Pobresa d'avui, riquesa d'ahir

És feixuc caminar per camins perduts a les valls i muntanyes,

per camins plens de pols que castiguen el respirar,

carregats amb la misèria que tens per viure,

quan un temps vam ser amos del món.

Pensar en futur pobre, quan ets ric sense mesura,

lliçó mai apresa, quan els altres no tenen res,

fent-los callar amb la policia i la guàrdia civil.

No vam escoltar, i ens haurien ensenyat a caminar,

ara som humils per força i ells eren humills per dignitat.

La nostra pobresa d’avui és el premi de la nostra indignitat.

La nostra policia és avui la pobresa.

Bon Nadal i que tot l'any respirem la seva flaire

30è FESTIVAL DE LA POESIA DEL NIU D’ART POÈTIC

No podia ser d’altra manera, el Festival de Poesia fou un clam de llibertat. Un dels empresonats fill i veí de Parets, defensor dels drets de les persones i dels pobles, i la poesia, essència de l’esperit humà, en fa bandera de  llibertat. El Teatre de la Biblioteca de Can Butjosa fou un digne escenari de l’acte i s’hi respirava l’aire pur de la paraula. Lliurar els premis era l’objectiu de la trobada amb germanor entre la poesia d’elit i la poesia de la ciutadania, en les variants de poesia escrita, poesia visual i poesia recitada. Donava relleu, la presència del poeta català Enric  Cassases molt aplaudit pel públic que desitjava escoltar-lo. Unes paraules, sintetitzades en dos poemes, curtes però intenses en guanyaren les simpaties. Els tretze rapsodes palesaren una excel·lent professionalitat palesant els poemes escollits per  cada concursant i l’obligat del poeta homenatjat i evidenciaren la qualitat de la poesia en les varaints de catalana i castellana, essent la catalana la majoritària, no debades l’objectiu del Niu d’art és promocionar el català en la vessant poètica. Els poemes recitats d’Enric Cassases demostraren quina és la centralitat temàtica amb un matís lúdic i crític de la poesia actual. El Niu d’art poètic de Parets del Vallès ha donat un nou pas endavant en el camp de la cultura escribint una nova pàgina en la seva història.