Flaira les dolçors de convivència,
alenant el vermell i el groc de roses i clavells.
A l’albada, la llum besa rosers i clavellines,
en el jardí, totes les flors
volen ser dansaires de ball.
Una flor de gira-sol fa rotllana
amb una rosa i un clavell,
puntegen la cançó d’un rossinyol,
despertant el desig de les altres flors.
Formant rotllana
creen la dansa de convivència universal,
la sardana.
Poble, que dansa donant-se les mans,
poeta dels poemes de llum.
Llum del sol i de la lluna,
dia i nit,
il·lumina el jardí de Catalunya.
Els catalans, flors d’aquest jardí,
ballen la democràcia,
sardana d’amor universal.
Puntegen, salten, canten,
les flors d’aquest jardí només tenen una llei,
respecte i amor,
democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada