L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 31 d’octubre del 2021

FEM L’AMOR I NO LA GUERRA

 


Desig de la humanitat d’ahir i d’avui,

proclama del jovent per despertar de la són dominant,

col·lectiu humà dormia en la seva egolatria,

i una altra egolatria bastia d’amor el desig passional.

Per uns el seu déu era el diner,

per altres ho era el gaudi de la carn,

ambdós feien de l’amor un egòlatra gens solidari.

més propera a l’amor veritat l’egolatria del jovent.

Amb el temps l’horitzó de la pau que desitja l’amor

fa del jove egòlatra un missatger solidari,

li agrada l’amor humà amb desitjos d’un més enllà,

La globalitat de l’amor des de la passió a la felicitat de la pau.

L’amor egòlatra del jovent

en el camí de la convivència universal en pau.

És el crit del diàleg intergeneracional del desig.

Aquell amor que desterra la guerra.

Dialoguem amistosament infants, joves i grans,

donant-nos les mans

vencerà l’amor i derrotarem la guerra.

CÀNCER, POESIA D’AMOR

 


Escolto cançó dolça del sofriment,

cançó de silenci,

silenci de l’ànima amb sofriment del cos.

Ànima i cos s’abracen,

ploren mentre el verí somriu.

L’orgull del cos alliçona la ment,

metàfora de l‘orgull humà.

Intel·ligència i saviesa

demanen al cos veritat,

veritat de ser humil.

La humilitat, metgessa de l’ànima,

il·lumina la saviesa, metgessa del cos.

El càncer, missatger de la mort,

recorda la cursa de la vida,

creuar la meta amb guardó guanyador.

Copa i corona de llorer,

abraçada al  campió de la cursa contra el mal.

El càncer, poeta de la història humana,

la vida i la mort són germanes,

la vida, atleta,

la mort, jutge,

el ram de flors, perfum infinit.

dijous, 28 d’octubre del 2021

CADA NOU DIA UN MISSATGE PER DEMÀ

 


El silenci de la nit, guardià de la meva vida,

ha fet somiar a la llibertat si he sigut digne,

i el bon dia a la sortida del sol

m’ha dit, avui has de ser millor que ahir.

Els meus pensaments foren de mà estesa?

Les meves paraules respiraven solidaritat?

Els meus raonaments eren de justícia o d’odi?

Els meus actes eren una nova pinzellada d’art o de misèria?

Com viu el meju jo  la globalitat humana?

Si davant la història em conformo amb el no hi ha res a fer,

quin dret tinc de criticar als que fan i s’equivoquen?

Si ho faig no entenc la llibertat, ni sóc persona.

D’alló que em sembla mal en els altres,

sóc capaç de trobar-hi el nucli positiu?

Si no en sóc capaç, no sóc persona digna.

No fer l’esforç d’entendre, és no estimar.

On no hi ha amor no hi ha veritat en llibertat.

Cada dia, la nova llum del sol,

m’obra el llibre de la meva vida perquè compleixi el programa.

L’he llegit avui?

dimecres, 27 d’octubre del 2021

DEMÀ QUAN SURTI EL SOL

 


El silenci de la nit

embolcalla amb seda les hores viscudes,

encen la llum dels somnis d’il·lusions del demà.

Demà quan surti el sol

serè la mateixa gota d’aigua del mar humà,

el mateix gra de sorra de la platja dels plaers,

la guspira de llum s’haurà fet estrella,

el meu jo estarà més  aprop del sol.

La il·lusió de ser llum serà el meu tot,

i el meu jo esdevindrà infinit.

dimarts, 26 d’octubre del 2021

PER QUÉ PARE...?

 


Quan declina la diada

i l’encís és abundant,

l’instant de la placidesa

és una joia esclatant.

 

Un desig sobre l’onatge

en el mar s’endinsarà,

amb l’ajuda de l’oratge

prompte retornarà.

 

Els grups de gavines

que començaran a volar

sobre les ones marines

d’aigües cristal·lines

us ensenyaran a estimar.

 

Amb la mirada llunyana

i la vista a l’horitzó

queden a l’aire preguntes

d’inesperada resposta.

 

Pare, per què has marxat,

escolta’m, què t’ha passat?

Han entrat negres boires

i tempestes al teu cap?

 

En braços d’altra dona,

ara, jugues amb gosadia,

però viuràs amb recança

per que un dia s’acabarà.

 

Pare, quina gran follia,

jo mai ho hauria pensat,

amb la germaneta tan petita

i jo, una mica més espigat.

 

T`estimo i molt t’estimaré,

encara que el meu cor has trencat,

una meitat la tens tu, pare

i la mare té l’altra meitat.

 

El teu destí no vull canviar

ni la teva felicitat hipotecar,

però, recorda sempre pare,

que tu ens vas engendrar.

LLIBERTAT DES DE LA PRESÓ

 


Quan les lleis no són un clam de llibertat,

no són lleis de democràcia,

són lleis dels egoïstes que es creuen déus.

Quan les lleis no són filosofia de la veritat,

empresonen els líders de la dignitat humana.

Quan els barrots de la presó són els braços d’una creu,

el sacrifici obre les portes de la llibertat.

Avui seràs amb mí a la glòria,

diu Jesús crucificat al bon lladre,

l’horitzó de la llibertat és  llum d’independència

canta el poble als seus líders empresonats.

Catalunya crucificada

ressucita victoriosa en una humanitat més digna.

Amb el record de la creu gravada al pit

els catalans inicien l’ascenció a la muntaya de la convivència en pau.

Ressurrecció és  victòria de l’amor dels catalans.

dilluns, 25 d’octubre del 2021

EROSTISME, PLATAFORMA A L’INFINIT

 


Erotisme, joia de la imatge humana,

il·lusió del cos, germà de l’esperit,

l’ésser humà obra d’art de l’artista diví.

Passió intel·ligent, dignifica,

passió irracional, perjudica.

Nuesa, mirall de transcendència sublim,

sexe, inspirador del desig del sol,

petó, nota musical del vers de les estrelles,

desig del cos, abraçades finites en l’infinit,

esperança de l’amor humà, saltar al del cel.

Quan jo soc tu, i tu ets jo,

som imatge humana del Creador celestial.

Déu a tu i a mi ens donà poder creador,

home i dona els va fer a imatge seva.

Erotisme, amor humà, plataforma a l’amor diví.

dissabte, 23 d’octubre del 2021

LA MORT GERMANA DE LA VIDA

 


Felicitat és la medalla del joc de la història,

l’ésser humà  juga en camp de l’existència,

dos jutges l’arbitren,

la vida xiula el començament,

la mort, l’acabament

el premi, guanyat o perdut.

La xiulada de la mort no és sempre de victòria,

massa sovint ho és de derrota.

Jo no vull que manipulin el meu jutge,

m’acompanya i espera comunicar-me

has guanyat.

Ella sap alló que el meu amo vol

i mentre dura el meu partit sovint m’avisa,

no t’equivoquis,

no taquis amb jugades equivocades la teva existència,

pensa que per perjudicar-te

alguns jugadors esdevenen jutges del partit manipulant-me

i et maten.

Siguis intel·ligent i si manipulat has estat bon jugador

t’acompanyarè a la porta de la teva victòria,

el partit només el pots perdre,

ningú  pot robar-te el teu trofeig.

La vida i la mort volen la teva felicitat eterna.

 

EL FRED ESTIMA PUIGCERDÀ

 


La natura vol la lírica per companya

i li demana al fred somriures per escriure poemes.

Les seves muses son estrelles

i l’escriptori una muntanya, un riu o també un llac.

Sovint el poemari son capses de gel,

curulles de poemes escrits

amb plomes de fred.

La natura no tem el fred, l’estima.

Hivern, font d’inspiració mística de l’ésser humà.

Fredor de fora provoca escalfors del cor,

lletres es mouen, formen paraules,

i amb elles la impremta hivernal

canta l’amor.

Un hivern feu l’amor patinant sobre un llac.

La nit freda allargà la ma a un dia de sol

i artistes del patí escrigueren poemes.

Plomes beuen tintes transparents

en tinters amb nom simbòlic de puc

i cada vers son traços d’uns patins

que escriuen sobre el paper glaçat, sentiments.

Dos grups juguen i es barallen per fer gols,

nois i noies,

escultures viuen en moviment,

dansen i ballen les músiques del vent;

petits atletes corren per ser els primers

i un patinador vingut del nord

captiva amb l’elegància de les gambades.

Un llac, el de Puigcerdà,

fou clínica del naixement d’un  nou nadó esportiu,

el dia del seu bateig

pares i padrins li van posar de nom,

Club de Gel Puigcerdà.

CADA DIA ÉS FESTA EN EL MEU COR

 


La festa és complerta si la vida és veritat,

el cor cada instant vol cantar l’alegria,

i el meu jo no sempre és veritat.

L’error sovint cega la mirada i la ment no pensa,

caic, em faig mal,

la sang del genoll em recorda que el dolor regenera,

els ulls ploren,

la veu demana perdó,

el cor batega esperança,

i el meu jo recuperaa l’alegria.

El perdó, el retorna a la dignitat,

la festa de cada dia del cor.

Caure pot ser error, aixecar-se triomf de la llibertat.

L’alegria de la llibertat és la veritat,

Viure la veritat, goig de la festa del cor.

divendres, 22 d’octubre del 2021

ELS ALTRES

 


La bellesa d’una  nit estrellada

atrau la mirada,

encén el desig

de ser estrella.

Totes diferents, totes són cel,

totes són llum.

La humanitat és un cel,

les persones, les seves estrelles.

Són llum tots els humans?

Cada jo és una estrella del firmament humà,

brilla el meu jo?

El jo, el tu i l’ell,

pinten de blau la humanitat?

Els altres, qui són?

si la humanitat és un cel,

són tots en mi i jo en ells.

Tots som llum.

EL COR TRENCAT DE LA LLUNA

 


A l’albada,

el crit d’un estel

trenca un cor que sagna.

Un gemec, crida, ¡mare!.

Plouen llàgrimes del cel,

germanes de gotes de sang,

són paraules de mare.

Aquella nit,

la lluna

dirigia una coral d’estrelles,

cantava amors del cel blau.

A l’alba, la llum de la lluna i el sol

dibuixen en fulles d’ones del mar

petons de pluja regalant vida.

Solcs vermells a les galtes de la mare

espanten el cor d’una filla.

No ploris estrella,

li diu la mare,

son petons del sol.

A la vesprada,

quan se’n va a joc,

li crido, bona nit

i l’omplo de besos.

L’amor del sol i la lluna,

abraçada de pare i mare.

S’acomiaden la lluna i el sol.

El palau de les aigües obre les  portes,

el palau dels núvols, balcons i finestres,

i en cada palau llits de somni.

La lluna, en el silenci, estima.

El sol en els remors de l’existir,

pateix frisances que cremen,

frisances del petó del sol

i una cançó de bressol.

La lluna i el sol en la pau del capvespre,

juguen el joc de l’amor.

Recreen la nit i el dia,

son pares del palau de la història.

El sol i la lluna a l’albada,

gaudiren l’encís d’unes veus infantils.

Nens i nenes catalanes,

cantaven, jugant al despertar el nou dia,

“La lluna, la pruna,

vestida de dol,

sa mare la crida,

son pare no ho vol.

La lluna, la pruna

i el sol matiner

sa mare la crida,

son pare també”.

El petó que es feren el sol i la lluna,

desprès de la pluja d’aquell matí,

disparà tots els colors al cel,

l’esclat de l’arc de Sant Martí.

dijous, 21 d’octubre del 2021

ARA I EN CADA MOMENT

 


Ser íntegrament el meu jo,

és viure intensament la meva veritat.

El silenci pot ser un moment fosc,

fosc i, a la vegada, intens,

ble de les idees i llum de la veritat.

El silenci no apaga mai el foc,

evita que la mentida l’apagui,

manté el caliu del desig,

i encen amb més força l‘amor.

Ara i en cada moment,

la veritat del meu jo només té un horitzó,

és transcendent,

el desig de projecció divina il·lumina el camí,

es produirà el canvi de testimoni,

el testimoni de la veritat terrenal,

donarà el torn al testimoni celestial.

Ara i en cada moment,

la meva veritat és  testimoni del meu futur.

Si la cursa és bona i el canvi correcte,

l’arribada a la meta serà l’entrada al futur infinit.

Cada instant

amb el testimoni a la mà en la cursa de la vida.

dimecres, 20 d’octubre del 2021

Valor de la meva llibertat

 


La llibertat és l’eina de l’excel·lència humana,

el buril de l’escultor per modelar la identitat,

el pinzell del pintor per fer brillar la imatge

i el desig del ser humà per assolir la veritat.

La llibertat és el caminador que porta a la perfecció.

Avui millor que ahir i demà un pas més endavant.

Ser lliure és la mà estesa d’un futur insospitat,

d’aquell futur que els somnis de la nit et meravellen.

Ser esclau de la llibertat mena a ser rei de l’existència,

esclavatge i reialesa, servidors del jo dels humans,

regulen l’explosió volcànica del silenci creador.

La meva llibertat és la força del bes amorós,

l’energia de l’abraçada de l’amistat,

el gresol que que vivifica tots els instants

i el ferrer que amb el martell del sacrifici i el desig

transforma la meva figura humana en imatge divina.

La meva llibertat és garantía del meu futur etern.

Cada instant he d’aprendre a ser més lliure,

la gran lliçó per arribar a ser etern.

LA TAULA PARADA

 


Una taula a les cases uneix la famíia,

la taula ens espera, la mare crida.

No totes les taules conviden al mateix àpat,

àpats de la paraula fan crèixer el pensador,

àpats de feina treballen el creixement solidari,

àpats d’esbargiment alegren les festes.

Cada espai de la vida té la seva taula,

també l’amor,

aquesta està parada al cor.

I pot seure tothom a la taula del cor?

                                                      La resposta hauria de ser sí.

Hi té cadira un captaire?

N’hi té, també, l’enemic?

A la taula no hi ha de faltar el pa de la vida.

Tampoc la copa de vi de la passió amorosa.

Quan els convidats s’aixequen de la taula del  cor,

s’han tornat un xic més persones dignes?

L’has parada només per amor?

dimarts, 19 d’octubre del 2021

CADA DIA ÉS FESTA EN EL MEU COR

 


La festa és complerta si la vida és veritat,

el cor cada instant vol cantar l’alegria,

i el meu jo no sempre és veritat.

L’error sovint cega la mirada i la ment no pensa,

caic, em faig mal,

la sang del genoll em recorda que el dolor regenera,

els ulls ploren,

la veu demana perdó,

el cor batega esperança,

i el meu jo recuperaa l’alegria.

El perdó, el retorna a la dignitat,

La festa de cada dia del cor.

Caure pot ser error, aixecar-se triomf de la llibertat.

L’alegria de la llibertat és la veritat,

Viure la veritat, goig de la festa del cor.

dilluns, 18 d’octubre del 2021

IMATGE DE DÉU

 


Déu és invisible i jo sóc visible,

com puc ser imatge d’un ésser que no és veu?

Qué hi ha en mí que em fassi infinit?

El pensament no és matèria,

i el pensament em desperta el sentit d’eternitat.

En l’univers s’escolten missatges,

missatges d’un ser que recorden ser el teu pare,

Pare de la humanitat,

i jo sóc humanitat.

En el món hi ha missatges,

missatges d’amor de pare,

missatges d’un futur etern.

En el món una història ens parla d’un crucificat,

crucificat per amor,

la creu és la clau de l’eternitat per a tota la humanitat.

El blau del cel és el mantell de l’amor,

m’abriga?

Un missatge del fill de Déu em diu que sí.

Si el meu amor és verdader,

el Fill de Déu m’acompanyarà

i el Pare em rebrà amb els braços oberts.

Només he de ser de veritat imatge seva.

diumenge, 17 d’octubre del 2021

CLAM DE LA TERRA




    Jo sóc terra, i he d'escoltar la seva veu,

    i em prohibeixen escoltar-la.

    La hipocresia se n'ha fet amo,

    la terra, em diuen, no et pertany, és nostra.

    I la terra no m`abandona,

    m'acompanya i m'ajuda a trencar les cadenes.

    La terra que jo sóc és germana de l'aigua i del vent,

    el seu esperit el foc, sovint, aixeca tormentes,

    volcans en la terra, temporals en l'aigua i fortes ventades,

    i el planeta ho accepta perquè són el clam de la seva veritat,

    el clam que mostra el camí vegetal, animal i també l'humà.

    No tothom l'enten aquest clam,

    és el clam de la vida global,

    una petita part de la humanitat no el vol, ni l'accepta,

    aixeca un altre clam, el de l'odi,

    l'odi que beneficia uns pocs i atormenta la majoria.

    La majoria intel·ligent i solidària,

    escolta el clam,

    té fe en les tomentes de terra, mar i aire,

    són arguments de pau per els humans.

    La natura és sàvia,

    sovint les seves totmentes són rebelions de llibertat,

    La llibertat dels humans,

    esperit del cosmos pels camins de la veritat.

     

LA FOSCOR VOL VÈNCER LA LLUM

 

             

 

             
              El silenci de la nit no és enveja del dia,

              la foscor l'erra si vol ser llum.

              La foscor a la vida li aviva el foc,

              i el foc al dia li regala el caliu.

              Foscor i llum no es poden barallar,

              matarien l'existència.

              El silenci és el rebost on neixen pensaments,

              la llum amb les idees convida els sentiments,

              pensaments i sentiments omplen la vida.

              L'ésser humà que pensa i sent,

              els ulls escolten la invitació de mirar el cel,

              descobreix la meravella del sol, la lluna i les estrelles.

              Ple de joia tenca els ulls,

              entra en el seu jo,

              i se n'adona que ell es firmament amb sol, lluna i estrelles,

              veritat, idees, passions,

              existència transcendent.  

ON COMENÇA L’AMOR

 


Vibracions d’aigua

juguen amb la roca d’un penyasegat.

Desitgen petons de la terra

i una abraçada de la llum del dia.

Braves les ones

anhelen l’encaixada amiga.

Només reben  rebuig.

No perden la il·lusió,

les estrelles a la llum de la lluna

les esperonen,

la passió, els hi diuen, és l’èxit del festeig,

lluiteu.

Les ones, constans, fan dels atacs carícies,

la suavitat de l’aigua acaronant la roca,

ha convertit els anhels en petons.

Amb empentes i acaronaments

l’aigua continúa sent aigua.

En el penyasegat,

una dona i un home es petonegen

han viscut la passió,

i amb ella han viscut intensament l’amor.

dissabte, 16 d’octubre del 2021

APRENDRE A ESTIMAR

 


És veritat que l’amor és la llei universal?

Mils i de milers d’anys d’història,

l’odi encara és rei.

Les presons, plenes,

la misèria mata milers d’éssers humans cada dia,

i els poderosos fabriquen armes de guerra,

la mort és  triomf fals de la humanitat.

L’amor no és llei pels poderosos,

el seu amor es dìu odi, hipocresía i maldat.

El poder no estima,

la humanitat no viu la pau global,

només el pobre d’esperit se sent digne i estimat,

perquè ell és amor.

Sap viure amb el que té i és solidari,

qui no estima, egoísta, roba als altres per tenir més,

és llei que domina el món.

sabrà algun dia el poder qué és l’amor?

El segle XXI confesa que n’hi ha per molt de temps.

Pobra humanitat,

pobra per culpa del poder i la riquesa,

rica en la dignitat dels pobres que saben estimar.

Els pobres sembren cada dia la llevor.

perquè mort abans de néixer?

La resposta és odi, llei del poder.

Els homes i dones del poder

sabran estimar algún dia?

dimecres, 13 d’octubre del 2021

ASSEGUT A LA SORRA DE LA PLATJA


M’embruixa la immensitat de la mar,

escolto les ones cantant melodies blaves,

mentre els ulls astorats

descobreixen un tauró aplaudint.

Pessigo la meva galta, no somio.

La saviesa de l’aigua em demana diàleg.

Una onada besa els meus peus i me’ls renta,

sensació d’incredulitat,

no, sent el meu esperit que jo soc aigua.

La veritat esdevé somni despert,

neix un desig de companyia dels peixos.

dimarts, 12 d’octubre del 2021

AMB LA MÀ ESTESA

 


La llibertat és font de dignitat,

la mà estesa ho simbolitza,

és l’amor que vol ser vida en la diferència.

Gest de bona voluntat, la mà estesa,

no és un gest universal,

és força del desig de persones dignes.

Ho és el meu jo?

La dignitat no és norma en societats civilitzades,

civilitzat és sinònim de poder i de riquesa,

no s’hi estila la mà estesa de la dignitat.

La seva és la mà estesa d’indignitat.

És la mà estesa de l’odi com a norma.

Jo no vull ser aquesta mà.

Vull la mà benaurada dels pobres de bona voluntat,

la mà del que plora i aixuga llàgrimes d’injustícies,

la mà que acarona la joia dels humils,

la mà que camina  cap el cim de la muntanya de l’amor.

Vull la mà estesa de la sardana.

La llibertat és font de dignitat,

la mà estesa ho simbolitza,

és l’amor que vol ser vida en la diferència.

Gest de bona voluntat, la mà estesa,

no és un gest universal,

és força del desig de persones dignes.

Ho és el meu jo?

La dignitat no és norma en societats civilitzades,

civilitzat és sinònim de poder i de riquesa,

no s’hi estila la mà estesa de la dignitat.

La seva és la mà estesa d’indignitat.

És la mà estesa de l’odi com a norma.

Jo no vull ser aquesta mà.

Vull la mà benaurada dels pobres de bona voluntat,

la mà del que plora i aixuga llàgrimes d’injustícies,

la mà que acarona la joia dels humils,

la mà que camina  cap el cim de la muntanya de l’amor.


dilluns, 11 d’octubre del 2021

L’ABRAÇADA GLORIOSA DE LA MUNTANYA

 


Encant de la muntanya, veu de la intimitat,

el seu silenci embolcalla el cor,

sent els desig de petonejar-la,

no ho vol, les petjades són els petons.

Les muntanyes mes altes del món

il·lusionades saluden Sergi Mingote,

totes el volen per parella.

La sort del joc del cim

dicta un nom K2,

li posarà l’anell d’espòs per sempre,

no ha relliscat,

l’abraçada de l’infinit és el cim de l’amor.

La muntanya de la vida,

mare de les muntanyes del món.

Totes l’estimen,

Sergi Mingote, amb la seva ascensió

viu felicitat transcendent.