L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimarts, 29 de novembre de 2022

LA SARDANA DE L'HORT

 



La iaia amb el nen cada matí

passeja per l'hort de casa.

El plat a taula

sense verdures de l'hort és pobre

i les verdures aporten plenitud del cos humà.

La iaia ho sap i ho explica al nen.

Per l'hort aquell matí si movia un motí de festa,

i el julivert actuava d'organitzador.

L'àvia i el nen miraven i no entenien,

les plantes de l'hort

ballaven un sardana.

L'enciam hi aportava atenció i calma,

l'escarola, amistat en les amanides,

el pebrot força, vitamina i geni,

la ceba ensenyava a plorar d'alegria,

l'all necessitat, respecte el temps i medecina,

la mongeta tendra dona molt joc a la cuina,

el tomaquet artsita de la vista i el gust,

la bleda definidora de caràcter,

el carbassó refrescant, aigua de la vida,

els pésols metges dels sistema nerviós,

el bròquil reforç i medecina contra el càncer.

Totes les plantes de l'hort es donaven les mans,

acabada la sardana,

li deien a la iaia que volien figurar

en el plat a taula l'hora de dinar.

Volien ser importants com la vellesa

i felicitat de futur com el nen.


dilluns, 28 de novembre de 2022

EXISTEIXEN ALTRES JARDINS

 


L’aigua amb els seus poemes,

ones del mar balancins d’emocions,

pluges suaus acaronant amistats,

pluges borrascoses de besos apassionats,

fonts de paisatges i de plaça de pobles

rius abraçant la terra, delícia de flora i fauna,

llacs de repòs, filòsofs dels paisatges.

Llenguatges de l’aigua,

missatgers de convivència còsmica,

no escriuen poemes,

els viuen ens arbres de jardins humans.

El jardí de l’aigua

balla sardanes de l’existència

donant les mans

al jardí de la flora,

al jardí de la fauna,

al jardí de les muntanyes,

al jardí de les valls

i al jardí dels humans.

dissabte, 26 de novembre de 2022

LA HUMANITAT ÉS UN JARDÍ


La terra, amb rius, mars, flora i fauna,

jardins còsmics de creació divina,

allarga la mà al jardí creatiu,

la humanitat.

Els éssers humans son els seus arbres,

les seves flors, les seves virtuts,

els seus fruits, la seva dignitat.

Els arbres en flor de la humanitat

son cançó amb els seus fruits,

els fruits bons.

Si els fruits son dolents,

el jardiner el talla i en fa llenya.

Amb el seu foc crema el mal,

de les arrels reneixerà un arbre bo.

divendres, 25 de novembre de 2022

DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA



La dignitat d’avui no puc deixar-la per demà,

vull ser persona com cal,

el ser no fa salts, ara hi és i desprès no,

els instants de l’existència són cadena de vida,

trencar-la és no desitjar l’infinit.

Demà será un altre dia si la cadena no es trenca,

si la infinitud de cada instant és sensació de felicitat.

La humanitat global en el temps,

és  imatge del conjunt del jo, tu, ell en el desig,

si jo no desitjo, renuncio a ser humà,

si tu no desitges, en tens prou de ser fang,

si ell no desitja no pensa, no actúa, no és.

Jo, tu, ell en el desig,

caminarem de l’avui cap el demà en plenitud.

Jo, tu, ell en plenitud

farem de la humanitat imatge d’eternitat.

Cada demà serà un altre avui amb més desig 

diumenge, 20 de novembre de 2022

FE I AMOR DEL MEU POBLE

 


Els camins de la història sovint són rocosos,

és difícil caminar-hi,

i els contraris de la fe i de l’amor

els sembren d’espines per fer caure i fer mal.

Tinc fe en el meu poble i l’estimo,

perseguit i escarnit respon amb treball,

la cultura fonament de les seves muralles,

no tanca portes, facilita l’entrada a tothom.

Esclau, no oblida el seus deures,

treballa la terra que fruita pa de vida,

conrea la ment amb filosofia germana,

medica amb fe guarint malalties,

i estima amics i enemics.

Profeta fidel dels missatges del cosmos,

lector atent de lliçons de la terra,

enriqueix el seu jo.

Portant la creu de l’avui,

segueix el camí del futur transcendent,

creu, espera i estima

el jo de la pau coronat de llorer.

Catalunya, avui és fe i esperança,

Catalunya, demà serà pau i amor.

Catalunya és el jo de l’evangeli,

Catalunya és  mà estesa als humils,

Catalunya és  veu de  democràcia global.

Fe i amor del meu poble.

AMB L’ESPASA ATREVESSANT EL COR

 

 


 

Gotes de sang reguen el jardí,

plantes i arbres fruiters de fulles molt verdes

maduren els seus fruits.

Sacrificat, el jardiner per saonar la terra

desespera quan males herbes i bèsties salvatges

malmeten les fulles verdes.

Ara són les fulles, demà seran els fruits.

El bon jardiner sent el seu cor ferit,

protegit del sol per l’ombre d’un arbre

reflexiona: Catalunya és el seu jardí.

Jardiners d’altres jardins

envejosos, amb insectes i aigües verinoses

ataquen les plantes.

Desconeixen els enemics

 la qualitat i resistència d’arbres i plantes envejades.

Les fulles tacades amb herbicides i els fruits ferits per la tempesta

arrenquen llàgrimes al jardiner,

són llàgrimes d’alegria, no de pena,

són de joia perquè arbres i plantes del seu jardí,

resisteixen insectes i herbicides.

És l’amor del jardiner que fa el miracle,

és Catalunya estimada pels seus fills.

Les tempestes enemigues

mai mataran les flors que fruitaran

perqué la llei que governa Catalunya

és l’amor dels catalans.

dimecres, 16 de novembre de 2022

ELS XICS DE GRANOLLERS ANXENETA DE LA GERMANA GRAN

 


Dos pilars es donen les mans,

una forta abraçada signa fraternitat,

l’Agulla germana gran,

els Xics de Granollers,

senten l’escalfor de germans i germanes

i la Creu al bell mig de l’Agulla

beneeix la trobada.

Poema escrit amb lletres de roca i humanes

el vent el musica

i l’Auditori del cosmos

aplaudeix fins l’infinit les emocions sentides.

Els Xics amb un pilar de quatre

emulen la fe de l’anxaneta

i l’Agulla Germana Gran,

cos del pilar natura humanitat,

convida als Xics

a escoltar els batecs del cor.

Al Sot de Bac de Figaró-Montmany

només s’escoltaven els batecs d’un cor,

el cor de l’amor.