El Teatre de Cal Rajoler
de Parets del Vallès s’ha sumat a la relació d’entitats per celebrar l’any
“Neus Català”, nascuda el 1915 celebrant enguany els cents anys. “Neus Català.
Un cel de plom”, títol del llibre de Carme Martí, li ha servit de fil conductor
al director de teatre Josep M. Miró per bastir una obra per donar a conèixer la
personalitat d’una dona lluitadora per la justícia, la llibertat i els drets de
les dones, com es llegeix en el programa de Cal Rajoler: “un homenatge al
sacrifici i a la lluita d’una dona compromesa amb la justícia, la llibertat i
la defensa dels drets de la dona”. L’espectacle, presentat magistralment per
l’actriu Mercè Arànega, esdevingué una glossa d’una persona que del dolor i el
sacrifici en feu un acte de servei a la humanitat. Un llarg monòleg en una
escenografia de problemes i amb uns moviments controlant l’emoció impossible
d’amagar convertí l’hora i escaig de la representació en un espai de reflexió i
de crítica interna per valorar d’on venim i on estem. On estem que la
centenària Neus Català manifestà que no havien lluitat per aquest resultat. El
comunisme mamat a casa seva, on aprengué a caminar sempre amb la mirada alta
per no perdre el nord de la lluita. Mercè Arànega va saber convertir-se en
l’escenari en Neus Català i amb una veu controlada però expressiva endinsà
l’espectador en la vida d’una dona que ho va tenir molt difícil per defensar
les seves idees i la seva vida, privant-li la guerra compartir la vida amb el
seu espòs. Esdevenir l’heroïna Neus Català vivint la seva història en un teatre
fou un mèrit aconseguit per l’artista de l’obra dramàtica que a la vegada en
feu dels horrors del camp de concentració un estímul per esdevenir lluitadors
de la vida a l’estil de Neus Català. Cent anys d’història viscuda, resumits
magistralment pel dramaturg Josep M. Miró i reviscuts vitalment per Mercè
Arànega són un impacte que no deixa indiferent a ningú i una ensenyança per
continuar la lluita amb el mateix coratge i la mateixa fe de Neus Català i les
dones que com ella lluitaren, patiren i són per a la humanitat la història de
la dignitat dintre de la indignitat de falsos constructors de la convivència
humana. Una obra de teatre que és més que teatre, és filosofia de la vida, és
poesia de la vida malgrat el sofriment, i és la defensa més generosa de la
vida. I en les vivències d’aquesta història, una altra dona extraordinària que
l’atzar va posar en contacte amb Neus Català, Montserrat Roig que en certa
manera va encendre el blé perquè la gran lluitadora deixés a humanitat el
testimoni poc conegut del gran sacrifici de moltes dones que donaren la vida
per lluitar per la llibertat i la dignitat.
