Enamorat una tarda d’estiu,
sentiu batecs del cor,
cops a una pilota de raquetes de passió.
El meu jo colpejat per tots costats,
escoltava els respirs de dos jugadors sublims,
el sol i l’amor.
Aquella tarda
abraçat a la sorra de la platja
la calor del sol jugava amb el cos,
l’escalf de l’amor amb l’ànima,
i el jo gaudia amb el cop de la pilota.
Sensacions d’intimitat,
missatges de cada jugada,
Somriures del sol
quan la xarxa robava el cop de l’amor,
salts de joia de l’amor
quan el sol salvava la deixada.
Quin honor ser pista de joc de dues fonts de
llum.
El sol i l’amor amb el seu joc
crearen la imatge del meu jo
amb un consell,
tu també has de ser sol i amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada