L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimarts, 29 de novembre de 2022

LA SARDANA DE L'HORT

 



La iaia amb el nen cada matí

passeja per l'hort de casa.

El plat a taula

sense verdures de l'hort és pobre

i les verdures aporten plenitud del cos humà.

La iaia ho sap i ho explica al nen.

Per l'hort aquell matí si movia un motí de festa,

i el julivert actuava d'organitzador.

L'àvia i el nen miraven i no entenien,

les plantes de l'hort

ballaven un sardana.

L'enciam hi aportava atenció i calma,

l'escarola, amistat en les amanides,

el pebrot força, vitamina i geni,

la ceba ensenyava a plorar d'alegria,

l'all necessitat, respecte el temps i medecina,

la mongeta tendra dona molt joc a la cuina,

el tomaquet artsita de la vista i el gust,

la bleda definidora de caràcter,

el carbassó refrescant, aigua de la vida,

els pésols metges dels sistema nerviós,

el bròquil reforç i medecina contra el càncer.

Totes les plantes de l'hort es donaven les mans,

acabada la sardana,

li deien a la iaia que volien figurar

en el plat a taula l'hora de dinar.

Volien ser importants com la vellesa

i felicitat de futur com el nen.


dilluns, 28 de novembre de 2022

EXISTEIXEN ALTRES JARDINS

 


L’aigua amb els seus poemes,

ones del mar balancins d’emocions,

pluges suaus acaronant amistats,

pluges borrascoses de besos apassionats,

fonts de paisatges i de plaça de pobles

rius abraçant la terra, delícia de flora i fauna,

llacs de repòs, filòsofs dels paisatges.

Llenguatges de l’aigua,

missatgers de convivència còsmica,

no escriuen poemes,

els viuen ens arbres de jardins humans.

El jardí de l’aigua

balla sardanes de l’existència

donant les mans

al jardí de la flora,

al jardí de la fauna,

al jardí de les muntanyes,

al jardí de les valls

i al jardí dels humans.

dissabte, 26 de novembre de 2022

LA HUMANITAT ÉS UN JARDÍ


La terra, amb rius, mars, flora i fauna,

jardins còsmics de creació divina,

allarga la mà al jardí creatiu,

la humanitat.

Els éssers humans son els seus arbres,

les seves flors, les seves virtuts,

els seus fruits, la seva dignitat.

Els arbres en flor de la humanitat

son cançó amb els seus fruits,

els fruits bons.

Si els fruits son dolents,

el jardiner el talla i en fa llenya.

Amb el seu foc crema el mal,

de les arrels reneixerà un arbre bo.

divendres, 25 de novembre de 2022

DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA



La dignitat d’avui no puc deixar-la per demà,

vull ser persona com cal,

el ser no fa salts, ara hi és i desprès no,

els instants de l’existència són cadena de vida,

trencar-la és no desitjar l’infinit.

Demà será un altre dia si la cadena no es trenca,

si la infinitud de cada instant és sensació de felicitat.

La humanitat global en el temps,

és  imatge del conjunt del jo, tu, ell en el desig,

si jo no desitjo, renuncio a ser humà,

si tu no desitges, en tens prou de ser fang,

si ell no desitja no pensa, no actúa, no és.

Jo, tu, ell en el desig,

caminarem de l’avui cap el demà en plenitud.

Jo, tu, ell en plenitud

farem de la humanitat imatge d’eternitat.

Cada demà serà un altre avui amb més desig 

diumenge, 20 de novembre de 2022

FE I AMOR DEL MEU POBLE

 


Els camins de la història sovint són rocosos,

és difícil caminar-hi,

i els contraris de la fe i de l’amor

els sembren d’espines per fer caure i fer mal.

Tinc fe en el meu poble i l’estimo,

perseguit i escarnit respon amb treball,

la cultura fonament de les seves muralles,

no tanca portes, facilita l’entrada a tothom.

Esclau, no oblida el seus deures,

treballa la terra que fruita pa de vida,

conrea la ment amb filosofia germana,

medica amb fe guarint malalties,

i estima amics i enemics.

Profeta fidel dels missatges del cosmos,

lector atent de lliçons de la terra,

enriqueix el seu jo.

Portant la creu de l’avui,

segueix el camí del futur transcendent,

creu, espera i estima

el jo de la pau coronat de llorer.

Catalunya, avui és fe i esperança,

Catalunya, demà serà pau i amor.

Catalunya és el jo de l’evangeli,

Catalunya és  mà estesa als humils,

Catalunya és  veu de  democràcia global.

Fe i amor del meu poble.

AMB L’ESPASA ATREVESSANT EL COR

 

 


 

Gotes de sang reguen el jardí,

plantes i arbres fruiters de fulles molt verdes

maduren els seus fruits.

Sacrificat, el jardiner per saonar la terra

desespera quan males herbes i bèsties salvatges

malmeten les fulles verdes.

Ara són les fulles, demà seran els fruits.

El bon jardiner sent el seu cor ferit,

protegit del sol per l’ombre d’un arbre

reflexiona: Catalunya és el seu jardí.

Jardiners d’altres jardins

envejosos, amb insectes i aigües verinoses

ataquen les plantes.

Desconeixen els enemics

 la qualitat i resistència d’arbres i plantes envejades.

Les fulles tacades amb herbicides i els fruits ferits per la tempesta

arrenquen llàgrimes al jardiner,

són llàgrimes d’alegria, no de pena,

són de joia perquè arbres i plantes del seu jardí,

resisteixen insectes i herbicides.

És l’amor del jardiner que fa el miracle,

és Catalunya estimada pels seus fills.

Les tempestes enemigues

mai mataran les flors que fruitaran

perqué la llei que governa Catalunya

és l’amor dels catalans.

dimecres, 16 de novembre de 2022

ELS XICS DE GRANOLLERS ANXENETA DE LA GERMANA GRAN

 


Dos pilars es donen les mans,

una forta abraçada signa fraternitat,

l’Agulla germana gran,

els Xics de Granollers,

senten l’escalfor de germans i germanes

i la Creu al bell mig de l’Agulla

beneeix la trobada.

Poema escrit amb lletres de roca i humanes

el vent el musica

i l’Auditori del cosmos

aplaudeix fins l’infinit les emocions sentides.

Els Xics amb un pilar de quatre

emulen la fe de l’anxaneta

i l’Agulla Germana Gran,

cos del pilar natura humanitat,

convida als Xics

a escoltar els batecs del cor.

Al Sot de Bac de Figaró-Montmany

només s’escoltaven els batecs d’un cor,

el cor de l’amor.

divendres, 11 de novembre de 2022

VAGA DE FAM DE DIGNITAT

 


El sol, pedagog de la dignitat,

els vespres fa vaga,

no amaga la seva llum l’enriquex,

l’endemà defensa amb més força la vida dels humans.

Alguns dies sembla que fa vaga,

nùbols amansen la seva llum, no la malmeten,

la fan més desitjable i sovint saonen  els camps de la vida.

La humanitat no és perfecta, és lliure,

sovint necessita neteges dels seus mals,

la pluja, amiga del sol, és la forma de vaga i neteja.

Els pobles de la terra no sempre són prou perfectes,

sovint la imperfecció és imposada.

Catalunya, el poble i els seus dirigents ho saben,

vol la llibertat i els seus enemics l’esclavitzen,

el poble la defensa amb veus de pau,

els dirigents saben arriscar la seva vida amb dignitat,

Jordi Turull i Jordi Sànchez lluiten amb la fam del cos i de l’esperit,

la vaga de la fam és senyera de solidaritat i denúncia d’injustícia.

Demostració sublim de l’amor a la humanitat,

els  catalans també són humans.

sovint la presó oneja amb més força i solidaritat

la bandera dels drets humans,

és groga per la defensa dels drets,

és vermella per la sang del sacrifici i el dolor,

El groc i el vermell, colors, també, de l’arc de Sant Martí,

globalitat del blanc, color de la dignitat.

Vaga, groga i vermella, en la veritat global de la pau.

dijous, 27 d’octubre de 2022

EN LA FOSCOR DE LA NIT


En silenci aclucar el ulls,

crit en la foscor,

la llum íntima de l’ànima

alena la veritat de ser.

Enyorar l’absència del sol i les estrelles

desperta en la nit la germanor del dia

i un infinit esdevé company.

No és un somni,

és vivència de fraternitats eternes.

El silenci de la nit,

càtedra d’universitat ultra còsmica,

ensenya filosofia no terrenal,

viatge indefinit dels desitjos del cor.

La foscor no parla,

remou els pensaments de la ment,

intueix el segell del més enllà

intuint una altra existència,

la mística existència infinita de l’amor.

dimarts, 25 d’octubre de 2022

EXISTEIXEN ALTRES JARDINS

 

 


L’aigua amb els seus poemes,

ones del mar balancins d’emocions,

pluges suaus acaronant amistats,

pluges borrascoses de besos apassionats,

fonts de paisatges i de plaça de pobles

rius abraçant la terra, delícia de flora i fauna,

llacs de repòs, filòsofs dels paisatges.

Llenguatges de l’aigua,

missatgers de convivència còsmica,

no escriuen poemes,

els viuen ens arbres de jardins humans.

El jardí de l’aigua

balla sardanes de l’existència

donant les mans

al jardí de la flora,

al jardí de la fauna,

al jardí de les muntanyes,

al jardí de les valls

i al jardí dels humans.

dilluns, 24 d’octubre de 2022

LA HUMANITAT ÉS UN JARDÍ

 


La terra, amb rius, mars, flora i fauna,

jardins còsmics de creació divina,

allarga la mà al jardí creatiu,

la humanitat.

Els éssers humans son els seus arbres,

les seves flors, les seves virtuts,

els seus fruits, la seva dignitat.

Els arbres en flor de la humanitat

son cançó amb els seus fruits,

els fruits bons.

Si els fruits son dolents,

el jardiner el talla i en fa llenya.

Amb el seu foc crema el mal,

de les arrels reneixerà un arbre bo.

diumenge, 23 d’octubre de 2022

ARBRE FRUITER

 

 


 La saó de la terra,

aliment de les plantes de jardins i boscos.

Les flors i els fruits,

aromes i gustos de l’univers,

anhelen besos dels humans.                                 

Un gust, plaent o amargant,

un aroma, suau o repugnant,

defineixen la bondat de les plantes.

La veu de la planta reclama treball,

el desig humà demana bonesa,

mentre el cosmos exigeix respecte,

estima dels humans a les plantes.

Llàgrimes de l’arbre fruiter

no arriben al cor dels humans,

uns cops de destral castiguen el mal,

destrossat l’arbre és llenya de foc,

i l’ésser humà no pensa,

ell també pot acabar cendra.

dissabte, 15 d’octubre de 2022

SER UN NÚVOL

 


Parlen els núvols em pregunta el nen que soc?

Mourem entre ell en el cel blau,

gran esport de la vida,

m’acompanyaria al palau de l’amor?

Estimo els núvols

artistes de la sala d’art del cel.

Per què m’agradaria ser núvol?

Per donar de beure als humans quan tenen set,

per gaudir del bany d’aigua dels matins,

per regar els camps dels fruits que els hi donen vida,

per que quan s’equivoquen

reflexionin com corregir els seus mals.

M’agradaria ser núvol

alegrant la mirada dels humans,

més amunt del cel blau

hi ha el palau del seu Pare.

dijous, 13 d’octubre de 2022

MADUIXA

 

 


Planta boscana, ahir,

clamorosa en els horts, d’avui,

enamora petits i grans,

el seu vermell i els seus aromes

enamoren els sentits

i fan seus els batecs del cor.

Gustosa al paladar,

medecina i vitamina en venes i artèries,

violí protagonista de l’orquestra

de l’aire i el sol.

Un passeig pels horts de pagès,

plantes i arbres aplaudeixen,

no el visitant.

Arran de terra,

fulles verdes abracen colors vermells,

un vol rasant d’un ocell

agraeix a la maduixa el seu fruit.

La maduixa és reina en el bosc,

també en l’hort.

Berenà de maduixes,

passejant per l’hort o pel bosc,

verdader regal del cel.

divendres, 7 d’octubre de 2022

JARDI DELS HUMANS


Jardí de l’infinit,

cada persona és un arbre,

els seus fruits,

pensaments, sentiments i fets,

marcats pels seus colors,

dissenyen identitats.

Identitat defineix qualitat,

el fruit serà bo o dolent,

pot canviar el seu sabor

l’ésser humà és lliure.

Els arbres del jardí de la humanitat,

éssers intel·ligents,

intel·ligents per ser bons,

intel·ligents per ser dolents.

El desig passional defineix la qualitat.

dimecres, 5 d’octubre de 2022

LA HUMANITAT ÉS UN JARDÍ


La terra, amb rius, mars, flora i fauna,

jardins còsmics de creació divina,

allarga la mà al jardí creatiu,

la humanitat.

Els éssers humans son els seus arbres,

les seves flors, les seves virtuts,

els seus fruits, la seva dignitat.

Els arbres en flor de la humanitat

son cançó amb els seus fruits,

els fruits bons.

Si els fruits son dolents,

el jardiner el talla i en fa llenya.

Amb el seu foc crema el mal,

de les arrels reneixerà un arbre bo.

dimarts, 4 d’octubre de 2022

CIRERER

 


El vermell dels seus fruits,

pura temptació,

convida al diàleg

en la cadira de les seves branques.

La cadernera que hi tenia el niu

amb els seus refilets

m’animava a fer-hi el meu.

Vaig viure el miracle,

una mix diada d’estiu,

tombat en la forquilla de dues branques,

parlant amb la cadernera.

Com signe de bona amistat,

el seu bec penjà en les orelles

unes arracades vermelles,

regalant-me el privilegi,

ser espectador del seu concert.

La música enamorava,

sense paraules parlava d’amor,

i el cirerer silenciós

recitava musicals poemes,

poemes del cirerer poeta

estimant els éssers humans.

Les cireres al compàs de la llum i el vent

omplien de petons la vida.

El pare cirerer

aplaudia les seves filles,

les cireres.

dilluns, 3 d’octubre de 2022

ESTIMO



                                                      A l’hivern el fred pinta blanc l’amor,

més blanc que la neu de les muntanyes,

i l’esquiador,  quan  cau, li fa un petó.

L’amor no es gela,

esdevé àngel guardià del cor.

La neu acarona els colors de la vida,

primavera, estiu i tardor,

a l’hivern celebren la sardana dels colors.

La primavera estima l’esperança,

color verd;

l’estiu alena l’esforç i el sacrifici,

la força del vermell;

la tardor juga amb les fulles dels arbres,

dansa del color marró.

Al cim de la muntanya de l’amor

primavera, estiu, tardor, hivern

dansen la sardana de la vida,

els humans que estimen es donen les mans

diumenge, 2 d’octubre de 2022

JARDI DELS HUMANS

 


Jardí de l’infinit,

cada persona és un arbre,

els seus fruits,

pensaments, sentiments i fets,

marcats pels seus colors,

dissenyen identitats.

Identitat defineix qualitat,

el fruit serà bo o dolent,

pot canviar el seu sabor

l’ésser humà és lliure.

Els arbres del jardí de la humanitat,

éssers intel·ligents,

intel·ligents per ser bons,

intel·ligents per ser dolents.

El desig passional defineix la qualitat.

PENSO...

 


El ulls beuen imatges,

les orelles escolten sons,

la ment ordena idees,

i el cervell humà encén el foc.

L’ésser humà

obre de bon matí la finestra,

llum i vent encenen el ble,

el pensament ordena els moviments de la vida.

Els batecs del cor tenen cura del foc

entre els humans condimenten programes.

Sons, imatges, moviments i sentiments,

productes que omplen el cel blau,

esdevenen aliments de la vida,

artistes cuinen imatges, dibuixos, escultures,

poetes reciten poemes,

científics alimenten el futur,

treballadors conreen els camps.

Jo penso dona vida a cada instant de la història.

UN ROURE

 


 A mig camí de l’escola,

cada matí,

un roure em donava el bon dia.

Era savi aquell roure,

i molt bon amic.

Un diumenge tornant sol de missa,

cap al mig dia,

el sol molt esplèndid,

les fulles del roure m’allargaven ses mans,

volien que a l’ombra

escoltés les seves cançons.

Recolzat en el tronc

amarat de petons del temps,

l’herba ran de la soca

se m’oferí per coixí.

El roure transformat teatre,

ses fulles, orquestra,

amb música de silenci

em dedicaren la seva cançó.

Abraçat al roure plorant d’emoció

no tenia prou petons.

Els batecs del cor eren els seus batecs,

l’adeu de les fulles

missatges de camins de vida.

dimarts, 27 de setembre de 2022

ORENETES


 El vol de les orenetes,

cant del bon temps a pagès,

sembrava il·lusions,

les seves veus cantaven amb les estrelles,

i els treballadors i treballadores del camp

imitaven el seu art.

Un niu d’orenetes,

arran de teulada,

desvetllava enveges a l’hora del repòs.

Convidava al somni del avui i del demà,

l’avui dels ocells pare i mare,

el demà dels ocells filles i fills.

Les orenetes a pagès

jugaven amb els nens i nens amb la palla,

es divertien collint flors del bosc

i a la nit

dormien un somni,

eren, també, treballadores de pagès.

Els nens de pagès

quan les orenetes s’acomiadaven,

cridaven,

us esperàvem, torneu aviat,

casa nostra es casa vostra,

i el vostre niu

amor del nostre cor.

dijous, 22 de setembre de 2022

A L’INSTANT


Fuig la por,

l’angoixa

turmenta l’ànima

i el cor

amaga els sentiments

vora el foc

LLENÇOL


 Senyera tenyida de foc

i de sang

abraça una flor blanca.

Escalfa la planta,

embogeix el color vermell

la tija

i el repòs de les flors

ofega la veu de la passió.

dimecres, 21 de setembre de 2022

OBLIDAR


Oblidar

sombra d'un misteri mític,

eros de les ones

que un vaixell sacseja,

Oblidar

color negre de la nit de la vida

que vol contemplar l'escena

i l'entorn és ceguesa.



LES ESTRELLES BRLLEN

 



Fora, les estrelles,

gemes d'un mantell blau,

alenen les vibracions

d'ombres humanes.

Un esquelet del jardí

dibuixava foscors de cendres

en terra humida.

La llum de la casa s'apaga,

les ombres

esdevenen no-res.

Núbols,

no amagueu les estrelles


DUES FLORS

 


Plorar i riure,

dues flors d'hivern

en un gerro de neu.

Plorar i riure,

dues flors de primavera

en un raig de sol.

Plorar i riure,

dues flors d'estiu

en els ulls d'un infant,

Plorar i riure,

dues flors de tardor

en un cor enamorat

EL VENT

 

 


Àngel de la natura

la veu del vent amiga i germana

convida als concerts del cosmos.

Músiques d’amor i de guerra

esperonen miracles.

Les músiques d’amor

alenen futurs d’amistat i de pau,

les músiques de guerra

lluiten contra els odis,

ensenyen a vèncer les baralles del mal

i les dues músiques

conviden a viure la pau.

La paraula del vent

és poesia en alegries i penes

és abraçada d’amor en el perill

és bes del mon a la convivència

és atleta que porta a la victòria.

Calma i tempesta

el vent canta en el teatre de la vida.

dimarts, 20 de setembre de 2022

AUTORITAT


 Totes les persones són autoritat,

la seva missió es fer créixer

en dignitat.

És llei natural.

D’on neix l’autoritat política?

De la convivència.

Conviure dignament és un dret,

la llei està al seu servei.

És digna la convivència mundial?

No.

Tampoc ho és l’autoritat que governa.

Sense autoritat humana

la llei no serà mai digna.

L’amor és la llei.

La imatge del malviure de molts humans

acusa l’autoritat indigna.

dilluns, 19 de setembre de 2022

LA VEU DE L’AIGUA

 


 Recitals poètics  de l’aigua,

missatges de fraternitat,

s’escolten

i la seva veu germana,

abraçada infinita,

demana a la música companyia.

Petits rierols de muntanya

acaronant rocs, herbes i el vent

reciten i canten

i amb petons encenen cors.

Ones braves de la mar

conviden penya segats

i les notes i paraules del concert

revolucionen il·lusions de germanor.

Fonts, ciutadanes de les cases i els boscos,

regalen vida,

apaivaguen la set

i l’aigua esdevé essència humana.

La veu de l’aigua

l’escolten plantes, animalons i els humans

i el concert un triomf de l’amor

aplaudit per la immensitat del cosmos.

dissabte, 17 de setembre de 2022

HUMILITAT

 

 



No es queixa, alegre si la trepitgen,

la terra.

Humil, estima els peus dels éssers vius,

és la seva pista de joc

la terra.

La natura somriu al muntanyenc que fa el cim,

la sorra abraça el nedador que juga amb les ones,

l’aire petoneja l’esportista de la vida.

La humilitat ha nascut de la terra.

Humus, terra,

crea l’obra d’art, l’ésser humà.

La persona si no és humil

no estima la germana terra,

i la natura plora.

L’evangeli ens diu

benaurats els humils,

ells posseiran la terra.

Gaudiran del cim infinit.

divendres, 16 de setembre de 2022

ABRAÇADA DE BENVINGUDA

 

 

 


 Al cim d’una muntanya,

l’abraçada de l’aire em fa mirar el cel,

un paisatge ple de llum m’allargà la mà

i una veu amiga eixida del silenci,

el que veus és casa teva,

em diu fent-me un petó,

estima-la.

Una gran roca plana,

matalàs de les nits de somnis,

em feu de llit contemplant el firmament.

Besos de llum retrataven els meus ulls,

les meves mans enlaire saludaven l’infinit,

quan de sobte les estrelles em desitgen bona nit.

Somiava? Delirava? Vivia.

Es va fer curta la nit. Era dolç el dormir.

Quan l’alba em desvetllà,

la meva boca gaudia dolçors de mel,

la mare lluna alimentava el somni,

havia trobat casa meva de veritat.

El cim de la muntanya,

volia fer-me volar com els ocells.

El llac de la vall que m’esperava

dibuixava en l’aigua el meu descens de la muntanya.

El meu jo era un altre,

petonejava les pedres del camí,

gaudia amb la suavitat de l’herba que trepitjava,

demanava a les aus, ensenyeu-me a volar

i el mirall del llac que m’esperava

projectava al cel

la felicitat d’haver comprès:

el món és casa meva.

dijous, 15 de setembre de 2022

CARITAT

 


 Caritat, la gran virtut de l’amor,

dimensió humana d’estimar

ajudant al pobre,

transcendent estimant a Déu.

L’acte més sublim de caritat infinita,

el sacrifici de Crist crucificat,

l’immens amor de Déu a la humanitat.

Traduït en amor humà,

estimar a Déu sobre totes les coses,

i al pròxim com a nosaltres.                                      

Estimar els enemics

la grandesa de l’amor humà.

La història ens ensenya:

                                             la caritat

no la practiquen les guerres: són odi.

Els innocents que les bales maten són amor,

perden la vida i l’odi els prohibeix estimar,

però moren estimant

donen la vida per amor al seu poble.

A la gran època del procés li manca

un pas endavant,

aprendre a estimar: la caritat.

Si la guerra és l’argument de la pau

no s’estima a Déu ni als humans.

On és la caritat?