L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 30 de juny del 2019

LA NATURA CONSELLERA DE LA HUMANITAT



Escoltar i entendre el llenguatge del foc i l’aigua,
un repte que l’ésser humà encara no enten.
L’aigua i el foc parlen al cor i a la ment,
si de veritat els mortals estimessin la natura,
les lliçons de l’aigua i el foc serien lliçons de progrès.
Per què es cremen els boscos?
Per estranyes conductes dels homes massa sovint ignorants,
per lliçons no apreses que la mestre natura repeteix.
La humanitat ha d’entendre que l’esforç i el sacrifici són vida,
el foc n’és un recodatori i també sovint l’aigua.
Un bosc cremat és metàfora històrica de la humanitat,
Catalunya l’està patint,
una política ignorant ha encès el foc de la incomprensió,
i crema.
Als autèntics bombers no els deixen apagar el foc,
encarreguen la feina a enemics dels boscos,
i “a por ellos” es cremen els arbres.
Els falsos apagafocs no se n’adonen,
persones que estimen els arbres amb la lliçó apresa,
recuperen amb sacrifici, treball i amor la verdor dels arbres.
El verd és missatge d’esperança,
el futur de la Catalunya, cremada per una política d’incomprensió,
llueix resplendent a l’horitzó.
Els homes i dones que l’estimen recobren la seva personalitat.
Els catalans de cor i de ment aprenen les lliçons dels mestres,
La natura és  mestre, més encara,  catedràtic.

dissabte, 29 de juny del 2019

LA MEVA PAU, PAU UNIVERSAL



Ser diferent és una invitació a ser els altres,
el nexe que ens fa igual és la pau,
viure en pau en mí i amb mi,
primer graó de l’escala que ens porta al cim
a tots.
Si jo no visc en pau
no tinc dret a demanar als altres me la fassin,
meu és el deure i el dret dels altres.
La pau global és suma de la pau de tots,
i els politics obliden aquest deure,
No hi sumen la seva pau.
És el gran repte que el cosmos espera,
envía missatges,
només els humils els entenen.
Les grans calors del 2019,
conviden a tractar els focs sofocants de la política.
Gran foc de les terres catalanes,
una crida a superar en pau els grans problemes,
a escoltar la gent solidària.
¿Pot entendre la política espanyola
la feina dels tècnics catalans amb l’ajuda del seu poble?
El gran foc de la política espanyola,
només té bombers eficients en la pau de cada persona.
i els polítics no ho entenen, ni ho aprenen.
La meva pau de cada jo l’assolirà global.

divendres, 28 de juny del 2019

APRENDRE A ESTIMAR



És veritat que l’amor és la llei universal?
Mils i de milers d’anys d’història,
l’odi encara és rei.
Les presons, plenes,
la  misèria mata milers d’éssers humans cada dia,
i els poderosos fabriquen armes de guerra,
la mort és  triomf fals de la humanitat.
L’amor no és llei pels poderosos,
el seu amor es dìu odi, hipocresía i maldat.
El poder no estima,
la humanitat no viu la pau global,
només el pobre d’esperit se sent digne i estimat,
perquè ell és amor.
Sap viure amb el que té i és solidari,
qui no estima, egoísta, roba als altres per tenir més,
és llei que domina el món.
sabrá algun dia el poder qué és l’amor?
El segle XXI confesa que n’hi ha per molt de temps.
Pobra humanitat,
pobra per culpa del poder i la riquesa,
rica en la dignitat dels pobres que saben estimar.
Els pobres sembren cada dia la llevor.
perquè mort abans de néixer?
La resposta la té l’odi, llei del poder.
Els homes i dones del poder
sabran estimar algún dia?

dissabte, 22 de juny del 2019

QUÉ ESPERO?


Espero la llibertat del meu jo,

la llibertat global perquè si el meu poble no es lliure,
el meu jo és esclau.
Espero la llibertat del meu jo,
la llibertat de la veritat del meu cor,
la llibertat del meu pensament,
la llibertat d’allargar la mà a tothom.
Espero la llibertat del meu poble,
aquella llibertat que és anell de convivència,
aquella llibertat que agermana tots els pobles.
Espero la llibertat de tota la humanitat,
aquella llibertat que només té una llei,
l’amor.
Espero la llibertat dels fills de Déu,
aquella llibertat que canta
glória a Déu a les altures
i pau als homes de bona voluntat.
Espero la llibertat de l’amor,
aquella llibertat que fa iguals dones i homes,
aquella llibertat que crea amb amor,
aquella llibertat que els fills i filles
són obra d’art dels pares i les mares.
Espero la llibertat de transcendència,
aquella llibertat que ens fa tots iguals
perquè tots som imatge de Déu.

dijous, 20 de juny del 2019

UN NOU DIA



La llum del sol il·lumina els meus camins,
quina és la llum dels camins de la ment?
Els ulls guien els meus passos per no entrebancar-me,
la intel·ligència em porta a la veritat?
Cada matí quan neix el nou dia,
la veritat de la pau espera el meu tribut,
com l’aportarè?
Jo sóc u, però la humanitat en som molts,
i tots hem de ser el mateix jo en la pau.
I la humanitat no viu la pau.
No tots els jo estimen la veritat,
i massa jo es dediquen a la guerra.
Pot el meu jo destruir  armes?
És la tasca del nou dia quan surt el sol,
pensar la paraula que venç l’odi.
Amb l’imperi de l’amor viurem en pau.
si avui visc en pau, será el meu tribut.
Cada nou dia és un clam de l’amor per la pau.

dimecres, 19 de juny del 2019

T’ESTIMO

                                                        (Pintura d'Adib Navarro)


                                                           T’estimo perquè sóc amor,
estimar és crear el teu jo en mi,
és fer veritat la imatge de Déu que tu i jo som.
Quan plores, jo t’estimo,
quan estàs malalt, vull ser el teu metge,
quan treballes, el fruit del teu esforç,
quan m’abraces, imatge infinita de felicitat.
T’estimo perquè  sóc amor,
és el missatge de Déu a la humanitat.
Perquè l’odi viu entre els homes i les dones?
Diuen que s’estimen,
l’amor només és passió, hi manca la veritat.
Quan jo dic que sóc amor,
són veritat les meves paraules?
Si el dolor no esdevé odi,
l’amor en el dolor és signe diví.
Estimo perquè sóc amor,
el meu amor és verdader,
està clavat en la creu de Crist.

dissabte, 15 de juny del 2019

LA PAU DELS POBLES



Viure en pau, objectiu global de la humanitat,
convivència feliç dels pobles.
Viure en pau és un procès de projecció universal,
milions d’anys d’existència humana i encara és un procès.
Per què cada dia no és fita de pau?
per què massa gent diu no hi ha res a fer.
Incapacitat de viure en i amb dignitat.
Uns diuen no hi ha res a fer,
altres, per ser ric tot si val,
i en la convivència l’odi és rei i l’amor esclau,
i La humanitat no viu la pau.
No viu la pau perquè cada humà no és  pau.
no és pau perquè no és amor.
L’amor només físic no és transcendent.
Només l’amor de projecció infinita portarà la pau.
Com és aquest amor?
Aquell que mort clavat a la creu.

dimarts, 11 de juny del 2019

CAP ON CAMINES ESPANYA?


El mar i les muntanyes dibuixen la teva imatge,
navegar i volar et conviden a ser,
i t’arrossegues per camins de ferro.
El missatge del teu futur és la paraula i la idea,
ni paraula, ni idea dissenyen el teu jo.
És trista la imatge que es contempla
i les estrelles ploren.
Espanya, erres el camí del teu futur.
Penses que ets gran i ets molt petita,
la grandesa la viuen les persones humils
i té un nom dignitat.
No tota la teva gent la porta escrita en el seu cor,
només els més pobres, els que més estimen.
Pobra, Espanya,
aquells que et diuen que ets gran et fan petita,
i les estrelles admiren dignitat en els humils.
Espanya, si vol ser gran,
la Verge, que és mare i tens per patrona
t’ènsenya el camí,
no és de ferro, és d’amor.