Pobresa d'avui, riquesa d'ahir

És feixuc caminar per camins perduts a les valls i muntanyes,

per camins plens de pols que castiguen el respirar,

carregats amb la misèria que tens per viure,

quan un temps vam ser amos del món.

Pensar en futur pobre, quan ets ric sense mesura,

lliçó mai apresa, quan els altres no tenen res,

fent-los callar amb la policia i la guàrdia civil.

No vam escoltar, i ens haurien ensenyat a caminar,

ara som humils per força i ells eren humills per dignitat.

La nostra pobresa d’avui és el premi de la nostra indignitat.

La nostra policia és avui la pobresa.