.jpg)
El temps és un acte d’amor sense fi,
la pluja la més enamorada del cosmos.
Les plantes la desitgen i l’estimen,
sense aigua no poden ser, ni estar, ni fer,
tenen por de morir.
La pluja, tocador de la seva bellesa,
no es fa esperar,
es presenta estiu, hivern, primavera i tardor.
I la flora es bella en les quatre estacions.
Les plantes de la flora tenen moltes cares,
no sempre totes alegres,
es posen tristes i ploren.
Perquè l’aigua les hi tanca la porta?
La natura les consola,
no és l’aigua que no us estima,
és l’home que ús tanca la porta,
i evita el ploure,
l’home no estima la flora,
les plantes només són objecte de mercat,
quan les compra i ven
les hi roba el somriure i no plou.
La bellesa només es moneda de canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada