L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimarts, 17 de maig de 2022

La meva sang és la meva força

 



Vessar la sang per alló que estimes

és molt més que estimar, és ser amor.

I l’amor, veritat, és invencible.

Jo estimo Catalunya,

vessarè la sang del cor si m’ho demana,

vessarè la sang de l’ànima i de la paraula per defensar-la,

vessant la sang besarà la victòria.

L’enemic em pot matar,

però mai matarà la meva llibertat,

me l’emporto a celebrar la victòria del meu país.

Vessar la sang físicameni o psíquica,

missatge que penentra el cor de l’enemic,

el llavis, potser, somriuen,

però el cor li diu, has comés un crim,

ell celebrà la victòria,

tu dormiràs enterrat amb el fracàs.

Amor, no hi armes per matar-te.

diumenge, 15 de maig de 2022

LA HUMANITAT ÉS UN JARDÍ

 

                                                                        


                                                      La terra, amb rius, mars, flora i fauna,

jardins còsmics de creació divina,

allarga la mà al jardí creatiu,

la humanitat.

Els éssers humans son els seus arbres,

les seves flors, les seves virtuts,

els seus fruits, la seva dignitat.

Els arbres en flor de la humanitat

son cançó amb els seus fruits,

els fruits bons.

Si els fruits son dolents,

el jardiner el talla i en fa llenya.

Amb el seu foc crema el mal,

de les arrels reneixerà un arbre bo.

dissabte, 14 de maig de 2022

AGRAIMENT

 GRÀCIES PER UN NOU DIA

Els anys ensenyen a donar gràcies,

la llum d’un nou dia és un missatge de vida,

i la vida es projecta a l’infinit de l’amor.


No ser agraït és autodestruir-se,

perdre l’esperança en el futur del meu jo,

no tenir fe en dibuixar la pròpia imatge,

perdre l’esperança de trobar el camí,

i només veure enemics al teu entorn.

Ser agraït, porta a perdonar,

a descobrir el missatge d’una amenaça,

a trobar en un insult, el camí de ser millor persona,

a entendre que odiar no és viure,

és morir en cada instant i ser un entrebanc pels altres.

Ser agraït significa

viure intensament l’amor i ser portador de pau

divendres, 13 de maig de 2022

DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA

 

La dignitat d’avui no puc deixar-la per demà,

vull ser persona com cal,

el ser no fa salts, ara hi és i desprès no,

els instants de l’existència són cadena de vida,

trencar-la és no desitjar l’infinit.

Demà será un altre dia si la cadena no es trenca,

si la infinitud de cada instant és sensació de felicitat.

La humanitat global en el temps,

és  imatge del conjunt del jo, tu, ell en el desig,

si jo no desitjo, renuncio a ser humà,

si tu no desitges, en tens prou de ser fang,

si ell no desitja no pensa, no actúa, no és.

Jo, tu, ell en el desig,

caminarem de l’avui cap el demà en plenitud.

Jo, tu, ell en plenitud

farem de la humanitat imatge d’eternitat.

Cada demà serà un altre avui amb més desig d’estimar.

dijous, 12 de maig de 2022

L’ALEGRIA D’UNA GOTA D’AIGUA

 

                                                               


 Parlava amb el pètal d’una flor,

brillava com una perla,

la flor, joiosa, somreia,

paraules en silenci emocionaven,

i la gota d’aigua pintava els seus llavis,

modificant cada instant el color.

Estimo, deia el vermell,

et desitjo, proclamava el verd,

mira’m els ulls repetia el groc,

abraça’m deia el blanc,

jo soc tots els colors.

El pètal de la flor,

solista de la coral de flors,

entonà cançons dels jardins del món.

La gota, emocionada,

a duo amb el pètal,

cantà dirigint la batuta del vent

l’amor és l’alegria de l’infinit.

Gota i pètal es van fer un petó.

LA MEVA PAU, PAU UNIVERSAL

 


 

 Ser diferent és una invitació a ser els altres,

el nexe que ens fa igual és la pau,

viure en pau en mi,

primer graó de l’escala que ens porta al cim

a tots.

Si jo no visc en pau

no tinc dret a demanar als altres me la facin,

meu és el deure i el dret dels altres.

La pau global és suma de la pau de tots,

i els polítics obliden aquest deure,

no hi sumen la seva pau.

És el gran repte que el cosmos espera,

envia missatges,

només els humils els entenen.

Les grans calors,

conviden a tractar els focs sufocants de la política.

Gran foc de les terres catalanes,

una crida a superar en pau els grans problemes,

a escoltar la gent solidària.

¿Pot entendre la política

la feina dels tècnics  amb l’ajuda del seu poble?

El gran foc de la política,

només té bombers eficients en la pau de cada persona.

i els polítics no ho entenen, ni ho aprenen.

La meva pau de cada jo l’assolirà global.

FE I AMOR DEL MEU POBLE


Els camins de la història sovint són rocosos,

és difícil caminar-hi,

i els contraris de la fe i de l’amor

els sembren d’espines per fer caure i fer mal.

Tinc fe en el meu poble i l’estimo,

perseguit i escarnit respon amb treball,

la cultura fonament de les seves muralles,

no tanca portes, facilita l’entrada a tothom.

Esclau, no oblida el seus deures,

treballa la terra que fruita pa de vida,

conrea la ment amb filosofia germana,

medica amb fe guarint malalties,

i estima amics i enemics.

Profeta fidel dels missatges del cosmos,

lector atent de lliçons de la terra,

enriqueix el seu jo.

Portant la creu de l’avui,

segueix el camí del futur transcendent,

creu, espera i estima

el jo de la pau coronat de llorer.

Catalunya, avui és fe i esperança,

Catalunya, demà serà pau i amor.

Catalunya és el jo de l’evangeli,

Catalunya és  mà estesa als humils,

Catalunya és  veu de  democràcia global.

Fe i amor del meu poble.

dimecres, 11 de maig de 2022

TRIO

 

 


 

Passejo silenciós al bell mig del bosc.

La tarda, pacífica.

ni riu, ni plora,

medita,

em convida a pensar.

Carícies suaus d’un ventet somrient

m’acaronen recolzat en la tija d’un roure.

Vols de pardals ventegen les fulles,

 escolta, em diu,

l’herba que em rodeja,

tria.

M’aixeco i danso la sardana del bosc.

                                                     Les mans encaixen airoses,

                                                                        trio

                                                              la música del vent.

diumenge, 8 de maig de 2022

UNA ROSA BLANCA


El color blanc és bandera de l’abraçada,

oneja al vent simpatia riallera,

ballant una sardana.

La sardana dels colors.

La música, entonada per l’aigua i el vent,

il·lusiona valls i muntanyes,

i a la plaça dels pobles,

un ram de roses blanques,

Homes i dones es donen les mans,

els peus, dels salts en fan joies de viure,

i en el blau aplaudeixen els astres.

Els colors donant-se les mans

proclamen que la pau és blanca.

En el centre de la rotllana,

una gerra amb un ram de roses blanques,

símbol solidari de convivència,

aplaudeix la sardana de la història,

els colors dels sardanistes s’agermanen,

cada ballador esdevé una rosa blanca.

dissabte, 7 de maig de 2022

AMB UNA ROSA VERMELLA


 El roser és feliç amb les roses vermelles,

les estima i les fa estimar.

Espines del roser aixequen les mans,

posen en guàrdia al visitant,

i si vol una rosa

li faran un petó.

Li agrada al roser xuclar sang vermella.

El vermell agermana,

i un petó del roser regala una rosa

i una abraçada.

El vermell, veu poètica del roser,

li demana al visitant una cançó,

la Rosa d’abril, morena de la serra,

Mare dels rosers i de la gent.

Et regalo l’espina,

diu el roser,

és record de l’amor de mare.

La millor Mare del món

esdevingué immaculada amb la sang vermella del seu fill,

color de l’amor infinit.

L’espina regalada que acariciaven els dits,

no oblidis mai, digué,

l’amor més gran clavat a la creu,

i gotes de sang vermella regaren la terra,

i les persones es feren roses vermelles d’amor.

dimecres, 4 de maig de 2022

ESCOLTO...

                                                                


                                                               La llum del dia em parla,

l’escolto,

tanco els ulls, és hivern,

l’hivern em saluda,

no em miris, sent l’escalf.

Silenci fosc,

emoció interna,

passió parla.

La terra em convida,

doblo els genolls,

plego les mans,

assegut voltat de pedres,

medito.

La llum hivernal resa amb mi,

Pare nostre que esteu en el cel.

La creació és casa meva,

la llum m’allarga la mà

amb el bes de germanor

mentre em diu

en l’univers  som germans.

dilluns, 11 d’abril de 2022

L’ÀNIMA DEL MEU POBLE ENAMORA

 


Els carrers del meu poble, catifes vermelles,

respiren la pols que besa al caminar,

i es tornen abraçades de trobades captives,

el meu poble té un gran cor que estima.

Cada façana és un bes que alena conviure,

i a la gent dels carrers agermana.

Viure l’escalf d’un poble que viu solidari

esborra les taques i el vent escampa la pols.

Miracle del cosmos,

la pols dels caminants repartint petons.

La pols dels carrers del meu poble,

artista que de les façanes en fa imatges,

segells de les cartes curulles de versos,

cartes llegides per les estrelles del cel blau.

El passeig em regala l’escalf del foc del meu poble.

és un goig i un plaer compartir l’escó del veïnatge.

L’ànima del meu poble m’enamora,

m’aplaudeix i de la meva vida en fa

imatge orgullosa en el museu del seu art.

Josep Mayoral

les teves petjades pels carrers de Granollers

han escrit un poema i creat una obra d’art.

dimecres, 6 d’abril de 2022

FE I AMOR DEL MEU POBLE

 


Els camins de la història sovint són rocosos,

és difícil caminar-hi,

i els contraris de la fe i de l’amor

els sembren d’espines per fer caure i fer mal.

Tinc fe en el meu poble i l’estimo,

perseguit i escarnit respon amb treball,

la cultura fonament de les seves muralles,

no tanca portes, facilita l’entrada a tothom.

Esclau, no oblida el seus deures,

treballa la terra que fruita pa de vida,

conrea la ment amb filosofia germana,

medica amb fe guarint malalties,

i estima amics i enemics.

Profeta fidel dels missatges del cosmos,

lector atent de lliçons de la terra,

enriqueix el seu jo.

Portant la creu de l’avui,

segueix el camí del futur transcendent,

creu, espera i estima

el jo de la pau coronat de llorer.

Catalunya, avui és fe i esperança,

Catalunya, demà serà pau i amor.

Catalunya és el jo de l’evangeli,

Catalunya és  mà estesa als humils,

Catalunya és  veu de  democràcia global.

Fe i amor del meu poble.

DESCALÇ

 


El contacte de la terra i de l’aigua,

acompanyat de l’acaronament de l’aire,

desperta en el meu cor

il·lusions per entendre les estrelles.

M’agradaria caminar descalç pel camí blau del cel.

Quan camino descalç

em sento més natura i més a prop del cel blau.

A vegades les espines em parlen,

s’ho passen bé xuclant gotes de la meva sang.

Aleshores, les roses somriuen, són vermelles,

se senten germanes meves.

Caminar descalç sobre la neu

el fred explica les seves històries;

trepitjar descalç brasses d’un foc,

fa entendre la veu del dolor,

jugar amb els peus nus amb l’aigua del mar,

fa viure paraules d’eternitat.

Les sensacions de la natura són paraules de vida.

Els peus són també ulls que miren i oídes que escolten.

El cos humà és paraula del món.

dilluns, 4 d’abril de 2022

NUESA, MISTICA DELS COSOS HUMANS


“Jo soc una muralla,

Els meus pits en son les torres.

I ara soc als seus ulls

com la qui troba la pau”

(Càntic xels càntics VIII,10)

 

Nus, ell i ella, dormint a la platja,

escoltaven el cant de les estrelles.

A l’alba, al sortir el sol,

una onada, del somni en feu veritat,

obre la porta de la gàbia,

i l’ocell hi penetra cantant.

La llum del sol petoneja la parella

mentre una veu marina canta

els besos de la vostra boca son dolços,

dolços com el vi dels pits de l’estimada.

Quan l’amor embolcalla l’ànima

els ocells refilen al seu vol,

la fauna salta d’alegria,

i una cançó de la coral del cosmos

repeteix al compàs de la batuta del vent

els humans quan s’estimen

son flora i fauna de l’amor etern.

Els seus genitals quan s’abracen

les seves llavors fruiten aspirants a l’infinit.

L’erotisme és desig que dignifica els cossos.

El Càntic dels càntics es fa llum

quan la dona ens diu:

Jo soc una muralla,

els meus pits en son les torres.

I ara soc als seus ulls

com la qui troba la pau.

Quan es contempla un cos nu,

es contempla una imatge de Déu.

LA TAULA PARADA


Una taula a les cases uneix la familia

la taula ens espera, la mare crida.

No totes les taules conviden al mateix àpat,

àpats de la paraula fan crèixer el pensador,

àpats de feina treballen el creixement solidari,

àpats d’esbargiment alegren les festes.

Cada espai de la vida té la seva taula,

també l’amor,

aquesta està parada al cor.

I pot seure tothom a la taula del cor?

La resposta hauria de ser sí.

Hi té cadira un captaire?

N’hi té, també, l’enemic?

A la taula no hi ha de faltar el pa de la vida.

Tampoc la copa de vi de la passió amorosa.

Quan els convidats s’aixequen de la taula del  cor,

s’han tornat un xic més persones dignes?

L’has parada només per amor?

dijous, 31 de març de 2022

L’ÀNIMA DEL MEU POBLE ENAMORA

 


Els carrers del meu poble, catifes vermelles,

respiren la pols que besa al caminar,

i es tornen abraçades de trobades captives,

el meu poble té un gran cor que estima.

Cada façana és un bes que alena conviure,

i a la gent dels carrers agermana.

Viure l’escalf d’un poble que viu solidari

esborra les taques i el vent escampa la pols.

Miracle del cosmos,

la pols dels caminants repartint petons.

La pols dels carrers del meu poble,

artista que de les façanes en fa imatges,

segells de les cartes curulles de versos,

cartes llegides per les estrelles del cel blau.

El passeig em regala l’escalf del foc del meu poble.

és un goig i un plaer compartir l’escó del veïnatge.

L’ànima del meu poble m’enamora,

m’aplaudeix i de la meva vida en fa

imatge orgullosa en el museu del seu art.

Josep Mayoral

les teves petjades pels carrers de Granollers

han escrit un poema i creat una obra d’art.

diumenge, 27 de març de 2022

ON ETS SENYOR, QUE NO ET VEIG?

         


Bon dia, et dic i no et sento,

          miro arreu i no et veig,

          allargo la mà i no trobo la teva,

          et parlo i no sento resposta,

          on ets, Senyor, que no et veig?

          Ho vull entendre i no he entenc,

          Ets al meu costat, perquè no et veig?

          Una veu em diu,

           contempla l'univers,

           observa el sol i les estrelles,

           mira les muntanyes i les aigües,

           i en mig de l'univers 

           mira't a tu.

           Obra els ulls, els del cos i els de l'ànima,

           em veuràs al teu costat i dintre teu.

            El Senyor és en tu,

            tu ets imatge seva,

            allà on vas, ell també hi va,

            amb qui parles, ell també hi parla,

            quan t'equivoques, ell t'en fa adonar,

            quan li dius que l'estimes,

            sents en el teu jo una paraula,

            als enemics també els estimes?

            El Senyor és sempre en tu i amb tu.

            Si no els sents i no els veus

            has renunciat a ser fill seu.

            No et desesperis,

            Ell no t'ha oblidat mai,

            Respecta la teva llibertat.

            Si vols ser imatge seva,

            si l'estimes a Ell i a la humanitat

            en cada instant seràs més brillant.

            No cal sentir la seva veu, cal viure-la.


 LA VALL DE SANT MARÇAL (Montseny

La vall és l’hostal de les ombres morades

i al cim la muntanya és pintada de mel;

s’esborra el paisatge; per prats i marjades

hi ha un íntim silenci de veus oblidades

i a dalt neix la joia d’un càndid estel.

 

Jaume Llacuna, l’any 1949, publicà el llibre SUAU RECER on s’hi llegeix el poema. Els paisatges del Montseny conviden a sentir l’hospitalitat de la natura que converteix una passejada entre les seves arbredes en un poema no escrit però gaudit íntimament. Una de les valls, La Vall de Sant Marçal, convida a la meditació en la taula dels tres bisbes situada en el coll de Sant Marçal, meditació quins missatges envien alzines, faigs i castanyers amb la música de la riera que origina els curs del riu Tordera. Gaudir de la muntanya mena de la mà al sentiment artístic melós amb un silenci amorós de veus oblidades que retornen a l’ànima la intimitat de les plantes i flors dels prats i dels marges. La poesia de Jaume Llacuna viu la transcendència artística esdevinguda llum de les altures de la vida. El títol de SUAU RECER és una invitació a la contemplació i meditació de la solidaritat natural que reclama la germanor dels humans. 

divendres, 25 de març de 2022

EN EL LLIT DE LA MEVA VINYA

 


Que n’ets de bell, estimat meu,

Que n’ets de fascinant!

Com verdeja el nostre llit!

Són de cedre les bigues de casa nostra,

El nostre sostre és de savina.

(Càntic dels càntics, I, 16-17)

 

Estimat, el nostre llit somia records amorosos,

les fulles sempre verdes del cedre de la vinya

i la savina amb el seu encens de fragàncies silvestres

alenen, totes les hores, el desig d’estimar-nos.

Verdeja el nostre llit com els pàmpols dels ceps,

Tu hi abastes  raïms,

jo embogeixo amb la passió del teu mirar.

Beu, amor, el vi del got dels meus raïms,

i el meu cos  gaudirà  delicies dels teus sospirs.

Amor, regalem un tast del glop etern

del vi de la meva vinya que el teu amor conrea,

i la nostra fusió serà el pagès,

artista de les fragàncies des seus fruits.

El nostre llit, terrós de la vinya,

amb els pàmpols verds de les teves abraçades

provoca  desitjos vermells de  besades,

amb  trobada íntima de cosos apassionats.

No et cansis de beure en la font del meu desig,

a mi no em cansen els glops íntims dels teus llavis,

mentre el cos es deleix amb massatges dels batecs del teu cor.

Tu i jo, amb l’abraçada profunda del sexe,

en el nostre llit

 celebrem, fent nostra, la gran lliçó de l’amor.

dijous, 24 de març de 2022

EL MEU VESTIT BLANC

 

A l’alba, l’ànima es vesteix de blanc,

l’amor ha teixit la tela amb fils de tots colors,

el cor filava amatent

i el meu jo esdevenia imatge del jardí terrenal.

L’arc de Sant Martí, pedagog de l’art de viure,

barreja tots els fils, els estima tots,

i es fa el miracle, amor i odi esdevenen u,

és treball de llibertat, teixint la identitat.

Pluja en el temps, que saona la terra,

besa el vestit blanc, símbol d’unitat.

Amb llibertat l’odi pot ser amor, i l’amor enemistat.

El dret a equivocar-se, garantia d’identitat,

defineix el ser i el no ser.

Perquè l’ànima es vesteix de blanc a l’albada?

Quan la llum del sol il·lumina la intel·ligència,

els ulls llegeixen i la ment medita,

el missatge de la llibertat,

el jo només és amor si estima els altres jo.

La humanitat vestida de blanc

imatge de la llibertat esdevinguda amor.

diumenge, 6 de febrer de 2022

NIU D’ART DE PARETS AMB LA POESIA DE CASA I DEL MON

 

Viure la cultura del teu poble i agermanar-la amb l’entorn enriqueix la convivència. El Niu d’art, d’acord amb els seus estatuts estudia, treballa i promou la poesia a casa i col·labora amb entitats culturals de Catalunya. El seu concurs de poesia en la modalitat de creativitat i rapsòdia ha interessat a poetes i rapsodes de València, de l’Alguer i de catalans residents a diferents indrets d’Espanya i de l’estranger. Però el Niu d’art té una espina clavada. Troba en falta la col·laboració de poetes i poetesses de Parets. Per què? Una de les activitats organitzada per crear un ambient més agermanat de la població cultural és la del Concurs de Poesia Escolar amb la participació de les Escoles Montserrat, ACESCO, La Sínia i TORRE MALLA. S’ha de remarcar la qualitat de les poesies dels nois i noies d’un horitzó prometedor. La poesia és viva a Parets, com ho palesen els llibres de poesia escrits de poetes i poetesses de la població. Sergi Mingote, alcalde, en la presentació del llibre NOCES D’OR POÈTIQUES escriu que el Niu d’art “és una entitat consolidada, immersa en una nova etapa per fer arribar la poesia a tota la població de Parets i contribuir a potenciar la llengua i la cultura catalana”. L’any 1962 va iniciar-se la cursa per la poesia amb la celebració el 2012 de les noces d’or. Niu d’art viu intensament la poesia i espera que el 2022 es produeixi un veritable esclat cultural omplint el Teatre de Can Rajoler i els locals on se celebrin activitats del món de la poesia. S’ha d’assolir que Parets del Vallès sigui apòstol cultural de la poesia al món. La qualitat hi és perquè hi són els i les poetes.