Déu és invisible i jo sóc visible,
com puc ser
imatge d’un ésser que no és veu?
Qué hi ha en
mí que em fassi infinit?
El pensament
no és matèria,
i el
pensament em desperta el sentit d’eternitat.
En l’univers
s’escolten missatges,
missatges d’un
ser que recorden ser el teu pare,
Pare de la
humanitat,
i jo sóc
humanitat.
En el món hi
ha missatges,
missatges
d’amor de pare,
missatges
d’un futur etern.
En el món
una història ens parla d’un crucificat,
crucificat
per amor,
la creu és
la clau de l’eternitat per a tota la humanitat.
El blau del
cel és el mantell de l’amor,
m’abriga?
Un missatge
del fill de Déu em diu que sí.
Si el meu
amor és verdader,
el Fill de
Déu m’acompanyarà
i el Pare em
rebrà amb els braços oberts.
Només he de
ser de veritat imatge seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada