L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimarts, 31 de juliol del 2018

JO CREC EN DÉU


      
Què vol dir creure en Déu?
La fe és una virtut creativa i molt humana.
La primera mostra de creure en Déu és el respecte a les persones.
La persona és imatge de Déu, em diu la meva fe.
La imatge dels éssers estimats la portem al cor,
la seva foto la pengem a la paret de casa nostra.
Tots som  paret de la casa de Déu.
Avui, la política, despenja els quadres de les parets,
empressona persones que no estima perquè li demanen respecte,
la política no té fe en Déu perquè no en té en les persones.
És el greuge del nostre món.
Déu estima a tothom,
totes les persones són filles seves.
Les ha creat lliures perque demostrin la seva vàlua.
La política del món no creu en Déu, perquè es pensa que ella és déu.
El no ser ho palesa la imatge.
El domini del mal fotagrafia l’orgull.
L’orgull és enemic de l’altre.
És la imatge del Déu, que la política destesta.
La política d’avui no creu en Déu,
detesta a les persones que no creuen en ella.
Jo crec en Déu.

Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 30 de juliol del 2018

ANAR CAMINANT


Viure és ser cada instant jo,
el camí té un horitzó proper o llunyà,
tothom té el seu, els pobles també.
Els ciutadans de cada poble porten el segell del destí,
esborrar el segell condemna al no ser.
El meu segell qui me l’esborra comet un crim a l’horitzó.
Si em prenen el segell maten el meu jo.
La natura és gelosa de la seva obra.
Cada ser humà és obra d’art de l’existència.
La solidaritat és llei de convivència,
la convivència no és, sense el ser de cada persona.
El programa de ser jo, tu o ell
no l’han escrit els humans,
és norma d’un altre poder més universal.
Ser persona catalana és un segell de convivència,
esborrar aquest segell és un greuge al futur del ser humà.
Ningú té dret a prendre el segell de l’altre.
Jo mai serè tu, ni ell,
serem junts en el respecte i formarem pobles.
La identitat és un programa universal de la natura.
El complim anant caminant.

Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 29 de juliol del 2018

PEDAG0GIA D’UNS OCELLS



La placeta estava tranquil·la,
aquella tardor.
La suau escalfor del sol
acompanyava el pensament,
pilot de l’estel que busca en el cel blau,
un somriure i una mirada.
Un estol de coloms
picotejava granets de sorra.
Aixequen el vol,
no els hi agrada la gavina orgullosa.
El vol dels ocells
saluda la mirada que jo esperava
i el somriure que somiava.
El banc de fusta es torna palau
amb un bes i una abraçada.
Els seus llavis picotejaven batecs d’un cor
musitant fluixet a l’orella:
t’estimo.

Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 28 de juliol del 2018

ELS BATECS DEL MEU COR



El meu cor escolta la meva ment,
cor i ment marquen el camí,
el meu,
aquell que m’ha de fer lliure.
La meva imatge sense llibertat,
és una befa de la natura,
imatge i llibertat defineixen el meu jo.
Jo sóc,
existeixo per honorar el meu destí,
el meu destí és convivència en pau,
Tothom té dret a la meva encaixada,
si el pitjor enemic m’allarga la mà,
jo he d’abraçar-lo.
L’abraçada ens fa un,
és el cant a la llibertat del món.
Els batecs del meu cor,
segueixen el ritme dels batecs dels amics.

Publicat per a Cap comentari:

divendres, 27 de juliol del 2018

EL MEU CAMI

                                                  (el meu exalumne Joaquim Fradera)


L’horitzó és una invitació a la llum,
llunyà, il·lusionant i esperança d’un futur feliç,
les aigües dels mars són el camí,
els vaixells hi naveguen nit i dia.
Jo sóc un vaixell,
el meu destí l’infinit de l’amor etern,
mentre navego onades tranquil·les i tempestes de gran risc,
només saber remar
em farà possible conquerir el meu horitzó.
És possible que em trenquin els rems,
és possible que em malmetin la barca,
és possible que em trenquin els rems i enfonsin la barca,
alló que no trencaran és l’esperit de bon mariner.
La il.lusió esdevindrà barca,
fe i esperança seran rems,
caritat abraçarà l’horitzó,
i jo mariner amb l’esperit meu i del meu país
plantarè la bandera catalana,
el meu jo,
al cim de la muntanya on brilla el sol de la llibertat.


Publicat per a Cap comentari:

dijous, 26 de juliol del 2018

T'estimo germana

(poesia visual de Toni Prat)

 Dignitat de les persones
La dignitat del ser humà és imatge divina,
cap llei humana pot macular-la.
L’home i la dona poden obrar indignament,
però la seva veritat humana és intocable,
han de respondre del mal que han fet,
però no amb la vida, ni amb ferides,
amb el treball i demanant perdó,
al negar-se se’ls pot empressonar.
Mai maltractar, cal estendre la ma,
és possible que amb aquest gest convencis,
has salvat una imatge tacada,
has de sentir-te orgullós de poder dir-li
encara t’estimo més germana.
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 25 de juliol del 2018

Fruit de l'amor

                                                         (pintura d'Adib Navarro)


                                                           
 “Com un pomer entre els arbres del bosc/ és el meu estimat entre els donzells./ Glateixo per seure a la seva ombra,/ el seu fruit m’és dolç al paladar./ M’ha fet entrar al celler / i enarbora sobre mi la senyera de l’amor”. (Càntic del càntics II,3-4)
ELL.-Vine als meus braços, calla i mira’m els ulls.
ELLA.-Són dos miralls que retraten la meva imatge,
l’alé del seu respirar sospira per un bes dels meus pits.
A la seva mà una poma del seu pomer
m’embogeix,
el meu cos demana el contacte de les seves mans
i el meus llavis un tast infinit dels seus petons.
El gust insdescriptible de la poma.  
El bes apassionat descobreix en el fons dels seus ulls,
la meva imatge nua,
i sento l’ocell del seu arbre cantar,
obrir la porta de la gàbia de l’amor,
entrar a jugar el joc d’estimar.
El seu cos i el meu naveguen portats
per ones dels vents del cel blau,
abraçats, penetrats, som una sola barca,
ens mirem, els núvols ens han portat al llit,
apaguem la llum,
en la foscor les vibracions del cor són més plenes.
ELL.-La passió agraïda reclama un bes sublim,
els  llavis d’ella besen l’ocell,
i els meus, els llavis porta d’entrada
a l’èxtasi passional de l’amor humà.
                                                                     
                                                                           







Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 24 de juliol del 2018

AMB LA MÀ ESTESA…





Odio l’odi, és difícil d’entendre,
té mil formes de pell d’ovella,
sovint pot fer creure que estimem.
Quan amb la mà estesa et dic t’estimo,
pots pensar, manta vegades, que t’odio.
És greu la força que manipula l’amor.
vibracions d’odi amb pell d’ovella omplen el món,
i jo vull estimar,
no estimo l’odi, estimo a qui m’odia.
La meva mà estesa va desarmada,
la meva veu no és dictadura,
el meu jo, com ha de ser?
Com ha de ser per convèncer al tu i a l’ ell?
Jesucrist ho palesa prou clar,
morir crucificat per qui t’odia.
La meva mà estesa, l’odi l’omple de sang,
i l’esperit em diu has vençut l’odi.

Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 23 de juliol del 2018

UN ROC AL MIG DEL CAMÍ



                               Els camins dels boscos alenen esperances,
                               a banda i banda,
                               l’ombra dels arbres són abrigalls de sorpreses de vida,
                               amagats en l’espès herbam,
                               saborosos bolets esperen la má cuinera.
                               Amb el cistell força ple,
                               rovellons, pinatells, llanegues i ous de reig,
                               besaren el terra.
                               un roc entrebancà al distret boletaire.
                               El bosch de la vida,
                               entre raigs de sol que acaronen  passions,
                               en els seus camins hi bateguen perills,
                               la caiguda, molt trista,
                               ha traït l’encant de viure.
                               El trinar d’un ocell 
                               enlaira els ulls del buscador d’emocions,
                               i entre les branques dels arbres de la tristor
                               un missatge de llum il·lumina la mirada.
                               En el perill i en el plaer
                               la vida és sempre la teva veritat.
                               No perdis mai de vista els rocs dels camins.


Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 22 de juliol del 2018

La humanitat obra d’art de l’exposició eterna


                               Quan el sol il·lumina el blau del cel,
                               galeria d’art de l’univers,
                               convida als núvols a una exposició de les seves obres
                               inspiradores de l’art dels humans.
                               En les parets de fons blau,
                               la llum, el vent, el foc i l’aigua
                               hi pengen pintures i escultures poètiques i musicals,
                               missatge de l’univers als humans.
                               La llum crea amb el blanc,
                               el vent modela acaronant,
                               el foc inmortalitza les obres
                               i l’aigua les tonifica.
                               De dia, el sol,
                               de nit, la lluna,
                               crítics que obren els ulls de les persones a les meravelles,
                               atrauen les mirades convidant visitar el palau dels models.
                               En viatge estratosfèric en l’eternitat i el temps,
                               els crítics ensenyen a intuir llenguatges còsmics
                               i descobreixen l’infinit de l’ànima humana,
                               imatges que les persones exposen en la nineta dels seus ulls.
                             La llum, professora d’art
                             explica el mestratge dels núvols en el procès d’inspiració,
                             ensenya la transformació d’imatges,
                             una aparença de vaixell canvia a lleó, elefant , 
                             serp o muntanyes,
                             alenant sentiments i emocions de germanor natural.
                             Els humans, com els núvols, intueixen amb l’art 
                             el seu viatge a port.
                             Els núvols alliçonen que les passions humanes
                             són germanes de les tormentes.
                             Les alegries i les penes, els dies de llum o de tormenta

                              són colors que el be i el mal ajuden a descobrir la bellesa,
                              i la persona esdevé una obra d’art.
                              L’obra d’art és verdadera si respira infinit,
                              és infinita, quan el be i el mal, 
                              han respectat la paleta cromàtica,
                              el bé ha guiat en el camí de la bellesa,
                              i el mal ha ensenyat a superar els entrebancs
                              i l’art ha creat la veritat del ser.
                             A l’entrada a l’exposició,
                             la humanitat descobreix en les diferents obres d’art
                             que els homes i dones han fet de la seva vida
                             l’obra d’art infinita
                             penjada en l’exposició eterna.

Publicat per a Cap comentari:

divendres, 6 de juliol del 2018

SÓC LLIURE?



                                         Somiant m’ha desvetllat una pregunta,
                                         qué és la llibertat?
                                         Un cop net i habillat,
                                         el meu esperit m’ha dit,
                                         si no fossis lliure encara series al llit.
                                         Els moviments del meu cos em fant pensar,
                                         em pregunto,
                                         per què penso?
                                         Senzillament per qué sóc.
                                         La meva existència projecta l’infinit,
                                         Per aixó sóc lliure
                                         la matèria del meu cos,
                                         la psiquè del meu jo
                                         configuren una imatge que desitja la immensitat.
                                         Aquest desig alena la llibertat,
                                         el meu jo amb ella
                                         aspira a la immensitat de l’infinit.
                                         La meva llibertat,
                                         timoner del vaixell que navega el gran oceà.

Publicat per a Cap comentari:

dijous, 5 de juliol del 2018

SER PAU



                                El pagès és feliç treballant el seu hort,
                                abasta content els fruits dels arbres,
                                viu la seva pau.
                                El jardiner gaudeix conreant les variades plantes,
                                els olors de les flors li omplen l’esperit,
                                viu la seva pau.
                                L’infant que al pati de l’escola juga,
                                corre intentant ser el més ràpid,
                                el seu joc li arrenca rialles,
                                viu la seva pau.
                                La humanitat, avui, gemega i pateix,
                                injustícies i guerres generen fams i morts,
                                no viu la seva pau.
                                Un missatge natural i diví,
                                cada dia truca a la porta dels cors de la gent.
                                Sigues tu i viuràs la teva pau.
                                Si vius la teva pau, el món serà un xic millor,
                                apren a ser pau.

Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 4 de juliol del 2018

Ser no ser



                               La veritat està en l’esperit,
                               ser o no ser és fruit de la veritat,
                               és reconeixement d’identitat,
                               la identitat no pot ser negada.
                               Manipular identitats és negar la natura,
                               canviar identitats és manipular la història,
                               és fer pobres a la majoria,
                               és preferir el mal de molts pel bé d’uns pocs.
                               La història alliçona
                               salvaguardar la identitat de tothom
                               és llei natural que uns pocs incompleixen.
                               Ser o no ser
                               és la gran lliçó del poble català.
                               Els grans no la volen entendre,
                               deixarien de ser grans,
                               no volen ser iguals.
                               La corrupció no seria llei,
                               la llei seria servei,
                               la igualtat, fruit de la solidaritat.
                               La política i el gran capital
                               odien la solidaritat,
                               només s’estimen ells,
                               l’amor no existeix pels altres.
                               Els altres, compromesos amb i en l’amor
                               irriten el poder,
                               la llei esdevé impunitat de l’odi.
                               Apallissar els humils,
                               la hopcresia del poder.
                               Catalunya li fa por al poder polític i econòmic,
                               L’amor a la gent onejarà la bandera de la llibertat.

Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 3 de juliol del 2018

SENSE ODI


                               Amb molta fe i esperança

                               en la travessia del desert,
                               un oasi és la veritat de l’esperança.
                               Palmeres i fonts són la caritat de la vida.
                               L’ombra  de les palmeres convida a dialogar amb el sol,
                               l’aigua de la font enriqueix l’esperit de la il·lusió,
                               l’oasis no és l’indret assignat al poble,
                               és un repós en el camí amb noves forces.
                               Catalunya en la seva marxa
                               rep en els oasis la força de l’esperit de llibertat,
                               el desert no és infinit,
                               és una espurna que penetra l’ànima
                               i omple de veritat la persona.
                               Homes i dones de Catalunya intueixen la fi del camí,
                               el darrer oasi ha estat generós en la paraula i en la passió,
                               la llum de la independència catalana
                               il·lumina la verdadera llibertat del poble.
                               La caminada pel desert de l’odi i la venjança queda enrere,
                               vençuda la incomprensió,
                               la mà estesa del catalans convida a la germanor.
                               Les ferides han fet més fort l’amor.




Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 2 de juliol del 2018

QUIN ÉS EL CAMÍ?




                               L’horitzó del meu futur m’il·lumina la mirada,
                               variat el cromatisme sucant els pinzells en l’arc de Sant martí,
                               em miro i em veig en el silenci de l’esperit.
                               Sol amb multitud, la meva veu és veu de tots.
                               La meva veu i les meves petjades no són només meves,
                               són teves i dels altres, de tothom,
                               ho són en la llibertat que mena a l’horitzó de l’infinit.
                               No tothom estima l’infinit,
                               alguns entrebanquen la caminada, fan caure,
                               la veritat els cega, no hi veuen, ni hi volen veure,
                               Malgrat la seva mala fe,
                               la caminada de la bona gent té a l’abast de la mà l’horitzó.
                               El camí de la fe, l’esperança, l’amor i el sacrifici
                               els ha fets lliures en el marc de la germanor universal.
                               Jo, sóc jo amb tu i ell, i faig aquest camí.


Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 1 de juliol del 2018

PROBLEMES DE LA MEVA LLIBERTAT




                               La natura em va portar al món invàlid,
                               vaig nèixer amb els peus de pinya,
                               un metge de Barcelona va fer el miracle,
                               tenia quatre anys quan vaig gaudir la llibertat de moviments.
                               La guerra va marcar la meva vida,
                               vaig viure injustícies d'els soldats dels dos bàndols,
                               vaig patir l’orgull dels qui els manaven
                               i les bales xiulant davant la casa.
                               Molt nen, encara, la meva vida fa un tomb religiós,
                               la meva llibertat la controla, diuen, lleis divines,
                               m’ho vaig creure i un fons de fe no m’abandona.
                               La guerra em va fer veure els sofriments de la gent,
                               la pau m’obrí els ulls a les mentides del poder.
                               Infant, jove i més gran
                               la meva llibertat fou maltractada.
                               Ara sóc avi, molt a prop del meu comiat d’aquest món,
                               he après que vol dir ser lliure
                               i ningú, només l’amor, guiarà la meva llibertat.

Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)