Un país
sense gent que pensi,
país de
bancarrota,
un país amb gent que amicalment discrepa,
és un país
de futur.
Només la
llibertat de pensament és democràcia,
democràcia
és igualtat,
les
diferències són exigències de la natura,
la natura
vol una bona convivència.
Tothom, fins
i tot pensant el contrari,
aporta
motius de convivència.
La
convivència és relació solidària entre diferents,
les
diferències promouen les qualitats de la gent,
qui serveix
per governar,
qui serveix
per obeïr,
qui serveix
per pensar,
qui serveix
per escoltar i dissentir,
qui serveix
per crear belles arts,
qui serveix
per la música,
qui serveix
per ensenyar,
però tothom
ha der servir per estimar.
L’amor és la
llei de l’art de conviure,
l’amor en
totes les seves veritats.
És llei de lleis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada