IN CRESCENDO, UN CAPÍTOL DE L’ART DE GRANOLLERS

Abans d’escriure aquest comentari he escoltat cançons defensades en el OH Happy Dei, entre elles Sortir per la finestra, Cançó de Bresses per una princesa negra, Chandelier, Gaudim del silenci, llegit l’article de Jordi Riera, de Nació Granollers.cat i fet un record de l’art actual de Granollers. M’ajudà a unes vivències artístiques intenses el dia de la final de l’Oh Happy Dei, la circumstància de participar en una vetllada poètica de gent jove a Barcelona i la visió del programa musical en la tranquil·litat del silenci. El jove grup guanyador de la segona edició del “Oh Happy Dei” m’ha ajudat a reflexionar sobre el sentit de la filosofia de la vida i la incidència i importància de l’art en la convivència, amb un incís, que considero cabdal, el protagonisme de la joventut. Protagonisme que he viscut intensament i m’ he dedicat a recordar. El jove grup In Crescendo, no és la primera vegada que ho escric, m’ha ajudat a descobrir a través del nom i de la seva actuació, millor a corroborar, la base real i màgica de l’existència: el ser. El  nom In Crescendo no nomès em diu que creixen sinò que són creixement. Que en cada  moment del creixement gaudeixen de la maduresa que se l’hi escau. En termes d’avaluació diriem que són perfectes en el moment que viuen. Per què ho són, senzillament perquè són música. El ser és indispensable per fer i estar. L’artista no ho és per viure sinò que viu perquè ho és. I és precisament on hi trobem la raó de la creativitat. La poesia és superior a la paraula, perquè poesia significa acció creativa. Crea els moments artístics de l’existència. L’actuació del jove grup coral granollerí m’ha acompanyat de la mà a fer un petit recorregut per l’art de la capital del Vallès Occidental. Hi he vist la pintura difusa en la transcendència de Vicens Viaplana, la intensitat poètica efímera de l’existència de les bombolles de Pep Bou, els poemes d’Esteve Plantada i, en el dia a dia de la vida, els fogons de la Fonda Europa. Senzillament escoltava els batecs culturals del cor de Granollers, fonament imprescindible de l’existència dels pobles. Immers en el meu pensament, mentre tornava a escoltar les veus de la jove coral In Crescendo, em venien a la memòria les paraules del poeta alemany Holderlin que la història no la fan el polítics sinò els poetes. I la poesia és l’art en totes les seves dimensions. I acompanyava la reflexió creativa una altra de política, un poble amb el capital cultural manifestat, per In Crescendo, avui, i per altres grups ,ahir, és un poble que no pot perdre mai l’esperança d’un futur millor i d’un avui digne.

IN CRESCENDO, CONCURSANT D’ “OH HAPPY DEI”

Una de les moltes mancances de la meva vida rau en la cultura musical. Quan era infant, encara, se’m va negar aprendre tocar el piano, si bé formava part de la coral del col·legi. Però la meva carrera, diguem-ne musical s’estroncà. Em sap greu perquè m’agradaria entendre-hi. M’he de contentar tancar els ulls i mentalment fer-me la meva història perquè la música és la lírica i la mística de la paraula. Quan fa un any se celebrà per primera vegada l’”Oh happy dei”, com es diu vulgarment, m’hi vaig enganxar. I no em perdia cap programa. Verdaderament gaudia molt. Enguany hi ha un valor afegit, el grup granollerí IN CRESCENDO. I m’agrada el nom. És molt sifnificatiu. Indica una realitat en la que els seus components hi están instal·lats crèix, la seva filosofia és ser creixent, però amb la particular d’una obra d’art que es fa constantment millorant el seu cromatisme, els seus traços i la seva composició. És una realitat, no un objectiu. Un objectiu és alló que es vol assolir, si fos així s’haurien anomenat IN CRESCENDUM. La preposició llatina “in” pot significar “estar” o “fer” i el grup granollerí està en el creixement, és creixement, no vol ser, perquè ja és. I ho demostra en cada actuació. És una condició essencial de la persona i la manera i en les condicions que creix depen d’ella i de com se situa en el seu entorn. Seguint el programa he viscut un procès viu de qaulitat, d’enriquiment cultural, que no està encara en la maduresa, perquè no és el seu moment, però que està en el seu procès. No sóc partidari de fer comparacions de si és millor un grup que l’altre, perquè  depen molt del moment en que cada grup es troba. IN CRESCENDO, ajudant-me en els tècnics, ha assolit un moment brillant. Guanyar o perdre entre els millors només és signe de competència, també hi pot jugar la sort, però alló important és estar en l’èlit. IN CRESCENDO tot indica que hi està instal·lat. Guanyar un concurs és bo, però és millor guanyar la vida. I aixó nomès depen de si el grup vol continuar sent, si no continua té un mèrit en la història haver catapultat artistes de l’art en la vida.

Concert de Nadal

teatre a LLiçà de VALL

PAU GENER GALIN AMB EL NIU D’ART POÈTIC DE PARETS DEL VALLÈS

El recital del mes de novembre esdevinguè un recital passat per aigua però l’aigua hi aportà la lluisor i netedat de la veritat poètica. El recital del més de novembre mereix la qualificació de privilegiat. Encara que en petit format podriem afirmar que pel Niu d’Art fou un dia històric. Històric perquè era la presentació d’una nova fita amb el lliurament a la guanyadora del premi del Primer Concurs de Poesia Jove Niu d’Art amb el desig de convertir-lo en un referent de la poesia jove catalana. Històric, també, perquè s’ha començat una nova etapa amb la presència dels poetes convidats. Pau Gener i Galín de Sant Celoni no només hi assistí desafiant el temporal sinò guanyant-se les simpaties del públic present.

Joan Sala Vila inicià la presentació del poeta convidat afirmant com de curiosa és la veritat de la vida, configuradora de l’existència. La primera vegada, va dir, que vaig assistir a un recital de Pau Gener, fa uns pocs anys a Sant Antoni de Vilamajor, a Can Cabrit, em vaig quedar fred, poèticament parlant, preguntant-me si alló que havia escoltat era o no poesia. La lectura dels seus dos darrers llibres TANCAT PER MANCANCES i HOME A L’AIGUA  m’han apropat a la llar de foc d’una casa de pagès i la seva escalfor m’ha fet viure la veritat de la poesia. Penso, va afegir, que hi té molt a veure el Montseny. No debades, Pau Gener és fill de Sant Celoni i el poemari de Guerau de Liost La Montanya d’Amatistes defineix l’ambient de l’entorn. Podem dir que la poesia de Pau Gener és un passeig per aquesta Montanya i, trepitjant les fulles seques de la tardor i les verdors de l’any, ens adonem d’una manera sorprenent de la presència de pedres precioses en formats inversemblans. En un poema del llibre HOME A L’AIGUA hi llegim  una expressió molt alliçonadora per la seva gran qualitat humana. Perquè malgrat les aparences, la poesia del poeta de Sant Celoni palesa un extraordinari fons humà. Diu: “De fet volem aixecar-li la faldilla a l’existència”. Alló que sembla una irreverència envers la dona esdevé una metàfora il·luminadora de la font verdadera de l’amor, que cal conèixer si de veritat es vol viure. Una manera molt directa i humana d’arribar a la part més íntima de la veritat de la vida. Perquè Pau Gener és un mestre de la filosofia poètica de les contradicions, de les irregularitats, dels entrebancs, de les pallassades, dels fangs i dels fongs. I el seu mestratge desperta curiositat, condició indispensable per parar-hi esment i començar a pensar. És l’inici del camí de la saviesa. Un curt poema de TANCAT PER MANCANCES ens ho demostra. “Nomès has d’entendre / que no s’ha d’entendre / el sobre és a la carta / el que el significat / és al missatge”. Un negació en una contradicció ens introdueix en saber diferenciar entre el missatger i la veritat del missatge. La intel·ligència s’ha de dedicar al missatge de l’interior de la carta. Realment el que fa és obrir els ulls a la realitat de la vida des de la inversemblança de la irrealitat. El llibre HOME A L’AIGUA, neda entre la poesia i la narrativa, amb afirmacions colpidores per la posssible confusió que ens produeix, però colpidora per conduir la ment, encara que sembli indirectament ho fa directament, a l’objecte que acabarà sent saviesa. Llegim aquest curt poema: “ I llavors el passat es queixa, i t’edulcora notablement el pis més alt dels pastís. Allà on les coses dolces toquen el cel, si hi ha sort. I justament salives, vas tot nu amb descansos.” La imatge de qui rep el missatge és prou clar: despullat i només els peus protegits. I malgrat tot, se t’ha presentat la possibilitat d’arribar al cim de la felicitat (pis més alt dels pastís. La felicitat toca el cel). Però per poder-ho assolir cal tenir molt present que s’ha de tocar de peus a terra, perquè ets un ésser mortal.

Un gran poeta de casa nostra que avui ens acompanya i ens farà viure la seva poesia. Donem pas al recital que amb poemes de Pau Gener ens ajudaran a un coneixment més aprofundit.