La llum del dia em parla,
l’escolto,
tanco els ulls, és hivern,
l’hivern em saluda,
no em miris, sent l’escalf.
Silenci fosc,
emoció interna,
passió parla.
La terra em convida,
doblo els genolls,
plego les mans,
assegut voltat de pedres,
medito.
La llum hivernal resa amb mi,
Pare nostre que esteu en el cel.
La creació és casa meva,
la llum m’allarga la mà
amb el bes de germanor
mentre em diu
en l’univers som germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada