L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimarts, 7 de juny del 2022

VIURE AMB L’AMOR

 


La solitud, pedagogia de l’esperit,

és càtedra de la filosofia de la vida,

m’aconsella que observi, que aprengui i que pensi.

Passejant pel bosc de la història

les plantes em parlen,

em demanen companyia i conversa,

les seves paraules són sentiments.

La llum i el vent fan seus els poemes del bosc,

cada copa dels arbres és un poemari,

i em conviden a llegir i escoltar.

Emocionen el cor,

m’obliga fer un son a l’ombra,

els arbres em parlen.

Els seus poemes són amor.

Observo,

l’arbre s’arrela fort a la terra,

no l’abandona ni de xic, ni de gran

viu d’ella i amb ella

i és l’amor.

A prenc

accepta el bon temps i el mal temps,

estar avui content i demà trist

modela l’existència,

les fulles, avui ploren demà riuen,

són.

Penso,

ser digna és el meu arrelament,

saber plorar rega l’esperit, el meu jardí.

saber somriure en fa volar,

soc.

Em pregunto

perquè observo, aprenc i penso?

La resposta,

soc amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada