La placeta
estava tranquil·la,
aquella
tardor.
La suau
escalfor del sol
acompanyava
el pensament,
pilot de
l’estel que busca en el cel blau,
un somriure
i una mirada.
Un estol de
coloms
picotejava
granets de sorra.
Aixequen el
vol,
no els hi
agrada la gavina orgullosa.
El vol dels
ocells
saluda la
mirada que jo esperava
i el
somriure que somiava.
El banc de
fusta es torna palau
amb un bes i
una abraçada.
Els seus
llavis picotejaven batecs d’un cor
musitant
fluixet a l’orella:
t’estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada