l’entrada de la celebració poètica festiva de la gran festa catalana. “ARA ÉS L’HORA”, lema de l’exraordinària celebració, fou l’himne cantat i que el recital volia convertir-se en un espai més amb la poesía caminant cap a la independència.

La llengua castellana es va afegir a la festa, saludada pel presentador de l’acte, no com una enemiga sinó com una germana. Un dels poemes que no hi va faltar va ser LA CAMPANA DE SANT HONORAT, de Josep M. de Sagarra, que acaba amb “ Canons i lleis i forques, aixó rai! / Se’ns menjaran segons la seva gana, / però ningú pot ofegar-nos mai / la veu de la campana.”     El recital es va cloure amb AUCA A LA INDEPENDÈNCIA.

Entre clients de la Gelateria i els aficionats a la poesía, la Terrassa de l’establiment oferia un aspecte important pel nombre de persones i l’interès pel respecte i silenci adient a la trovada. L’acte era obert i amb aquest motiu es convidà als presents que ho desitgessin a participar recitant algun poema. Estic segur, que amb la continuitat, els amics de la cultura seran espontanis en propers recitals. Una sincera felicitació a la Gelateria JIJO i en especials als joves organitzadors de BINARY EMOTIONS NIGHTS.

Recital 11 de setembre a Binary Emotions Nights

CONCERT D’INTERCANVI

Cor Amics de la Unió i Piccoli Cantori de Torino
Molt difícil valorar quina de les dues parts fou la millor, si la del Cor Amics de la Unió o la dels Piccoli Cantori di Torino, perquè les dues corals van brillar amb llum esplendent. Els o les de Granollers van exhibir una presentació un xic més teatral que li donava a la música un valor de més proximitat. Unes intervencions de les noies i nois, totes i tots de blanc, amb un caire festiu, agermanaven el cant a la convivència ciutadana i transformaven  la música en un éxtasi atemporal que donava intensitat a les vivències que empaltava. Amb la primera interpretació distribuits en forma circular englobant el públic entonaven una Ave Maria invitació a descobrir la realitat íntima artística de cada persona convidada a participar. Les altres tres interpretacions, una demostració de saber estar a l’escenari, un model de coordinació i una demostració de com també el cos tot ell canta amb els moviments de mans i braços. La música configuradora del model global de la persona, amb el cos, l’esperit i la veu.
La segona part de la coral italiana va centrar-se més en la musicalitat i en una format més estàtic  però amb una gran qualitat. Com el cor granollerí amb dues interpretacions també van acordonar els assistents insinuant camins sublims de la música, tant la religiosa com la més popular i lúdica. Seguretat en la modulació de la veu, moments d’una intensitat mística creant ambients immaterials i musicalment místics. Mentre amb la màxima atenció gaudia escoltant, pensava que el Concert merexia un escenari com el Teatre-Auditori, amb tots els respectes a la Sala Tarafa. Francament un espectacle musical que honora als protagonistes i a les ciutats i poblacions que els hi cedeixen les instalacions.

Una nota d’excel·lent pel dos directors, amb estils molt diferents però extraordinàriament efectius, més popular Josep Vila, més asceta Carlo Pavese, però dos grans pedagogs del llenguatge més espiritual de la humanitat com és la música.

VALEN’S BAND A BINARY EMOTIONS NIGHTS

Una vetllada  musical, que de la humilitat i senzillesa en va fer el seu standart i de la seva actuació una creació de la cultura d’arrels populars. Valen’s Band, grup musical creat a l’Escola Maria Grèver, de Parets del Vallès, va demostrar la capacitat poètica de les persones i l’atracció popular que és capaç de desvetllar. Cançons amb lletra i música creades pel grup palesaren com la cultura incideix en la vida de les persones, de les que la creen i de les que la fan seva. El concert se centrà en una crítica social de caire polític, econòmic, cívic i social, amb una bona coordinació entre els cantants i els músics, de tal manera que es podia entendre força el missatge recolçat artísticament per la música i amb una nota molt significativa del saxo, que no només brodava sinò que, al mateix temps, signava, recalcant la qualitat del missatge. Presentada la vetllada a l’estil d’una màgia de bruixeria, les cançons esdevenien beuratges afrodisíacs amb la intenció de fer viure la intensitat del moment. L’acaronament musical de la primera intervenció volia ser un xarop per oblidar els mals moments i despertar l’esperança amb una canço amb títol “M’agradaria”, un somni d’amor. Beuratges màgics, tissanes, conjurs foren el conjunt de cançons que no oblidaren cap de les generacions, des dels més petits, passant pels pares i mares i arribant els avis, barrejant-hi temes, com la lluita de les dones per la seva llibertat, el domini hipòcrita del diner i també el reconeixement, que es mereixen  ciutats com Barcelona i un  d’especial per l’Escola que acull el grup, on els seus compenents es formen, avancen i s’obren camí. Sota l’ombre del lledoner, dedicada a l’Escola Maria Grèver de Parets del Vallès, fou la cançó que sintetitza la filosofía popular de l’art, a través de la música.

Valen's band (Maria Grever)

EL PATI DE GELATERIA JI JO, AMB MÚSICA HIP HOP, JAZZ I FUNK

 De la mà de Binary Emotions Nights, Parets del Vallès va gaudir d’un concert jove del  grup de Terrassa Hawha Band amb un entusiasme fins un paroxisme encomanadís a persones que com jo no etenen ni idea del seu estil musical. Vaig intentar entendre el missatge musical jove, que malgrat perdia moltes paraules per una rapidesa, per a  mi, excessiva, m’arribava a l’ànima i ho relacionava amb l’etern dilema intergeneracional. Musicalment hi van abocar cos i ànima i entre línies vaig entendre dures crítiques d’hipocresia moral i política i una reivindicació dels joves en la vida social. Amb el llenguatge de la música llençaren missatges, que amb l’objectiu de fer-ho passar bé, dissimulaven la crítica i donaven vida a la seva llibertat, amb un rerefons profund i intencionat del seu dret a decidir en els assumptes que els hi pertanyen. La música interpretada tenia tota la capacitat comunicativa de l’estil jove amb insinuacions de vibracions vitals que abarquen tot el ventall de les relacions humanes, fins aquelles que són tractades de tabú. En els fons del fons l’explosió d’una urgència de diàleg intergeneracional, perquè els joves, pensen, escolten, creen, escriuen i comuniquen. El meu interés del concert rauia en com des de la meva filosofía entenia la música que generosament regalaren. A travès de la música vaig intuir-hi una invitació a la comprensió mútua. Curiosament entre el públic, que mereixien més nombrós, hi havia gent deles tres etapes generacionals. Un indici de que el diàleg és possible i, a vegades, es fa. Independentment de la qualitat artística, no és el meu fort, s’hi bellugava la qualitat humana. Binary Emotions Nights amb els pocs mitjans d’una crisi injusta, una vegada més, ha demostrat que les cares de la cultura són moltes i totes tenen un objectiu, el diàleg com a camí de pau. La forma externa pot semblar contrària però l’exterior és el camí per arribar a l’interior i aquest camí s’ha d’entendre perquè les mans esteses hi són. Enhorabona a La Hawha Band i a Binary Emotions Nights.

LA NIT

Paisatge mític de la vida,

amaga emocions

en la veu del poeta.

La foscor acapara colors negres,

avara de petons de la lluna,

adormida en estances de l’Eros.

Porta, en el ventre,

il·lusions del foc. Són camins,

curulls de fites mitològiques,

marges d’herbes remerieres,

de pols i pedres,

castigadors dels peus dels pelegrins

nocturs. Sota llum de les estrelles

somien  foscúries

i els ulls truquen finestres

imaginant somnis.

La nit,

paisatge dels follets i de les fades

alena atletes de la lluna,

que a l’alba quan el sol desperta

lliuren llur testimoni a l’horitzó.