M’ACOMPANYA FINS A LES PORTES DE L’ALTRA VIDA

                                       Una companyia em dona la mà en el meu camí,

és germana de la vida,

Perquè tanta gent la tem?

No tinguis por, em diu cada matí i cada vespre,

Déu m’ha dit que t’acompanyi,

he d’obrir-te les portes de l’eternitat.

Quan la traspassis,

Déu,

cridarà al seu Fill, Jesús, que t’acompanyi.

Com has portes la teva creu?

Pensa que clavat a ella ajudes a dignificar la humanitat,

perdona els qui fan burla de la teva fe,

estima els que t’odien,

sigues imatge del teu Déu,

Estaré al teu costat quan Ell et cridi,

obriré la porta del seu palau,

si has estat persona digna hi entraràs.

Per que Déu et digui endavant,

tot tu has de ser amor.

Amb l’amor de la creu del seu Fill.

Saps molt bé que jo també t’estimo,

sóc la teva amiga, la mort.

LA POESIA LLUM PER LA DEMOCRÀCIA

 Flaira les dolçors de convivència,

alenant el vermell i el groc de roses i clavells.

A l’albada, la llum besa rosers i clavellines,

en el jardí, totes les flors

volen ser dansaires de ball.

Una flor de gira-sol  fa rotllana

amb una rosa i un clavell,

puntegen la cançó d’un rossinyol,

despertant el desig de les altres flors.

Formant rotllana

creen la dansa de convivència universal,

la sardana.

Poble, que dansa donant-se les mans,

poeta dels poemes de llum.

Llum del sol i de la lluna,

dia i nit,

il·lumina el jardí de Catalunya.

Els catalans, flors d’aquest jardí,

ballen la democràcia,

sardana d’amor universal.

Puntegen, salten, canten,

les flors d’aquest jardí només tenen una llei,

respecte i amor,

democràcia.

GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLICS

 

 El poemari que presento fou escrit a consequència  de la lectura del llibre bíblic EL CÀNTIC DELS CÀNTICS, en el que l'erotisme hi juga un paper central. I m'ha portat a reflexionar sobre la realitat de l'ésser humà, que no podem oblidar que és matèria i esperit. Les sensacions corporals dels diferents membres dels cos i de totes les seves parts aviven les de l'esperit i alenen les relacions humanes de persona a persona. La importància del cos en la formació de la persona és bàsica i la nuesa palesa la imatge escultural més artística de la naturalesa."La seva imatge li roba la mirada,/ de sobte els sentits pateixen vibracions d'un foc,/ i l'encant de l'estimat / embruixa uns ulls enamorats". No oblidem que el desig comença amb una mirada, els ulls protagonistes del procès amorós. Però aquest procès que comença amb un amor eròtic es complert quan esdevé amor de l'esperit.El camí de la transcendència és el camí amorós de les relacions humanes.ElEl poeta del Càntic dels Càntics ens fa adonar que l'amor humà no és veritable sense la relació amb la natura, quan ens diu:"No us fixeu en la meva morenor: és el sol que m'ha embrunit". Com a consequència crec l'ordre d'estimar comença amb la natura, segueix en el cos i el complerta l'esperit.

El poemari fou editat per Kit-book Serviciosn editoriales S.C.P que treballa amb Amazon. A Granollers el trobareu a La Gralla i a la llibreria Buñuel.

CATALUNYA, UN NÚBOL D’AIGUA DE PLUJA

  

Les llàgrimes de les persones reguen els camps erms, 

els ulls li demanen al vent quin és el nord de la vida,

i el vent i els ulls saonen la terra seca, per donar fruits.

Catalunya va correr la Marató de l’amor solidari,

el seu núbol de nord a sud, d’est o oest hi regalà l’aigua dels seus ulls.

La pluja fou una festa del dolor intuint la porta de l’esperança,

i les llàgrimes en una festa sembraren la terra d’un futur de vida sana.

Un núbol quatribarrat groc i vermell esdevenia bandera de salut,

salut del cos, germana de la salut de l’anima.

La Marató de TV3, la festa del dolor en l’esperança.

Un nou capítol de la història d’un poble que pateix i ell és la seva medicina.

Catalunya, solidària universal, li va dir a Espanya i al món,

la salut dels pobles és la pau del cos i l’ànima.

El núbol català, la Marató de TV3, era núbol de la salut del cos,

jo li pregunto a Espanya i al món,

perquè no teniu en el vostre cel el núbol del cos místic de la humanitat?

EL MEU PENSAMENT ÉS LLIBERTAT

 

Un país sense gent que pensi,

país de bancarrota,

un país amb gent que amicalment discrepa,

és un país de futur.

Només la llibertat de pensament és democràcia,

democràcia és igualtat,

les diferències són exigències de la natura,

la natura vol una bona convivència.

Tothom, fins i tot pensant el contrari,

aporta motius de convivència.

La convivència és relació solidària entre diferents,

les diferències promouen les qualitats de la gent,

qui serveix per governar,

qui serveix per obeïr,

qui serveix per pensar,

qui serveix per escoltar i dissentir,

qui serveix per crear belles arts,

qui serveix per la música,

qui serveix per ensenyar,

però tothom ha der servir per estimar.

L’amor és la llei de l’art de conviure,

l’amor en totes les seves veritats.

És  llei de lleis.

JO ESTIMO LA HUMANITAT

Tots els éssers humans són fills del Déu que estimo,

com els estima Ell, també els estimo jo.

L’amor de Déu és infinit, el meu també perquè ho és en Déu,

l’infinit abraça els limitats per la seva projecció eterna,

no fa diferències entre bons i dolents,

són persones i per ser-ho, imatges del Déu del cel.

L’amor que és  llei de Déu farà justícia,

Ell  ajudarà a recobrar la imatge perduda.

Jo estimo tots els pobles de la humanitat,

tots els pobles tenen el seu propi destí i futur.

Les guerres amb  odis i venjances

en fan de la llei de l’amor  llei d’enemistat.

Perquè tants humans són venjatius?

Perquè tants humans fan de l’amor moneda deshonesta?

Perquè la humanitat no viu en pau?

Senzillament perquè alguns humans diuen que déu són ells,

i transformen la llei de l’amor en llei de guerra.

Sóc humà lluitarè contra la llei de guerra,

vull convèncer amb imatge de pau,

només ho assolirè si sóc imatge de Déu.

CATALUNYA INDEPENDENT

 

De nord a sud, d’est a oest

el vent amb veus marines entona llibertat.

La neu de les muntanyes són pàgines blanques de poesia,

les aigues de llacs, rius i fonts,

escriuen en llibres d’història la paraula llibertat,

els vents del quatre punts cardinals,

amb la batuta de Montserrat,

entonen les cançons de llibertat.

Les fulles dels arbres i les flors dels boscos,

s’il·lusionen per ser lletres de l’himne a la llibertat.

Les petjades del homes i dones de Catalunya

són sons de les tecles del piano de la independència

i amb la seva música acompanyen els cants de llibertat.

En presons els músics de l’orquestra Catalunya

saluden des d’el silenci la independència.

El dia de la victòria segura

la veu serà tro despertador que proclamarà al món,

Catalunya independent.

CONVIURE EN PAU

 

Coneixerà mai la humanitat la pau?

Les diferències milionàries  regalaran algún  dia

petons universals d’amor?

Els colors de la pell esdevindran un dia imatge de llibertat?

Quan la humanitat serà esclava de l’amor?

Els egoïsmes són arguments de guerra,

el diner és la seva força.

Serà la pobresa d’esperit motor solidari?

Les catifes vermelles del diner

dominen la cultura, l’art, el treball creant diferències.

La riquesa no agermana,

separa,

fa la guerra amb promeses falses de bones intencions.

El cor humà universal batega malalt d’amor de vida.

Arribarà a temps la medecina?

La medecina porta dos mil anys i escaig

en l’armari de l’amor.

On és el metge?

Clavat a la creu que espera ser despenjat.

És cert, ell ressuscità,

Però el Crist que és la humanitat

no pot baixar de la creu.

Arribarà el dia que els claus  seran amor.

A l’horitzó s’hi endevina la llum.

La humanitat viurà en pau desprès del temps,

serà eterna.

 

IMATGE DE DÉU

 

Déu és invisible i jo sóc visible,

com puc ser imatge d’un ésser que no és veu?

Qué hi ha en mí que em fassi infinit?

El pensament no és matèria,

i el pensament em desperta el sentit d’eternitat.

En l’univers s’escolten missatges,

missatges d’un ser que recorden ser el teu pare,

Pare de la humanitat,

i jo sóc humanitat.

En el món hi ha missatges,

missatges d’amor de pare,

missatges d’un futur etern.

En el món una història ens parla d’un crucificat,

crucificat per amor,

la creu és la clau de l’eternitat per a tota la humanitat.

El blau del cel és el mantell de l’amor,

m’abriga?

Un missatge del fill de Déu em diu que sí.

Si el meu amor és verdader,

el Fill de Déu m’acompanyarà

i el Pare em rebrà amb els braços oberts.

Només he de ser de veritat imatge seva.