L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 9 de desembre del 2019



SENZILLAMENT

Caminant pensatiu al bell mig de la natura
s'escolten els batecs del cor dels arbres i les pedres,
batecs que els ocells en fan melodies,
i el vent regala als humans.
Caminant pensatiu a la vora del mar,
l'aigua recita poemes de goig i d'entusiasme,
el cor batega al seu ritme
descobrint en silenci la mística del cosnos.
Caminant pensatiu senzillament els ulls s'il·luminen,
el sol obsequia amb el bon dia una programa d'amor,
estimar és el mestratge que cal entendre i fer propi,
és la lliçó que el cosmos ensenya senzillament.
I només senzillament es pot aprendre la lliçó.

dijous, 5 de desembre del 2019

CATALUNYA EL MEU TEMPLE I LA MEVA PÀTRIA


Religió i política construeixen els pobles,
dissortadament no tots els humans entenen aquesta idea,
dels dos poders només en volen un,
barrejats, l'un fa mal a l'altre,
i en el món la pau esdevé insegura.
Fa milers d'anys que en el món manen les armes,
fa milers d'anys que en el món la paraula no és llei,
fa milers d'anys que la injustícia és llei irracional.
Fa milers d'anys que brilla un horitzó que no s'apropa,
qui no el vol?
Aquells mortals que amb les seves lleis escampen la fam,
aquells mortals que amb el poder empobreixen els pobles,
aquells mortals que es diuen protetctors i fan el contrari,
aquells mortals que amb el seu fer es comporten absoluts.
Ells, amb el seu orgull, impedeixen la unitat de temple i pàtria.
Ells, amb la seva omnipotència, de la pàtria en fan temple i del temple pàtria,
i ells són el déu quen presideix l'altar, i de l'altar en fan presó dels dignes.
Jo vull aquella Catalunya que creu en Déu i practica la justícia.
Jo vull aquella Catalunya, que de la unitat en fa convivència solidària,
Jo vull aquella Catalunya en la que obediència és amor transcendent.
Jo vull aquella Catalunya que és pàtria i temple de la humanitat.
Jo vull aquella Catalunya que viure vol dir estimar.
Jo vull aquella Catalunya que quan camino em trobo en temple i pàtria.

dimecres, 4 de desembre del 2019

SÓC LLIURE AMB I EN LA FE


El meu pensament només és meu,
Déu me'l respecte fins i tot equivocant-me,
i confia en mi també si m'aparto d'Ell.
És la grandesa de la humanitat que sent rebel
pot esdevenir santa.
La inte·ligència i el sentiment són les eines humanes,
elles essent dignes ens fan acceptar la veritat,
ens ensenyen el camí de demanar perdò,
i la resposta de Déu confirma el nostre amor.
L'amor és transcendent i la humanitat també ho ha de ser.
La transcendència és la meva llibertat.
Les institucions humanes no me la poden perdre,
empresonant-me, m'acompanya,
i els meus enemics no entenen la meva felicitat.
La meva llibertat és esclava de l'amor sublim infinit.
Un acte d'aquest amor és allargar la mà a l'enemic.
Els altres poden ser enemics meus, jo no ho serè d'ells.
Amb tota certesa que no em creuen,
ells no ho saben, però tinc un factor, que a l'altre món entendran,
pregar a Déu que els hi obri els ulls del veritable amor.
Assolir-lo és la grandesa de l'home i la dona.
La fe en Déu és la meva llibertat.

dimarts, 3 de desembre del 2019

L'amor i la veritat il·luminen la dignitat


Destrossa la meva dignitat
la teva llibertat
i et llença dintre el pou del remordiment.
Has errat el camí de l'amor,
renunciar a saber sofrir
porta a ser esclau de l'odi.
Quan flaires les aromes de les flors,
et sents una flor?
Si l'amic que t'allarga la mà
no gaudeix les essències de l'amor,
tu no ets una flor,
ets planta d'orgull,
els insectes que estimen les flors,
fugen al flairar les teves olors.
Les olors i els fàstics són fites de llibertat,
les alegries i les penes modelen la intimitat,
les idees i les passions valoren la dignitat,
només l'amor és llibertat, intimitat i dignitat.
La creu il·lumina la veritat de l'amor.
Somriure al risc de morir pels altres
és un raig de llum de la transcedència humana,
em fa constructor de pau.
Destrossarè la meva indignitat,
les meves runes edevindran dignitat d'amor.
L'amor i la veritat seran la meva llum.



PER A LA PERSONA DIGNA CADA DIA ÉS FESTA

Cada dia és festa si la dignitat humana és veritat,
la seva mesura només té un nom, amor,
és la llei de lleis de les relacions humanes,
relacions amb Déu i amb les persones i la natura.
De qué serveix resar a Déu, si desprès faig enemics?
Celebrar el dia senyalat, no dispensa per fer disbauxa els altres,
aquesta no és la llei de l'amor.
Si un pobre em demana ajuda i podent no li faig cas,
és aquesta la manera d'estimar?
El diumenge és el dia del Senyor,
però dilluns, dimars, dimecres, dijous, divendres i dissapte, també.
Són dies de feina, però la feina ben feta,
també és amor i el dia festa.
Qué lluny estem de l'amor si les nostres obres són menys-preu i odi!
Quin valor té l'oració del Pare nostre,
si el pobre primer que trobes l'envies a pastar fang?
A Déu no se l'estima només de paraula, se l'estima amb fets.
Dissortadament als nostres dies l'amor que es practica,
no és amor, és passió irracional de solidaritats mal enteses.
Qué puc fer jo pel verdader amor de la humanitat?
Ser digne, solidari, respectuós i allargar la mà.
Ser pobre d'esperit, per poder ser generós,
generós amb el pobre mancat de mitjans de subsistència,
generós amb el pobre mancat de dignitat per orgull.
He de ser generós per santificar les festes,
he de ser generós perque cada dia sia festa.

dilluns, 22 de juliol del 2019

JOAN BROSSA TRENCA PEDESTALS


En el programa de la Festa major d’Estiu de Parets del Vallès el Niu d’Art Poètic s’ha  afegit a la celebració del Centenari del Poeta. I ho ha fet amb un muntatge ideat i treballat per Isidre Oller, president de l’entitat paretana. Can Serra del Pedró fou l’escenari escollit per les característiques dels seus espais a l’aire lliure que garanteixen el lluiment dels artistes que fan passar una bona estona als assistents. JOAN BROSSA TRENCA PEDESTALS, espectacle presentat pel mateix Isidre Oller i sis amants de la poesia de l’entitat, Pilar Anglarill, Gemma Arimon, Ramona Arimon, Pilar Guasch, Maria Pujol i Eulàlia Ripoll evidenciaren el paisatge poètic de Brossa, intens i complicat, agosarat i exigent talment com si el recital fos un poema visual protagonitzat per l’escriptor català. Un espectacle que s’entenia més amb la mirada que amb el seguiment de les paraules. La poesia de Joan Brossa, paraula o imatge, exigeix al lector o a l’espectador tota la seva capacitat de comprensió i captació del  missatge del poema, que sovint davant d’un poema visual em pregunto, qui és de veritat el poeta, Joan Brossa o el lector-espectador? No sóc lector de la seva poesia encara que una exposició de poesia visual presentada al Museu de Granollers fa uns anys em va demanar la meva capacitat d’identificar-me amb els seus missatges i he de reconèixer que amb alguns del poemes m’hi vaig trobar identificat. L’espectacle presentat pel grup escènic del Niu d’Art palesa una força poètica comunicativa integradora positiva esdevenint cada actriu i l’actor un poema visual amb la seva figura sublimat amb la força de la seva expressió poètica. Un espectacle poètic de qualitat, mereixedor de ser aplaudit pel grup dels assistents i per quants per la força de la paraula s’assebentin de la seva representació. El Niu d’art va donar a Can Serra del Pedró un altre pas important en la promoció de la poesia catalana. No oblidem  que tres de les actrius tenen llibres de poesia publicats com també l’actor i que la resta són rapsodes adictes als recitals. Niu d’art poètic de Parets palesà a l’era de Can Serra del Pedró ser una entitat que fa país amb la poesia i amb l’art de la paraula i de la imatge. El proper recital, corresponent al mes de setembre se celebrarà a la Sala Serra de la Cooperativa el dia 21 a les 18 h. honorant a la poeta catalana  de la Plana, Helena Bonals. Com resa un dels seus programes manuals “El Niu d’Art Poètic de Parets vol ser un espai referencial per a l’expressió poètica, humana, enraonada que busca ser compartida”.

dilluns, 1 de juliol del 2019

LA MEVA LLIBERTAT DEFINEIX EL MEU JO


Pensar, sentir i fer, regulen la meva existència,
és la meva llibertat el meu jutge.
La intel·ligència  ordena els meus comportaments,
la raó em marca com he de configurar-los,
el desig empeny ver el seu assoliment,
la llibertat escull entre l’encert i l’error.
El dia a dia és una lluita entre llums i foscors,
i la bondat dels fets la produeix el benestar.
Quan el resultat són tristeses,
la llibertat demana a la raó examinar els fets,
a la intel·ligència corregir l’errada,
i al cor buscar la felicitat de l’esmena.
Saber ser lliure, senzillament, és saber reciclar.
Els camins de la veritat no són tots rectes,
les errades són corbes que demanen prudència,
la prudència és gran consellera de la llibertat.
Desig, intel·ligència i raonament
creen la dignitat del meu jo en llibertat.
La saó será la bona si els fruits són bons.

diumenge, 30 de juny del 2019

LA NATURA CONSELLERA DE LA HUMANITAT



Escoltar i entendre el llenguatge del foc i l’aigua,
un repte que l’ésser humà encara no enten.
L’aigua i el foc parlen al cor i a la ment,
si de veritat els mortals estimessin la natura,
les lliçons de l’aigua i el foc serien lliçons de progrès.
Per què es cremen els boscos?
Per estranyes conductes dels homes massa sovint ignorants,
per lliçons no apreses que la mestre natura repeteix.
La humanitat ha d’entendre que l’esforç i el sacrifici són vida,
el foc n’és un recodatori i també sovint l’aigua.
Un bosc cremat és metàfora històrica de la humanitat,
Catalunya l’està patint,
una política ignorant ha encès el foc de la incomprensió,
i crema.
Als autèntics bombers no els deixen apagar el foc,
encarreguen la feina a enemics dels boscos,
i “a por ellos” es cremen els arbres.
Els falsos apagafocs no se n’adonen,
persones que estimen els arbres amb la lliçó apresa,
recuperen amb sacrifici, treball i amor la verdor dels arbres.
El verd és missatge d’esperança,
el futur de la Catalunya, cremada per una política d’incomprensió,
llueix resplendent a l’horitzó.
Els homes i dones que l’estimen recobren la seva personalitat.
Els catalans de cor i de ment aprenen les lliçons dels mestres,
La natura és  mestre, més encara,  catedràtic.

dissabte, 29 de juny del 2019

LA MEVA PAU, PAU UNIVERSAL



Ser diferent és una invitació a ser els altres,
el nexe que ens fa igual és la pau,
viure en pau en mí i amb mi,
primer graó de l’escala que ens porta al cim
a tots.
Si jo no visc en pau
no tinc dret a demanar als altres me la fassin,
meu és el deure i el dret dels altres.
La pau global és suma de la pau de tots,
i els politics obliden aquest deure,
No hi sumen la seva pau.
És el gran repte que el cosmos espera,
envía missatges,
només els humils els entenen.
Les grans calors del 2019,
conviden a tractar els focs sofocants de la política.
Gran foc de les terres catalanes,
una crida a superar en pau els grans problemes,
a escoltar la gent solidària.
¿Pot entendre la política espanyola
la feina dels tècnics catalans amb l’ajuda del seu poble?
El gran foc de la política espanyola,
només té bombers eficients en la pau de cada persona.
i els polítics no ho entenen, ni ho aprenen.
La meva pau de cada jo l’assolirà global.

divendres, 28 de juny del 2019

APRENDRE A ESTIMAR



És veritat que l’amor és la llei universal?
Mils i de milers d’anys d’història,
l’odi encara és rei.
Les presons, plenes,
la  misèria mata milers d’éssers humans cada dia,
i els poderosos fabriquen armes de guerra,
la mort és  triomf fals de la humanitat.
L’amor no és llei pels poderosos,
el seu amor es dìu odi, hipocresía i maldat.
El poder no estima,
la humanitat no viu la pau global,
només el pobre d’esperit se sent digne i estimat,
perquè ell és amor.
Sap viure amb el que té i és solidari,
qui no estima, egoísta, roba als altres per tenir més,
és llei que domina el món.
sabrá algun dia el poder qué és l’amor?
El segle XXI confesa que n’hi ha per molt de temps.
Pobra humanitat,
pobra per culpa del poder i la riquesa,
rica en la dignitat dels pobres que saben estimar.
Els pobres sembren cada dia la llevor.
perquè mort abans de néixer?
La resposta la té l’odi, llei del poder.
Els homes i dones del poder
sabran estimar algún dia?

dissabte, 22 de juny del 2019

QUÉ ESPERO?


Espero la llibertat del meu jo,

la llibertat global perquè si el meu poble no es lliure,
el meu jo és esclau.
Espero la llibertat del meu jo,
la llibertat de la veritat del meu cor,
la llibertat del meu pensament,
la llibertat d’allargar la mà a tothom.
Espero la llibertat del meu poble,
aquella llibertat que és anell de convivència,
aquella llibertat que agermana tots els pobles.
Espero la llibertat de tota la humanitat,
aquella llibertat que només té una llei,
l’amor.
Espero la llibertat dels fills de Déu,
aquella llibertat que canta
glória a Déu a les altures
i pau als homes de bona voluntat.
Espero la llibertat de l’amor,
aquella llibertat que fa iguals dones i homes,
aquella llibertat que crea amb amor,
aquella llibertat que els fills i filles
són obra d’art dels pares i les mares.
Espero la llibertat de transcendència,
aquella llibertat que ens fa tots iguals
perquè tots som imatge de Déu.

dijous, 20 de juny del 2019

UN NOU DIA



La llum del sol il·lumina els meus camins,
quina és la llum dels camins de la ment?
Els ulls guien els meus passos per no entrebancar-me,
la intel·ligència em porta a la veritat?
Cada matí quan neix el nou dia,
la veritat de la pau espera el meu tribut,
com l’aportarè?
Jo sóc u, però la humanitat en som molts,
i tots hem de ser el mateix jo en la pau.
I la humanitat no viu la pau.
No tots els jo estimen la veritat,
i massa jo es dediquen a la guerra.
Pot el meu jo destruir  armes?
És la tasca del nou dia quan surt el sol,
pensar la paraula que venç l’odi.
Amb l’imperi de l’amor viurem en pau.
si avui visc en pau, será el meu tribut.
Cada nou dia és un clam de l’amor per la pau.

dimecres, 19 de juny del 2019

T’ESTIMO

                                                        (Pintura d'Adib Navarro)


                                                           T’estimo perquè sóc amor,
estimar és crear el teu jo en mi,
és fer veritat la imatge de Déu que tu i jo som.
Quan plores, jo t’estimo,
quan estàs malalt, vull ser el teu metge,
quan treballes, el fruit del teu esforç,
quan m’abraces, imatge infinita de felicitat.
T’estimo perquè  sóc amor,
és el missatge de Déu a la humanitat.
Perquè l’odi viu entre els homes i les dones?
Diuen que s’estimen,
l’amor només és passió, hi manca la veritat.
Quan jo dic que sóc amor,
són veritat les meves paraules?
Si el dolor no esdevé odi,
l’amor en el dolor és signe diví.
Estimo perquè sóc amor,
el meu amor és verdader,
està clavat en la creu de Crist.

dissabte, 15 de juny del 2019

LA PAU DELS POBLES



Viure en pau, objectiu global de la humanitat,
convivència feliç dels pobles.
Viure en pau és un procès de projecció universal,
milions d’anys d’existència humana i encara és un procès.
Per què cada dia no és fita de pau?
per què massa gent diu no hi ha res a fer.
Incapacitat de viure en i amb dignitat.
Uns diuen no hi ha res a fer,
altres, per ser ric tot si val,
i en la convivència l’odi és rei i l’amor esclau,
i La humanitat no viu la pau.
No viu la pau perquè cada humà no és  pau.
no és pau perquè no és amor.
L’amor només físic no és transcendent.
Només l’amor de projecció infinita portarà la pau.
Com és aquest amor?
Aquell que mort clavat a la creu.

dimarts, 11 de juny del 2019

CAP ON CAMINES ESPANYA?


El mar i les muntanyes dibuixen la teva imatge,
navegar i volar et conviden a ser,
i t’arrossegues per camins de ferro.
El missatge del teu futur és la paraula i la idea,
ni paraula, ni idea dissenyen el teu jo.
És trista la imatge que es contempla
i les estrelles ploren.
Espanya, erres el camí del teu futur.
Penses que ets gran i ets molt petita,
la grandesa la viuen les persones humils
i té un nom dignitat.
No tota la teva gent la porta escrita en el seu cor,
només els més pobres, els que més estimen.
Pobra, Espanya,
aquells que et diuen que ets gran et fan petita,
i les estrelles admiren dignitat en els humils.
Espanya, si vol ser gran,
la Verge, que és mare i tens per patrona
t’ènsenya el camí,
no és de ferro, és d’amor.

dissabte, 18 de maig del 2019

TU HO HAS DIT, JO SÓC REI





En el tronc vertical de la creu la sentència,
Rei dels Jueus.
Clavat a la creu perquè estimava el seu poble
i a tota la gent.
El poder que es  creu déu és orgullos,
no estima.
El rei dels jueus complia la llei de l’amor.
Benaurats els pobres d’esperit,
benaurats els perseguits per la justícia,
si no us feu com un infant no gaudireu del regne del cel,
difícil a un ric conquerir la glória eterna,
rentava els peus dels seus el dia de pasqua,
on hi ha amor hi sobren les lleis.
Defensava el seu poble,
i la llei humana el condemnar a morir en la creu.
Qui no arrisca la vida per la pau
no viu la llei de l’amor.
Es repeteix la història.
S’empresona als qui defensen el poble,
la llei dels homes és un jou d’esclavatge
i la pau és el reialme de les armes.
Catalunya, als segle XXI, reviu la creu del calvari.
Empresonats els que escolten la veu del seu poble.
El missatge de la creu és de fe i esperança
qui mort per amor
ressucita  coronat amb la felicitat eterna.



dilluns, 6 de maig del 2019

TERTÚLIA LITERÀRIA-POÈTICA A LA LLIBRERIA FARRÉS

Les tertúlies poètiques a la llibreria Farrès i el restaurant Ribas do Sil es coordinen amb els Vermuts o Copes de cava poètiques amb l’objectiu de col·laborar amb el Niu d’Art Poètic de Parets dels Vallès per donar a conèixer els poemaris dels poetes vallesans amb els poetes amics i poeteses amigues del Niu d’art, de Catalunya, d’Espanya i d’altres indrets com ja es feu amb la presentació d’un poemari coreà.
En aquest mes de maig, el poemari SILENCIS D’AHIR I DE DEMÀ, de Josep Serra Busquets, de Mollet del Vallès, aportarà els poemes per ser recitats, comentats i debatuts pels amics i migues de la poesia presents a l’esdeveniment. El poeta signarà exemplars del seu llibre.
IMPREMPTA I LLIBRERIA FARRÉS, C/Major 32, Parets del Vallès, a les 11 h. del matí del dia 11 de maig de 2019.
Marina Serra hi posarà amb el seu violí la passió de la música amb l’encaixada de la paraula.
Tertúlies programades:
8 de juny 2019.-VERMUT POÈTIC, amb el poemari de Ramona Arimon POEMES D’AMOR I DE SEXE.
7 de setembre de 2019.- amb el poemari ARPEGIOS DE LIBERTAD, de Quini Holanda Romero.

diumenge, 5 de maig del 2019

La poesia, configuradora de la globalitat humana


Globalitat és un concepte d’un tot amb el màxim respecte a les diferències. És un concepte integrador que permet parlar de globalitat en referència a tota la humanitat, a un estat, a una nació, a una població i a una persona. El número u no és un contrari, és un integrador. No debades es parla de l’ésser humà com a  microcosmos, per la senzilla raó que la seva onfigurador es deu a la integració de moltes diferències que li donen una unitat. No hi ha unitat sense diferències. I en la globalització de la persona hi actúen diferents components físics i psíquics i entre els psíquics hi actúa la poesia. Però com hi actúa? És veritat que fent una anàlisi personal ens adonarem que la poesia hi té una presència força positiva o negativa. En aquesta valoració cal parar esment en dues condicions: a) la poesia és un integrador, senzillament és un configurador de la identitat personal,  b) la poesia és un exercici cultural en el domini artístic del llenguatge. La primera percepció no implica ser un escriptor de poemes, la segona sí. Però tant l’una com altra enriqueixen les identitats de les persones,  dels pobles i de la humanitat. La segona percepció defineix culturalment el poeta. Poeta és la persona que viu la poesia i la expressa artísticament amb la paraula, el poeta és un dominador de l’art de la paraula. Cal recordar que l’expressió artística és una creació amb missatge. La realitat ens demostra com es fa present en la societat i com actúa. La veritat ens diu que la realitat poètica exercida és minoritària, compresa és un xic més àmplia i viscuda pot ser universal. Despertar el desig de ser poeta és una tasca integradora i enriquidora de la humanitat. Per aquesta raó són importants les ensenyances pedagògiques d’escriure poemes. Un poema és la manifestació de la capacitat de manifestar la poesia que viu cada persona. I fer-ne d’aquesta capacitat una festa és una demostració de la riquesa cultural humana, perquè un poeta fa més creativa la humanitat, una població que celebra festes de poesia fa més artística la humanitat, un poble que viu la poesia és una poble que defensa la dignitat de la humanitat. Hi ha festes que poden semblar molt minoritàries però en el globalisme humà són molt importants. En aquesta tasca integradora Parets del  Vallès fa anys que celebra la Festa de la Poesia Escolar. El 4 de maig de 2019 va celebrar l'onzena. Els  missatges dels poemes dels i les joves poetes no podien ser més enriquidors valorant la dignitat i denunciant la indignitat amb una nota molt important, el dret que els més petits tenen de dir-hi la seva en la convivència humana. I els joves i les joves poetes de les Escoles d’ESO de Parets del Vallès palesaren qualitat artística i dignitat humana. Palesaren que la convivència amb pensadors i coumnicadors intel·ligents i poètics joves el futur de la història humana és esperançador. La XI Festa de la Poesia escolar del Niu d’art Poètic de Parets del Vallès una llum d’esperança d’un futur més humà.

dilluns, 15 d’abril del 2019

VERMUT POÈTIC A PLENA LLUM DEL DIA


El C/ Major de Parets del Vallès fou el dia 13 d’abril de 2019 escenari poètic d’un recital especial. Organitzat pel Niu d’art poètic amb la col·laboració de la llibreria FARRES i del restaurant RIBAS DO SIL, la poesia amb acompanyament musical de la cubana Yaneisy es convertí en l’aire que respirava la població vallesana i el vent que el regalava eren les veus dels poetes del Niu d’art,  celebrant que el seu Parets és un poble lector. El públic assistent, al mateix temps que feia seus els poemes degustava un vermut que agermanava esperit i matèria. El recital en el que actuaren poetes del Niu d’art amb la poesia dels seus llibres esdevenia el vermut preperatori de l’apat de la cultura del dia de Sant Jordi. La col·laboració entre les tres entitats de la població no era un assaig, era la demostració d’una realitat de les arrels fondes de la paraula. No serà només el primer, ni menys el darrer, perquè el segon vermut poètic ja té data i poeta vallesana, Ramona Arimon, que presentarà el seu primer llibre de poemes i vol celebrar-ho al costat dels seus companys del Niu d’art i de tots els amics i amigues de la poesia de Parets del Vallès i del seu entorn. Unes paraules de presentació sobre el sentit de la poesia com configuradora social i creadora de dignitat donaren pas al poeta JOSEP BERNAL, persona que viu la poesia i la fa viure perquè amb les seves paraules i els seus poemes defineix l’essència poética que flueix de l’esperit de cada ésser humà.
EULÀLIA RIPOLL, poeta d’un profund accent psicològic i coneixedora de la psicologia humana endinsa a qui l’escolta en les profunditats del seu cor per auto-escoltar els batecs i gaudir de la passió inmensa que li dóna vida.
Fou JAUME ANFRUNS, entusiasta de la seva població, promotor de l’activitat poètica a Parets amb una constància de més de seixanta anys, qui recordà com es viu a la seva població la poesia. JOAN SALA VILA, obsessionat per saber interpretar el llenguatge de l’aigua en totes les seves manfiestacions i totes creadores, llegí uns poemes que intercanviaven vivències les gotes d’aigua i els granets de sorra amb els peixos i les aus marineres. MARIA PUJOL, incansable promotora de la cultura, veu imprescindible en els actes culturals i literaris de la poblaciónfeu les delícies amb els seus comentaris i amb el caliu humà dels seus poemes. Va cloure el recital ISIDRE OLLER, president del Niu d’art i poeta amb l’excel·lència de la paraula i amb la profunditat filosófica del seu pensament. El C/ Major per unes hores fou centre de la paraula amb els aromes de les flors dels poemes amb una ullada al proper Sant Jordi que en la parada de la llibreria FARRES tindran un espai els llibres de poemes dels poetes del Niu d’art.

