La natura em
va portar al món invàlid,
vaig nèixer
amb els peus de pinya,
un metge de
Barcelona va fer el miracle,
tenia quatre
anys quan vaig gaudir la llibertat de moviments.
La guerra va
marcar la meva vida,
vaig viure injustícies d'els soldats dels dos bàndols,
vaig patir
l’orgull dels qui els manaven
i les bales
xiulant davant la casa.
Molt nen,
encara, la meva vida fa un tomb religiós,
la meva
llibertat la controla, diuen, lleis divines,
m’ho vaig
creure i un fons de fe no m’abandona.
La guerra em
va fer veure els sofriments de la gent,
la pau m’obrí
els ulls a les mentides del poder.
Infant, jove
i més gran
la meva
llibertat fou maltractada.
Ara sóc avi,
molt a prop del meu comiat d’aquest món,
he après que
vol dir ser lliure
i ningú,
només l’amor, guiarà la meva llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada