El recital del mes de novembre esdevinguè un recital passat
per aigua però l’aigua hi aportà la lluisor i netedat de la veritat poètica. El
recital del més de novembre mereix la qualificació de privilegiat. Encara que
en petit format podriem afirmar que pel Niu d’Art fou un dia històric. Històric
perquè era la presentació d’una nova fita amb el lliurament a la guanyadora del
premi del Primer Concurs de Poesia Jove Niu d’Art amb el desig de convertir-lo
en un referent de la poesia jove catalana. Històric, també, perquè s’ha
començat una nova etapa amb la presència dels poetes convidats. Pau Gener i
Galín de Sant Celoni no només hi assistí desafiant el temporal sinò guanyant-se
les simpaties del públic present.
Joan Sala Vila inicià la presentació del poeta convidat
afirmant com de curiosa és la veritat de la vida, configuradora de l’existència.
La primera vegada, va dir, que vaig assistir a un recital de Pau Gener, fa uns
pocs anys a Sant Antoni de Vilamajor, a Can Cabrit, em vaig quedar fred,
poèticament parlant, preguntant-me si alló que havia escoltat era o no poesia.
La lectura dels seus dos darrers llibres TANCAT PER MANCANCES i HOME A L’AIGUA m’han apropat a la llar de foc d’una casa de
pagès i la seva escalfor m’ha fet viure la veritat de la poesia. Penso, va
afegir, que hi té molt a veure el Montseny. No debades, Pau Gener és fill de
Sant Celoni i el poemari de Guerau de Liost La Montanya d’Amatistes defineix l’ambient
de l’entorn. Podem dir que la poesia de Pau Gener és un passeig per aquesta Montanya
i, trepitjant les fulles seques de la tardor i les verdors de l’any, ens adonem
d’una manera sorprenent de la presència de pedres precioses en formats
inversemblans. En un poema del llibre HOME A L’AIGUA hi llegim una expressió molt alliçonadora per la seva
gran qualitat humana. Perquè malgrat les aparences, la poesia del poeta de Sant
Celoni palesa un extraordinari fons humà. Diu: “De fet volem aixecar-li la
faldilla a l’existència”. Alló que sembla una irreverència envers la dona
esdevé una metàfora il·luminadora de la font verdadera de l’amor, que cal
conèixer si de veritat es vol viure. Una manera molt directa i humana d’arribar
a la part més íntima de la veritat de la vida. Perquè Pau Gener és un mestre de
la filosofia poètica de les contradicions, de les irregularitats, dels
entrebancs, de les pallassades, dels fangs i dels fongs. I el seu mestratge
desperta curiositat, condició indispensable per parar-hi esment i començar a
pensar. És l’inici del camí de la saviesa. Un curt poema de TANCAT PER
MANCANCES ens ho demostra. “Nomès has d’entendre / que no s’ha d’entendre / el
sobre és a la carta / el que el significat / és al missatge”. Un negació en una
contradicció ens introdueix en saber diferenciar entre el missatger i la
veritat del missatge. La intel·ligència s’ha de dedicar al missatge de l’interior
de la carta. Realment el que fa és obrir els ulls a la realitat de la vida des
de la inversemblança de la irrealitat. El llibre HOME A L’AIGUA, neda entre la poesia
i la narrativa, amb afirmacions colpidores per la posssible confusió que ens
produeix, però colpidora per conduir la ment, encara que sembli indirectament
ho fa directament, a l’objecte que acabarà sent saviesa. Llegim aquest curt
poema: “ I llavors el passat es queixa, i t’edulcora notablement el pis més alt
dels pastís. Allà on les coses dolces toquen el cel, si hi ha sort. I justament
salives, vas tot nu amb descansos.” La
imatge de qui rep el missatge és prou clar: despullat i només els peus
protegits. I malgrat tot, se t’ha presentat la possibilitat d’arribar al cim de
la felicitat (pis més alt dels pastís. La felicitat toca el cel). Però per
poder-ho assolir cal tenir molt present que s’ha de tocar de peus a terra,
perquè ets un ésser mortal.
Un gran poeta de casa nostra que avui ens acompanya i ens
farà viure la seva poesia. Donem pas al recital que amb poemes de Pau Gener ens
ajudaran a un coneixment més aprofundit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada