Estones de poesia i de teatre: de juny 2022

dimecres, 29 de juny del 2022

LA PLUJA FA L’AMOR AMB LA FLORA

El temps és un acte d’amor sense fi,
la pluja la més enamorada del cosmos.
Les plantes la desitgen i l’estimen,
sense aigua no poden ser, ni estar, ni fer,
tenen por de morir.
La pluja, tocador de la seva bellesa,
no es fa esperar,
es presenta estiu, hivern, primavera i tardor.
I la flora es bella en les quatre estacions.
Les plantes de la flora tenen moltes cares,
no sempre totes alegres,
es posen tristes i ploren.
Perquè l’aigua les hi tanca la porta?
La natura les consola,
no és l’aigua que no us estima,
és l’home que ús tanca la porta,
i evita el ploure,
l’home no estima la flora,
les plantes només són objecte de mercat,
quan les compra i ven
les hi roba el somriure i no plou.
La bellesa només es moneda de canvi.

dimarts, 28 de juny del 2022

LES PAPALLONES ESTIMEN

Les seves ales encisadores
juguen amb la mirada d’uns ulls il·lusionats,
pàgines d’un llibre
missatger dels vols de les papallones.
Els colors de les seves ales,
poemes del joc d’amor de les flors
desvetllen músiques del silenci
cançons que adoren les tecles de les flors.
Els maridatges papallones flors
encoratgen ulls plens de desitjos,
sensacions cromàtiques de colors,
enyoraments de ser flors.
Les papallones quan volen
escriuen poemes,
copien músiques de l’aire,
reposen sobre els pètals de les flors
i musiquen simfonies de l’infinit.
M’agradaria ser flor del meu jardí,
sentir en la pell els pessics de les seves ungles,
gaudir del petó del seus llavis
i volar amb elles de flor en flor
en el meu jardí.
M’il·lusiona sentir l’escalf d’un petó,
escoltar el seu bes dolç dient-me
t’estimo.
Ser papallona volant de flor en flor
un desig de saber estimar.

dilluns, 27 de juny del 2022

LLÀGRIMES D’UNA PLANTA

Era formosa, plena de vida,
se sentia oblidada,
plorava llàgrimes de fruits de la natura.

L’aigua amb que la reguen

no li calma la set de ser planta,
i enyora pessics d’ocells que li diuen mare.
El verd de les fulles desvetlla mirades,
els ulls de l’espai,
li demanen cançons.
Humils i senzilles notes
escriu el sol en el pentagrama de l’hort.
Només diminuts insectes intenten llegir-lo

quan el ganivet de la cuinera,
talla el poema per fer el dinar.
La planta no plora, somriu,
uns ulls humans l’enamoren.
Gràcies a tu
demà serem planta.

UNA COL PLORAVA

Es pensava bella com una flor,
el seu color no aixecava passions,
se sentia sola,
desitjava el caliu dels colors.
No ho entenia,
el verd color de l’esperança,
era el seu,
es cansava d’esperar.
Plorava,
només el bon dia d’un tallant
se la mirava,
era formosa per ser cuinada.
Les carícies de les mans humanes
complien el seu destí
ser menú d’un plat a taula.
Plorava, però d’alegria,
seria carn humana.

CONVERSES EN L’HORT DE CASA

No entenia res,
era nen i no entenia les plantes,
m’agradava collir maduixes,
abastar cireres,
omplir el cistell d’enciams, cols i mongetes tendres.
Un matí, les cireres arracades
em cantaven una cançó,
sentia música però no entenia les paraules.
Les arrenco de les orelles, les tiro al cistell,
i de cop unes veus,
ets un dolent, ets un dolent, això no es fa.
No m’acompanyava ningú,
les veus no callaven,
i les mongetes, enciams i cols,
es rebel·len i s’entornen a l’hort.
Em vaig espantar,
què he fet pregunto a l’aire,
i una veu d’una persona que no veig,
em diu
has ofès les plantes de l’hort,
no sents com ploren?
M’agenollo, plego les mans,
plorant demano perdó.
Les cireres d’una empenta tornen a ser arracades,
enciams, cols i mongetes tendres,
salten i tornen a omplir el cistell.

I la coral del vent
em canta:
Som germans i germanes,
homes i dones ens doneu les mans,
vivim de l’amor,
les plantes amb els seus fruits tornem a la terra,
homes i dones a la natura ens donem les mans.
tots i totes,
humanitat, fauna i flora,
som fills i filles del mateix pare.

diumenge, 26 de juny del 2022

JO PISTA DE JOC

Enamorat una tarda d’estiu,

sentiu batecs del cor,

cops a una pilota de raquetes de passió.

El meu jo colpejat per tots costats,

escoltava els respirs de dos jugadors sublims,

el sol i l’amor.

Aquella tarda

abraçat a la sorra de la platja

la calor del sol jugava amb el cos,

l’escalf de l’amor amb l’ànima,

i el jo gaudia amb el cop de la pilota.

Sensacions d’intimitat,

missatges de cada jugada,

Somriures del sol

quan la xarxa robava el cop de l’amor,

salts de joia de l’amor

quan el sol salvava la deixada.

Quin honor ser pista de joc de dues fonts de llum.

El sol i l’amor amb el seu joc

crearen la imatge del meu jo

amb un consell,

tu també has de ser sol i amor.

dimarts, 14 de juny del 2022

LI FAIG UN PETÓ A UNA FLOR

La faig meva,

li prenc a la planta,
li faig un petó
i la planto al meu cor.
No plora la planta,
la flor somriu,
una llàgrima és el preu,
la planta i la flor m’estimen.
És una regal fratern
m’ho diu fluixet,
a cau d’orella,
la paraula de mare i filla,
el seu perfum.
El seu color
ho signa.
Colors i perfums,
sentiments dels jardins,
la humanitat és un jardí,
també la terra.

dilluns, 13 de juny del 2022

ESCOLTO...

La llum del dia em parla,
l’escolto,
tanco els ulls, és hivern,
l’hivern em saluda,
no em miris, sent l’escalf.
Silenci fosc,
emoció interna,
passió parla.
La terra em convida,
doblo els genolls,
plego les mans,
assegut voltat de pedres,
medito.
La llum hivernal resa amb mi,
Pare nostre que esteu en el cel.
La creació és casa meva,
la llum m’allarga la mà
amb el bes de germanor
mentre em diu
en l’univers som germans.

divendres, 10 de juny del 2022

EXISTEIX L’AMOR?

És lícit dubtar-ne?

No tothom pensa igual.

L’amor és un objectiu?

És possibilitat?

És necessitat?

És exigència o un desig?

L’amor és lliure o no és amor?

Qui estima?

Els humans, diuen, que estimen,

els objectius són diferents.

Odiar també és estimar,

L’amor és manipulable,

subjecte de l’amor també és el diner,

i amb el diner voler ser déu.

Negant és reconeix un altre amor,

l’amor de Déu.

L’infinit amor diví,

estima la humanitat pobre.

dimarts, 7 de juny del 2022

VIURE AMB L’AMOR

La solitud, pedagogia de l’esperit,
és càtedra de la filosofia de la vida,
m’aconsella que observi, que aprengui i que pensi.
Passejant pel bosc de la història
les plantes em parlen,
em demanen companyia i conversa,
les seves paraules són sentiments.
La llum i el vent fan seus els poemes del bosc,
cada copa dels arbres és un poemari,
i em conviden a llegir i escoltar.
Emocionen el cor,
m’obliga fer un son a l’ombra,
els arbres em parlen.
Els seus poemes són amor.
Observo,
l’arbre s’arrela fort a la terra,
no l’abandona ni de xic, ni de gran
viu d’ella i amb ella
i és l’amor.
A prenc
accepta el bon temps i el mal temps,
estar avui content i demà trist
modela l’existència,
les fulles, avui ploren demà riuen,
són.
Penso,
ser digna és el meu arrelament,
saber plorar rega l’esperit, el meu jardí.
saber somriure en fa volar,
soc.
Em pregunto
perquè observo, aprenc i penso?
La resposta,
soc amor.

dilluns, 6 de juny del 2022

ENAMORAT DE L’AMOR

Un dia de llum del més de maig,
l’amor va escriure la meva història,
jo només era amor,
creació d’un altre amor immens,
íntima abraçada del pare i la mare,
fruit d’un arbre d’arrels de la terra,
il·lusió de les fulles que canten,
obra d’art dissenyada per Déu.
Estic enamorat de l’amor.
M’enamoro dels que odien per amor,
estimen la meva pobresa,
les seves obres d’amor són la mort dels odiats,
i jo els estimo,
un gran amor, diu el llibre del cel,
estima els enemics. No els hi vull cap mal,
també són cridats a la vida eterna.
El meu amor pot obrir els seus ulls,
els meus ulls els obrí la Creu del Calvari.
Estic enamorat de l’amor,
de l’amor dels altres, ells i elles,
tots els humans som fills de Déu.
Jo estimo el meu Pare.