CIRERER

 

El vermell dels seus fruits,

pura temptació,

convida al diàleg

en la cadira de les seves branques.

La cadernera que hi tenia el niu

amb els seus refilets

m’animava a fer-hi el meu.

Vaig viure el miracle,

una mix diada d’estiu,

tombat en la forquilla de dues branques,

parlant amb la cadernera.

Com signe de bona amistat,

el seu bec penjà en les orelles

unes arracades vermelles,

regalant-me el privilegi,

ser espectador del seu concert.

La música enamorava,

sense paraules parlava d’amor,

i el cirerer silenciós

recitava musicals poemes,

poemes del cirerer poeta

estimant els éssers humans.

Les cireres al compàs de la llum i el vent

omplien de petons la vida.

El pare cirerer

aplaudia les seves filles,

les cireres.