L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimarts, 3 de juliol de 2018

SENSE ODI


                               Amb molta fe i esperança

                               en la travessia del desert,
                               un oasi és la veritat de l’esperança.
                               Palmeres i fonts són la caritat de la vida.
                               L’ombra  de les palmeres convida a dialogar amb el sol,
                               l’aigua de la font enriqueix l’esperit de la il·lusió,
                               l’oasis no és l’indret assignat al poble,
                               és un repós en el camí amb noves forces.
                               Catalunya en la seva marxa
                               rep en els oasis la força de l’esperit de llibertat,
                               el desert no és infinit,
                               és una espurna que penetra l’ànima
                               i omple de veritat la persona.
                               Homes i dones de Catalunya intueixen la fi del camí,
                               el darrer oasi ha estat generós en la paraula i en la passió,
                               la llum de la independència catalana
                               il·lumina la verdadera llibertat del poble.
                               La caminada pel desert de l’odi i la venjança queda enrere,
                               vençuda la incomprensió,
                               la mà estesa del catalans convida a la germanor.
                               Les ferides han fet més fort l’amor.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada