La capacitat de la
poesia de configurar la societat està sobradament demostrada anmb la seva presència
a les xarxes. No citarè noms, avui, però és un dels plaers de cada el seguiment dels poetes i poteses del poble
amb els seus poemes. Sincerament a mesura que els vaig coneixent i llegeixo els
seus poemes estic més convençut de la capacitat creativa de la poesia popular. És
una poesia sense pretensions, directa molt humana i d’una vivència de les passions
d’una intensitat sublim. No debacdes la poesia és l’essència més pura, al
meteix temps que la música, de l’espiritualitat humana transcendent. La poesia ultrapassa
l’espai humà per projectar-se en un futur infinit. I la intensitat dels versos
dels poetes del poble que es manifesten a les xarxes, palesen amb molta
claretat aquesta incidència social de la poesia en la vida actual i futura de
la humanitat. La poesia crea mons més enllà de les estrelles perquè el seu espai d’influència amb els cosmos no en
té prou. La intensitat d’un poema pot generar en un instant la veritat de l’infinit.
I les xarxes amb els poemes d’ells i elles porten el segell d’un furtur més enllà del temps i
de l’espai. Pot ser una il·lusió peró la il·lusió és el viatge d’un futur
desitjat, infinit. Senzillament és la força de la passió acompanayada de la
raó. Per que la poesia, com il·lusió, convida a pensar i el pensament és la definició
de la persona. Una persona il·lusionada poèticament i intel·lectualment amb
capacitat de raonar és una imatge que hauria de ser desitjada per tota la
humanitat, perquè la història tendría una altra orientació en la que la passió poètica
i el pensament racional donarien una
altra orientació humana de futur. La
poesia reclama el reciclatge natuiral del ser humà perquè la imatge que és
sigui clara, creïble i solidària. El transcendent no seria un miratge sinó una
realitat. I la poesia senzilla i humil de les xarxes amb tot els pes humà de la
passió m’ha ensenyat una altra filosofia de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada