La poesia a les xarxes

La  capacitat de la poesia de configurar la societat està sobradament demostrada anmb la seva presència a les xarxes. No citarè noms, avui, però és un dels plaers de cada  el seguiment dels poetes i poteses del poble amb els seus poemes. Sincerament a mesura que els vaig coneixent i llegeixo els seus poemes estic més convençut de la capacitat creativa de la poesia popular. És una poesia sense pretensions, directa molt humana i d’una vivència de les passions d’una intensitat sublim. No debacdes la poesia és l’essència més pura, al meteix temps que la música, de l’espiritualitat humana transcendent. La poesia ultrapassa l’espai humà per projectar-se en un futur infinit. I la intensitat dels versos dels poetes del poble que es manifesten a les xarxes, palesen amb molta claretat aquesta incidència social de la poesia en la vida actual i futura de la humanitat. La poesia crea mons més enllà de les estrelles perquè  el seu espai d’influència amb els cosmos no en té prou. La intensitat d’un poema pot generar en un instant la veritat de l’infinit. I les xarxes amb els poemes d’ells i elles porten  el segell d’un furtur més enllà del temps i de l’espai. Pot ser una il·lusió peró la il·lusió és el viatge d’un futur desitjat, infinit. Senzillament és la força de la passió acompanayada de la raó. Per que la poesia, com il·lusió, convida a pensar i el pensament és la definició de la persona. Una persona il·lusionada poèticament i intel·lectualment amb capacitat de raonar és una imatge que hauria de ser desitjada per tota la humanitat, perquè la història tendría una altra orientació en la que la passió poètica i el pensament racional  donarien una altra  orientació humana de futur. La poesia reclama el reciclatge natuiral del ser humà perquè la imatge que és sigui clara, creïble i solidària. El transcendent no seria un miratge sinó una realitat. I la poesia senzilla i humil de les xarxes amb tot els pes humà de la passió m’ha ensenyat una altra filosofia de la vida.

Endavant, Cor Infantil de la Unió, sou invencibles

Crec, si no recordo malament, que fou Voltaire qui va dir: “calumnieu que alguna cosa queda” i llegint la premsa i les xarxes me n’adono que el PP és un bon alumne d’aital mestre. El portaveu Pablo Casado i la diputada Andrea Levy en són una excel·lent demostració. És molt clara la campanya del PP contra Catalunya per destruir-la amb la calúmnia a tots nivells. Sincerament estant demostrant una categoria política d’un humanisme de pobríssima qualitat. La campanya musical dels Cors dels Amics de la Unió de Granollers ha aixecat un moviment d’admiració a tot Europa, essent un dels seus cors guanyador de la millor Coral Europea de la seva categoria. I tant el Sr. Pablo Casado, com la Sra. Andrea Levy nomès saben mesurar la qualitat des d’”el color de su cristal”, seguint Campoamor, si no m’equivoco. Tenen un concepte tan pobre de la dignitat humana, que ells tan amics de “Santiago Apóstol”, només els hi serveix per cridar “cierra Espanya”, i no estimeu també els enemics com li ensenya Crist a l’apòstol. És incomprensible valorar una Coral perquè canta català i en to humorístic fa referència a la situació existent entre Catalunya i Espany, situació que el culpable principal n’és el President Sr. Rajoy.  Sr. Pablo i Sra. Andrea, quan jo era nen, com els de la coral, em van adoctrinar fent-me cantar el Cara el Sol a l’entrada a l’escola.  No em va convèncer perquè, ara, que tinc vuitanta anys més, sóc independentista. I als polítics del PP, amics de condecorar la Pilarica, els hi dic que el fill de la Verge Maria va morir clavat a la creu, acusat de separatista perquè es proclamà rei dels jueus, com manifestava el rètol acusador. Les paraules  del Sr. Pablo Casado dient “un altre capítol penós del nacionalisme totalitari: utilizar nens per cantar les mentires independentistes” és una demosstració d’una greu ignorància d’alló que és l’independentisme i de la història de la seva Espanya incapaç d’aturar la fuga dels països sudamericans. I no en té prou quan diu que les cantaires granollerines en la Festa dels Guardons Gaudí de cinema, se les “obligar a alabar la seva pròpia ruina de futur”. Només hi faltava Andrea Levy amb l’afirmació d’”algun dia serà massa tard per tot el dany que estan provocant”. Sr. i Sra. Del PP, la Coral Infantil de Granollers canta català i no odia, com preteneu. Sr. Casado fa tres cents anys que Espanya provoca la ruina de Catalunya i no ho ha aconseguit, ni ho aconseguirà. Per una raó molt senzilla perquè a Catalunya es conrea la cultura del respecte fins i tot amb humor, humor que no enteneu perquè no sabeu alló que veritablement es el respecte als altres. I Sr. i Sra. del PP qui no està gaire de lluny d’haver-se d’arrepentir de les seves errades és precisament el vostre partit que està a les portes de la pitjor bancarrota económica de la història, precisament per la seva falta de visió d’alló que representen els diferents pobles d’Espanya. El missaatge que actualment envia Espanya al govern de l’estat és de que obri els ulls, no malmeti la cultura dels seus pobles, no arruïni econòmicament a la seva gent i que governi amb una política d’una verdadera democràcia, no perseguint i empresonant a la gent perquè pensen diferent. Srs. i Sres, del PP la força de Catalunya és la seva cultura i una prova prou evident l’acceptació i admiració internacional d’una coral infantil. I Sr. Casado i Sra. Levy, gràcies perquè encara m’heu fet més independentista i no només a mi, sinó a moolta més gent. És veritat que la independència de Catalunya, Sra. Levy, serà un mal, però no per a Catalunya sinò per a l’estat espanyol si no es recicla democràticament.  Amb la Coral Infantil dels Amics de la Unió ens sentim germans arreu. Espero que amb la gent del PP poguem dir el mateix, germans per sempre, un dia no massa llunyà.