L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimecres, 25 de juliol del 2018

Fruit de l'amor

                                                         (pintura d'Adib Navarro)


                                                           
 “Com un pomer entre els arbres del bosc/ és el meu estimat entre els donzells./ Glateixo per seure a la seva ombra,/ el seu fruit m’és dolç al paladar./ M’ha fet entrar al celler / i enarbora sobre mi la senyera de l’amor”. (Càntic del càntics II,3-4)
ELL.-Vine als meus braços, calla i mira’m els ulls.
ELLA.-Són dos miralls que retraten la meva imatge,
l’alé del seu respirar sospira per un bes dels meus pits.
A la seva mà una poma del seu pomer
m’embogeix,
el meu cos demana el contacte de les seves mans
i el meus llavis un tast infinit dels seus petons.
El gust insdescriptible de la poma.  
El bes apassionat descobreix en el fons dels seus ulls,
la meva imatge nua,
i sento l’ocell del seu arbre cantar,
obrir la porta de la gàbia de l’amor,
entrar a jugar el joc d’estimar.
El seu cos i el meu naveguen portats
per ones dels vents del cel blau,
abraçats, penetrats, som una sola barca,
ens mirem, els núvols ens han portat al llit,
apaguem la llum,
en la foscor les vibracions del cor són més plenes.
ELL.-La passió agraïda reclama un bes sublim,
els  llavis d’ella besen l’ocell,
i els meus, els llavis porta d’entrada
a l’èxtasi passional de l’amor humà.
                                                                     
                                                                           







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada