Una companyia em dona la mà en el meu camí,
és germana de la vida,
Perquè tanta gent la tem?
No tinguis por, em diu cada matí i cada vespre,
Déu m’ha dit que t’acompanyi,
he d’obrir-te les portes de l’eternitat.
Quan la traspassis,
Déu,
cridarà al seu Fill, Jesús, que t’acompanyi.
Com has portes la teva creu?
Pensa que clavat a ella ajudes a dignificar la humanitat,
perdona els qui fan burla de la teva fe,
estima els que t’odien,
sigues imatge del teu Déu,
Estaré al teu costat quan Ell et cridi,
obriré la porta del seu palau,
si has estat persona digna hi entraràs.
Per que Déu et digui endavant,
tot tu has de ser amor.
Amb l’amor de la creu del seu Fill.
Saps molt bé que jo també t’estimo,
sóc la teva amiga, la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada