El silenci de la nit
embolcalla amb seda les hores viscudes,
encen la llum dels somnis d’il·lusions del demà.
Demà quan surti el sol
serè la mateixa gota d’aigua del mar humà,
el mateix gra de sorra de la platja dels plaers,
la guspira de llum s’haurà fet estrella,
el meu jo estarà més
aprop del sol.
La il·lusió de ser llum serà el meu tot,
i el meu jo esdevindrà infinit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada