Una taula a les cases uneix la famíia,
la taula ens espera, la mare crida.
No totes les taules conviden al mateix àpat,
àpats de la paraula fan crèixer el pensador,
àpats de feina treballen el creixement solidari,
àpats d’esbargiment alegren les festes.
Cada espai de la vida té la seva taula,
també l’amor,
aquesta està parada al cor.
I pot seure tothom a la taula del cor?
La resposta hauria de ser sí.
Hi té cadira un captaire?
N’hi té, també, l’enemic?
A la taula no hi ha de faltar el pa de la vida.
Tampoc la copa de vi de la passió amorosa.
Quan els convidats s’aixequen de la taula del cor,
s’han tornat un xic més persones dignes?
L’has parada només per amor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada