La poesia popular a casa nostra

La poesia és única però té vàries cares contemplada des l’excel·lència. L’alta poesia d’elit, anomenada també de qualitat i la popular que no gaudeix de la crítica literària com a tal, però que incontestablement la qualitat rau en l’esperit, no en la lletra. I honestament penso, observant l’estima social, que ambdues es necessiten per què eduquen i ensenyen a formar una identitat més integral. Permeteu-me que parli només de la poesia del nostre Vallès basat en les meves  experiències personals i demanant perdó pels desconeixements, que segurament hi són. En el Vallès Oriental és viu intensament la poesia des de les dues vessants, diferenciant-se per la intensitat artística d’imatge en l’us de la paraula escrita. I sortosament la poesia hi té carta de residència en les dues vessants. Noms consagrats com els de Jordi Julià, Pau Gener, Esteve Plantada palesen, avui dia l’avanguarda poètica vallesana, amb la certesa d’altres noms a qui demano disculpes per no conèixer o recordar. Ells són un mirall i la seva lectura desperta vocacions i desitjos que fan exclamar m’agradaria ser un poeta com ells.

Sortosament al Vallès la pedagogia de l’estimació a la poesia es treballa amb cura, força i dignitat en forma de certàmens i recitals que desperten interès i futures elits. La Festa de les lletres catalanes, que organitza fa més de vint anys la Delegació Comarcal d’Òmnium Cultural, n’és un bon exemple, guardonant molts bons poetes i poeteses. Segueix la Festa de la Poesia del Niu d’Art de Parets del Vallès en les modalitats de creació i promoció, descobrint nou poetes i donant a conéixer grans rapsodes. També a Sant Celoni se celebra o celebrava un premi important de poesia i no podem oblidar els organitzats per entitats i escoles per promocionar-la entre infants i joves. Parets del Vallès organitza fa uns anys la Festa escolar de la Poesia i també a Lliçà d’Avall, atorgant els guardons en la setmana cultural juntament a petits i grans. No podem oblidar Mollet amb una considerable activitat promocional amb recitals, concursos i publicacions de llibres.

Referent els recitals trobem dues modalitats, els d’una periodicitat mensual, com Mollet, Parets i Lliça d’Avall i els que se celebren a força poblacions vallesanes amb temàtiques puntuals, com els de Granollers, la Garriga i Cardedeu que són els que més conec. Aquesta activitat poètica literària, si parem esment en la compra de llibres de poesia, és força desigual per què els actes que s’organitzen fan pensar en un panorama més ampli de lectors. I la realitat és una altra. Per què? Francament no tinc resposta comparant-la amb l’experiència de’l nombre d’activitats. És un tema per reflexionar-hi. Sovint penso que el coneixement de la poesia senzilla i humil és un esglaó molt important per desiotjar conèixer aquella que literàriament està un xic més enlaire. Promocionar els moviments populars en l'exrecici poètic  és un pas molt necessari per despertar noves vocacions.

M’enamora la poètica de la gent

La poesia del poble encomana un encant que neix de l’ànima il·lusionada i encen les mirades. Quan una persona comenta que no hi enten, sovint imagino que m’enganya per què els seus ulls hon diuen tot, la seva mirada és poesia. I ho és perquè amb aquelles humils paraules i la dignitat de la seva senzillesa ensenya a respirar l’emoció de l’existència. És un no hi entenc que s’ha d’interpretar per un envejo els poetes. La dita castellana hon diu prou clar: “de  músico, poeta i loco, todos tenemos un poco”. És curiós l’agermanament que fa entre els tres conceptes, però penso que la follia esdevé la síntesi anìmica de les paraules i els sons. Un poema és el resultat del trasllat, mitjançant la paraula, de la bogeria emotiva per encomenar-la a un tercer. El poema és la imatge externa de la poesia perquè poesia és vida en la follia del misteri de la natura. I les persones senzilles aquesta sensació la trameten amb una negació. Una negació que confon la imatge amb la vida. No saber escriure un poema no és indici de llunyania de la veritat poètica. Però el poema és fruit d’una capacitat innata de moltes persones que saben amb la paraula exterioritzar les interioritats senseibles. Aquesta exteriorització el poble senzill la viu en la mirada, en els moviments de les mans, en un pas de ball dels seus peus o senzillament dient, jo no hi entenc. És admirable comprovar com persones humils llegeixen poemes. Potser no serà l’entonació corporal el missatge que arriba a l’oient, però sí, l’emoció interna pel sol fet de llegir una poesia. I alló que és veritablement sorprenent i digne de tot elogi és observar l’elecció que fan dels poemes i dels poetes. S’enamoren sempre dels millors. I diuen que no hi entenen.

I encara corpren més quan una iaia gaudeix recitant poemes de noies joves que sòn  figures en el camp de la literatura. Recordarè sempre, com em va agrair amb la mirada la meva felicitació personal una persona d’edat que en una trobada poética va recitar un poema de Laia Noguera. Les persones que són senzilles i humils quan diuen que no hi entenen no fan altra cosa que dir, m’agrada la poesia. Sortosament els recitals poètics són una activitat cultural força extesa a casa nostra i a la comarca se’n pot gaudir cada més a Lliçà d’Avall, a Mollet i a Parets del Vallès, que són els que més conec. I aquesta sensació que he manifestat en aquest comentari es pot viure en cadascun. Un incís: aquella persona que comença s’hi aficiona i esdevé un moment important de la seva vida. La poesia, no tè edat. Els i les joves són passionals i agosarats, els avis i les àvies, més prudents però amb sospirs de murrieria, i les edats intermitges són les que donen el placet i els vist i plau. Un recital convida a fer ballar les paraules i sentir-se a tothora joves amb la cultura. Avui, primer dimecres de més, Lliçà d’Avall celebra el seu recital a la Casa de Cultura a les 18 h. Les portes són obertes a tothom, ens diu el seu president.

Bon any amb poesia!

L’any 2016, poèticament ha enriquit la meva ànima i obert la grandesa sublim del món de l’amistat. Aquell món que s’amaga darrere imatges, sovint inversemblants, però que en realitat són sospirs de l’esperit humà per assolir aquella felicitat que palpa però és difícil d’aconseguir. La felicitat en la mitologia de sempre té un objectiu de divinitat, esdevenir Déu, la perfecció infinita i absoluta. I la humanitat, l’ensuma i la vol, però no l’aconsegueix. És aquella mossegada a la poma del Paradís que deixà palès la diferència entre ser Déu i ésser humà. Però no tancà la porta de la transcendència, perquè en la conducta humana, fins en la més perversa, s’hi maga un desig d’absolut. Posem la ment en blanc i mesurem els comportaments polítics, econòmics i també religiosos i ens adonarem de com l’ésser humà es creu massa ser un dèu.

La mitologia de l’antigor continua en la democràcia actual. Per què, si no, una tan gran diferència entre rics i pobres? I en aquest anàlisi, la poesia ens aplana el camí. Ens ensenya quina és la possibilitat de la creativitat humana  més autèntica i verdadera que esdevé una imatge de la divinitat amb projecció de transcendència. És la pedagogia del perfeccionament humà que sent verdaderament imperfecte porta en el seu interior una aspiració divina. No confondre aspiració amb el ser absolut perquè cada etapa té el seu recorregut i el seu model d’existència. L’humà, mentre viu en el temps, és temporal, perfectible, i la convivència no atorga a ningú poders sobre natura. I és aquesta la gran lliçó de la poesia que ensenya a viure temporalment la sublimitat, aspirar a tocar amb l’esperit la perfecció absoluta. La poesia acompanya a la gent de bona voluntat que camina i li insinúa on ha de buscar la porta que l’acondueix a la felicitat. No debades, la poesia regna en tots els camps de l’existència humana: la lírica, l’èpica i la dramàtica. La poesia dibuixa el mapa de l’hàbitat humà terrenal, ensenya a ser persones i a aconduir l’aspiració d’esdevenir déu.

Una lliçó que la humanitat encara no ha assimilat, però que la gent senzilla la intueix, buscant la llibertat i desafiant les aigües tormentoses que poden conduir a la mort, essent la mort un objectiu millor, que viure sota el pes d’una política que es creu divina i maltracta els humans. La poesia és creativitat i amb ella la gent de bona voluntat treballa per una convivència digna per a tothom. La felicitat humanament no és plena sinò ho és pel cos i l’esperit. La poesia és un gran pedagog. Omplim el món de poesia.