Els camins
dels boscos alenen esperances,
a banda i
banda,
l’ombra dels
arbres són abrigalls de sorpreses de vida,
amagats en
l’espès herbam,
saborosos
bolets esperen la má cuinera.
Amb el
cistell força ple,
rovellons,
pinatells, llanegues i ous de reig,
besaren el
terra.
un roc
entrebancà al distret boletaire.
El bosch de
la vida,
entre raigs
de sol que acaronen passions,
en els seus
camins hi bateguen perills,
la caiguda,
molt trista,
ha traït
l’encant de viure.
El trinar d’un
ocell
enlaira els ulls del buscador d’emocions,
i entre les
branques dels arbres de la tristor
un missatge
de llum il·lumina la mirada.
En el perill
i en el plaer
la vida és
sempre la teva veritat.
No perdis
mai de vista els rocs dels camins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada