L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dijous, 23 de desembre de 2021

ACARONO

 

 


Sento l’escalfor del cor,

 mà missatgera del foc passional

alena el vermell de la cara,

                                     pintura del somriure d’uns ulls amorosos.           

Acarono,

tot el cos gaudeix carícies de llum,

desitjant sentir les mans del vent.

Mans que vesteixen i creen imatges blanques,

 blancor símbol d’emocions.

Acarono

les mans del cosmos,

alenant sentiments de germanor,

vull sentir la suavitat infinita,

l’amor del cel blau.

Acarono

raigs de llum dels astres del cel blau

que dibuixen il·lusions d’eternitat

fent-me sentir germà celestial.

Acarono

en els batecs del meu cor

les lletres escrites d’un amor immens.

Volen que escrigui el meu poema,

la meva vida amb lletres d’amor.

dimecres, 22 de desembre de 2021

BALLO

 

 


Ballar és donar la mà,

l’abraçada amiga per gaudir l’amor,

el moviment dolç i viu,

la il·lusió d’estimar en cel blau

tenint per parella la humanitat.

Ballo,

viure és la dansa del cosmos,

els astres aplaudeixen

                                                           solidaritats humanes,

                                                    el sol il·lumina moviments dels dansaires,

                                                                    de dia,

                                                    la lluna i les estrelles els somien de nit i

                                                                           ballo

                                                       embogit amb la música de l’amor infinit.

                                                                           Ballo,

                                                        estimant, petonejant i plorant

                                                                     d’alegria.

                                                        No ballo mai sol, sempre amb parella,

                                                                       conjunt,

                                                       totes i tots els dansaires del món

                                                              m’abracen i em donen la mà.

                                                         El meu ball és l’amor infinit.   

dimecres, 15 de desembre de 2021

SALTO

                                                                                


Joc infantil de saltar a la corda

l’avi enyora,

pensa en nenes i nens jugant

els dies de festa.

Salto,

el cor em demana records,

i els ulls retraten l’ahir fet avui.

Salto

patint enyorança de menar la corda,

corda emotiva de donar-se les mans.

Salto

l’ahir dels infants, futur persones grans,

creant il·lusions d’avis i àvies.

Salto

batecs del cor

aplaudint l’enveja de ser gran,

enyorant l’ahir per gaudir de l’avui,

alenant l’esperança d’un mom millor,

desitjant  transcendències d’infinit.

Salto

la comba de l’amor.

dilluns, 13 de desembre de 2021

LA MADUIXA

 


Tot just el sol em truca a la vidriera.

Els ulls em pampalluguen anàrquics

i presoners d’una nyonya enganxosa.

Els refresco al balcó guaitant una petita,

però eixerida maduixa, que sola empeny

per acolorir el petit verger que el fred,

sense pressa, emmusteeix i despara

a despit els meus ulls.

 

Joan Palau Fradell, del seu poemari BLAUS.

 

El poemari de l’amic Joan Palau és un verdader diàleg d’amistat amb la natura i els sentiments humans. A l’albada, quan surt, el sol espera la resposta amiga dels humans, sigui hivern o sigui estiu, tot l’any per il·luminar el caminar i recordar a la saviesa quin és el seu deure. La resposta no acostuma a ser massa afectuosa. Però insisteix i quan se li demostra simpatia, la llum del sol té preparada una sorpresa. Una petita i vermella maduixa del jardí del cor que entusiasma els ulls amb un mirar que oblida però, que a la vegada, alena a desafiar els entrebancs perquè la mirada sigui la que es mereix la natura amiga. Dialogar amb la natura i d’una manera especial amb el sol porta a viure poèticament el nou dia i al goig d’una enyorança que ha viscut solidaritat. Una empenta amiga esdevé sovint la clau de la verdadera vida humana. Com tracta la humanitat el cosmos?

 

dissabte, 4 de desembre de 2021

APRENC

 



 La llum del dia em desvetlla,

desitjo ser savi,

que m’ensenyarà la vida avui?

Escolta,

em diu el meu cor,

                                                     la saviesa la dona la fe en l’altre,

la humilitat,

obrir els ulls i observar.

la natura em parla,

aprèn del sol i la lluna,

de la fauna i la flora,

de les muntanyes i els mars

i sobre tot

aprèn del humans.

Aprenc de bon matí

la lliçó de l’univers,

la primera em diu és estimar,

estimar la humanitat,

estimar la natura,

i per damunt de tot,

estimar el Creador de l’univers.

Si estimes, seràs savi.

divendres, 3 de desembre de 2021

LLEGIR EN LA MEVA MENT LA HISTÒRIA

 


El pensament és el pedagog de la vida,

totes les persones si llegeixen el seu pensament

seran fites importants de la història.

Per què no tothom pensa?

Perquè hi ha homes que es creuen déus,

ells pensen pels altres.

Què pensen?

La manera amb la guerra de ser amos del món.

Sortosament existeixen persones que són persones,

són persones que pensen,

pensant redrecen amb sacrificis la història.

Llegint la meva ment sóc persona de la història que fa història.

Els polítics no són persones que fan història,

obliden que són persones,

i empresonen les que veritablement ho són.

Sóc jo un presoner d’aquests polítics.

La meva presó no té barrots de ferro,

té barrots-llei que volen prohibir-me pensar.

No tinc por a la presó,

sí em fa por perdre la capacitat de pensar.

Gràcies a Déu,

aquesta capacitat, els polítics no la poden empresonar.

Pensarè cada dia de la meva vida,

pensarè per la llibertat en pau de la humanitat.

Llegirè en la meva ment la història.