dijous, 11 d’abril del 2019

EL VERMUT POÈTIC DEL NIU D’ART DE PARETS DEL VALLÈS

El món de la poesia en la globalitat humana hi exerceix, també massa sovint des d’el silenci imposat, la pedagogia de la filosofia de la convivència. La presència de la poesia activa positivament les relacions humanes a tots nivells.És un factor imprescindible en el treball cultural perquè motiva i remou els sentiments i encén el desig de tots els projectes. Sortosament, aquesta presència, que és molt silenciada i desterrada, és més efectiva que qualsevol altre poder i mitjançant les belles arts, la poesia, que és art, desvetllen consciències i fa programar projectes. Disortadament aquesta pedagogia és ignorada silenciant-la per la exigència del procès posat al servei de la gran economia que s’autoproclama formadora de la convivència. Els resultats, la pobresa mundial de la major part de la humanitat. Personalment m’he preguntat i què puc fer o he de fer perdut en la immensitat de la humanitat actual. Ser honest i digne. I la poesia m’alliçona i m’esperona. La poesia desperta el desig de ser i fer realitat el que la teva ment et diu. Científic, artista, poeta, industrial, comercial, educador, universitari, polític, jutge, militar, policia o guardia civil, etc... Aquest despertar de la poesia va acompanyat d’una norma que no és altre que totes aquestes possibles activitats han d’estar al servei de la dignitat humana per damunt dels diners que s’hi poden assolir. Part dels diners que s’hi guanyen s’han de posar al servei de la humanitat. Malauradament, l’ordre social mundial de convivència ha programat una altra filosofia recolzada en la riquesa. L’enemic és molt gran i molt potent. La poesia només lluita amb l’arma de la creativitat. I el poder de l’economia s’ha infiltrat en el món de la poesia per desviar la seva influència i posar-la al servei de guanyar diners per sobre de enriquir culturalment a les persones. El projecte del vermut poètic és un projecte que massa gent diu que és una utopia, que no hi ha res a fer. I aquest és el greu pecat que dóna força a la política mundial actual dirigida per la gran economia. Però si sense defallir es guanyen encara que lentament, persones que les fa més dignes, la humanitat serà un xic més digna en ella i la persona será més humanitat. Hi ha la dita castellana de “quien mucho abarca poco aprieta” però si ningú no apreta els progrès vers la dignitat humana cada dia serà més ineficaç. La poesia serà eficaç estimant-la i l’estimarem si la coneixem i si descobrim la capacitat creativa, també amb la paraula, que té la persona guanyarem cada dia un espai més en la globalitat. Però no ens deixem enganyar per qui ens vol comprar i en época electoral la compra del vot és un perill. El Niu d’art us convida al  Vermut Poètic programat amb la col·laboració de l’Impremta-llibreria FARRES i  el restaurant RIBAS DO SIL. Comerços del poble amb entitats culturals fent país. Tothom hi és convidat.

diumenge, 7 d’abril del 2019

MONTCADA I REIXAC I PARETS AGERMANATS AMB POESIA


L’ Esglèsia de Sant Pere de Reixac, una mirada de la història, que des de la senzillesa sublima la paraula. Un recital poètic amb el qualificatiu de MIMOSES fou la vivència d’una cordial convivencia en la poesia que feia escoltar batecs del cor de la humanitat. L’Esglèsia de Sant Pere de Reixac fou l’escenari,  de quins orígens se’n parla l’any 992, finals del segle X. És un temple romànic que l’any 1028 esdevé parroquia de Reixac i el 1976 pertany a Montcada. L’any 1676 fou recontruit per què la Guerra dels Segadors el va cremar l’any 1651. Es tracta d’un autèntic monument arquitectònic que des d’una altitud de 181 m. sobre el nivell del mar observa el Vallès, panorámica de records plens d’història. I en aquest marc excepcional, els grups de poesia Senders (Montcada) i Niu d’art (Parets del Vallès) sota la mirada de la història van fer ressonar els missatges de la paraula. El butlletí de la 10ª edició de POETICAE manifesta amb aquestes paraules:”Una interrelació entre autors de proximitat que abracen diferents estils i generacions i que esdevé una excel·lent mosgtra de la diversitat d’entendre i escriure la poesia”.
Certament els poemes esdevenien verdaderes invitacions contemplatives de l’espai, de la història però principalment de les passions humanes viscudes individualment i compartides amb els altres. El recital, des de la diferència i peculiaritat de cada poeta hi palesava en la veu femenina o masculiuna modalitats de gaudi que il·luminva l’entorn amb raigs de llum poética d’una humanitat global. La presència de l’arbre, quina ombra guardava històries de vida en familia, la remor de l’aigua que convidava a fitar l’horitzó, els país que cantava llibertat, l’interioritat personal que desitjava igualtat i germanor amb un rerefons musical que li donava a la paraula la germanor de la música, eren sospirs d’una amor eròtic humà que intuia abraçades d’un algtre amor espiritual i entre els dos definien la veritat del ser humà. La història aplaudia el recital i el recital feia història des de la creativitat poética de la humanitat, representada a l’Esglèsia de Sant Pere de Reixac per set poeteses i tres, tres poetes i una pianista. La verdadera història és basteix des de la poética.

dilluns, 25 de març del 2019

PECAT DELS PARADISOS FISCALS








Si pateix un ser humà, pateix la humanitat,
la humanitat pateix malalties de pobresa,
són fruit de robatoris injustos,
les riqueses naturals no les gaudeix tothom.
El pobres no en gaudeixen perquè les hi han robat,
lladre és qui només pensa per fer diners tot si val,
lladre és qui empobreix un poble privant-lo del seu subsol,
lladres és el responsable del benestar dels ciutadans
si masssa d’ells no tenen ni sostre, ni diners per subsistir,
lladre és qui amb la força roba a la gent el dret de pensar,
lladre és qui lesiona als seus iguals que defensen la seva llibertat,
lladre és el ric que només pensa en el seu paradís fiscal,
lladre és el polític que li roba al poble la veu per defensar-se,
lladre és el jutge que fa cas de testimonis manipulats,
lladre és el rei que no és exemple de dignitat.
pobra és la nació que els seus governants no saben valorar la llei,
pobre és el país que confon  igualtat amb egoïsme,
pobre és la humanitat dominada pels paradisos fiscals.
Ric és el pobre quan la seva dignitat és  virtut,
feliç és el pobre que comparteix amb qui encara ho és més.
Benaurat és el poble que proclama amb veu clara
la meva llibertat és la llei de la meva dignitat.
Feliç el ser humà que canta
les injustícies de la terra em fan conqueridor de la justícia cel.



diumenge, 24 de març del 2019

RECITAL DEL NIU D’ART AMB MISSATGE DE VIDA


Els actes culturals, com tots els dels humans, palesen un significat global de futur. L’ambient en el que es desenvolupen, tant el de l’espai, com el social, hi aporta un valor afegit, una mena de rúbrica de la paraula. El recital del Niu d’art, homenatge a Elena Peralta i l’exposició “I si te les toques”, esdevenia un poema mut però visualment incissiu, que donava una dignitat sublimada pel sofriment. La vitalitat expressada en el seu parlament per Elena Peralta, imatge d’una humanitat que la ceguesa la feu llum a la mirada de l’altre, tenia la rúbrica amiga d’unes dones que malgrat el càncer afirrme’n “sí, examina’t, perquè el teu cos és una obra d’art”. I en el recital Elena Peralta hi aportà un curt, però intens poema: “Les llàgrimes no tenen por, / és la port qui té llàgrimes”. Hi ha sofriments en la vida que no són motiu de silencis vitals, sinò és la por, disfressada egoïsme i d’incapacitat solidària, la que plora de ràbia. L’ésser humà que plora, anhela gaudir de la seva veritat real de vida.
Els poemes d’Elena Peralta, agermenats amb altres poemes de diferents poetes, esdevenien un alè d’esperança per la globalitat que intensament es vivia en la Sala d’exposicions de Can Rajoler que armonitzava paraula, imatge i música, els cos i l’esperit de la persona. Els poemes de la poetesa convidada i excel·lent rapsoda configuraven un dúo creatiu amb els poemes visuals que eren les fotogracfies que amb la música d’un silenci intimista afirmaven que eren regals del cel, imatges de Déu. L’ambient el creava l’esperit de la poesia i la vida la paraula viva dels poemes recitats i els rapsodes amb les persones amigues de la poesia creaven una obra d’art escribint un nou poema, imatge del programa dictat per la natura de multipliqueu-vos i pobleu la terra. La poesia n’és el compliment. Senzillament perquè el seu conreu no té altre desig que la dignitat humana. El Niu d’art poètic, conreador de la poesia, des de la humilitat solidària contribueix al compliment del programa natural de projecció infinita a l’assoliment d’una humanitat en pau amb la força de la paraula i la col·laboració de la música i la imatge. El recital del més de març a la Sala d’Exposicions de Can Rajoler esdevingué, una vegada més, des de la humilitat d’un grup petit, corresponsable de la filosofia de la pau amb la força poètica de la paraula. És el seu camí: amb la cultura fent Parets del Vallès més global.

dijous, 21 de març del 2019

LA POESIA, MEDICINA TAMBÉ AMB RECEPTA MÈDICA.


La vigília del Dia Mundial de la Poesia vaig viure en la Farmàcia Costa Codina de Barcelona la transcendència de la poesia. La direcció de la farmàcia em va convidar a dirigir-hi una SESSIÓ DE POESIA tenint com a fons de la trobada els meus llibres de poemes SÓN ELLES i EL MAR FA L’ULLET A LA FINESTRA. Francament una vegada a l’estança de les trobades i conferències vaig tenir la sensació de sentir-me metge de malalties dels sentiments humans. Posant ordre a les meves idees d’acord amb els títols dels meus poemaris hi descobreixo una relació directa amb dos dels grans temes de la societat d’avui. SÓN ELLES, és un sentit homenatge a la dona en la seva reclamació de la igualtat de drets i deures denunciant el domini masclista i EL MAR FA L’ULLET A LA FINESTRA, es mou en una gran germanor del ser humà i tota la natura recordant que la persona és també terra, aigua i vent.
I són aquests dos temes els responsables d’anamolies emotives malaltises de l’ésser humà. Els assistents a la sessió poètica palesaren amb les seves paraules la importància que la seva vida tenia viure poèticament i sentir-se no només escriptors de poemes sinò creadors del seu millor poema que és la seva vida i que amb la seva imatge els amics i que comnviden a llegir-la als ciutadans que comparteixen amb ells l’art de la paraula. El regne de la poesia palesa dues vessants significatives i necessàries. Els poetes esdevinguts mestres en l’art de la paraula per la perfecció en el domini i modulació de metàfores i altres figures poètiques i els poetes del poble, poetes necessaris perquè sense ells no sorgirien els reconeguts literàriament, que la viuen millor que l’expressen. Perquè el que és humanament desitjable i necessari rau en el fet de descobrir cada persona la seva veritat poética, que es pot manifestar en les diferents variacions artístiques i descobrir l’art en activitats diàries de la vida, ja sigui per subsistir, ja sigui per formar-se, ja sigui per treballar. Representat molt humanament quan la mestresa de casa fa una truita per els àpats i avui els hotels tenen un valuós sentit artístic en la presentació dels diferents plats dels seus menús. La poesia significa fonamental acció creativa. I la creativitat també es fa palesa en el servei farmacèutic atenent el client que presenta una recepta mèdica i demana consells. La poesia serà la medecina de les malalties del no hi ha res a fer, no serveixo, ja s’ho faran, la gent és molt egoísta etc. I la poesia et diu si l’escoltes, si vols ser útil a la societat sigues tu una persona digna en la teva integritat.

dimarts, 19 de març del 2019

El meu penyassegat em vol heroi





La mar, molts metres sota els meus peus,
brama tempestes el dia de la meva festa,
amenaça la meva cobardia i em vol salvatge,
com ella que desafia les roques del meu mirador.
Cada embestida de les ones és un crit,
sigues valent, non tinguis por,
el valor troba en el risc la seva dignitat.
Escolto el missatge de l’aigua del mar,
les ones no traeixen,
quan són braves encomanen força,
quan són manses aconsellen bondat,
braves o manses sempre són mar amic de la teva barca.
Baixa del penyasegat,
treu la teva barca a la sorra de la platja,
les caricies de l’aigua esdevindran el motor,
tu, mariner, remaràs amb l’amor.
Descobriràs un llenguatge nou de l’aigua,
aquell llenguatge que tant desitges i no trobes,
descobriràs que les ones són les paraules del teu jo,
i que tu ets la barca,
i els desitjos són els rems amb que et governes.
Assegut amb els peus penjats del penyasegat
et veus navegant en el teu mar saludant l’horitzó,
la teva veritat des d’ell et crida,
i la teva dignitat, espill de la llum del sol i de la lluna,
governa el teu cos, la teva nau,
que en tormentes i bonances
descobreix que la vida té el destí en l’horitzó infinit.
El penyassegat et convida a ser un heroi,
sigues valent, no tinguis por,
aixeca’t, vesteix el banyador, salta al mar,
tu ets la barca, la seva bruíxola t’allargarà la mà,
et menarà al futur mar que l’horitzó n’es el port.
No tinguis por, sigues valent,
un teu jo digne obeirà el rumb de la bruíxola de la veritat.

divendres, 15 de març del 2019

SESSIÓ POÈTICA



ESCOLTA, GAUDEIX I PARTICIPA
lectura de poemes dels llibres de Joan Sala Vila,  SÓN ELLES  i EL MAR FA L'ULLET A LA FINESTRA.

Dimecres  dia  20 de març de 2019 a les 18 h.

FARMÀCIA COSTA CODINA
Gran Via de les Cors Catalanes 566.
Comunicar assistència al telf. 934547277.

divendres, 8 de març del 2019

LA POESIA DE JOAN VERDAGUER ÉS COMPANYA DE LA VIDA


Demà a la llibreria Farrès de Parets dels Vallès a les 12 h. del migdia coneixerem quina és la transcendència de la poesia en la modelació de la personalitat humana, fins al punt que la imatge personal ens convida a llegir el seu poema. Una mostra ens la dóna el poema
QUAN APAGUI EL LLUM
Quan apagui el llum,/l’apagaré de veritat;/ res hi haurà damunt la tomba / perqué aquesta… s’haurà enlairat.
Quan apagui el llum, / no hi haurà més que tenebres,/un bell plor de soledat / i un munt de rialles somnolentes.
Quan apagui el llum,/ no hi hauran fronteres /car els somnis voleien lluny / i no cerquen cap escletxa.
Quan apagui el llum,/ tot jo seré cendra…/ i voleiarè per l’espai / recomponent dreceres.
Ai!... quan apagui el llum,/ tot dins meu serà un món de festa,/ doncs amb les rialles dels difunts / farem plegats una gran festa.
Quan apagui la llum,/ no enceneu les espelmes / car jo hi seré molt lluny / dansant amb les estrelles.
La poesia de Joan Verdaguer obliga a una meditació contemplativa que sovint desconcerta precisament per la capacitat de relacionar emocions que semblen distants i cal saber descobrir-les en l’interior de l’esperit.
En la tertúlia será enriquidor escoltar les opinions de la poesia popular. Amics i amigues de la poesia de Parets del Vallès digueu-hi la vostra.