la foscor
l'erra si vol ser llum.
La foscor
a la vida li aviva el foc,
i el foc
al dia li regala el caliu.
Foscor i
llum no es poden barallar,
matarien
l'existència.
El
silenci és el rebost on neixen pensaments,
la llum
amb les idees convida els sentiments,
pensaments i sentiments omplen la vida.
L'ésser
humà que pensa i sent,
els ulls
escolten la invitació de mirar el cel,
descobreix la meravella del sol, la lluna i les estrelles.
Ple de
joia tenca els ulls,
entra en el seu jo,
i se
n'adona que ell es firmament amb sol, lluna i estrelles,
veritat,
idees, passions,
existència transcendent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada