L’argument de la tragèdia escrita pel menorquí Joan Ramis i
Ramis, segle XVII, i, portada a l’escena per la companyía La Trup als nostres dies,
denuncia una constant històrica de la lluita contra la tirania i en defensa de
la llibertat. Lucrècia, personatge històric, és la musa que inspira una manera
de lluitar des d’el teatre contra el domini de l’aristocràcia del segle XIX i
el dret a ser lliure de les persones. I amb molt d’enginy la cia. La Trup ens
demostra la necessitat de lluitar contra un altre absolutisme que ofega la
llibertat. El nucli de l’argument rau en la defensa que Lucrècia fa del seu
honor i fidelitat envers el seu espós davant els atacs de Tarquini que la vol
seduir i ella li respòn “i us vener com a fill del rei que el cel m’ha donat,/
però jo vener més la mia lleialtat”. L’escena del comiat del marit que es
enviat a la guerra em recorda aquella història del rei David que envía a la
guerra un capit`del seu exèrcit, perquè mori, al negar-se a restar una nit amb
la seva esposa que David havia seduit. El tema constant de la història que no
té esmena, però sí lluitadors per la dignitat. En la tragèdia és el símbol
històric de la defensa de l’honor. L’honor de la pròìa vida i l’honor del teu
país. Honors que el tirà trepitjava amb la seva conducta. En el fons, l’esforç
per ser honrats. Lucrècia paga amb la seva mort i dóna força als lluitadors que
aconsegueixen fer fora de Roma al tirà. La mort és sovint la clau de la llibertat.
Ho expressa clarament el personatge Brutus, enemic de la tirania, quan diu:”Vida
sense llibertat, no és vida, sí que és mort”. I en uns moments d’un dramatisme
sublim,proclama “El regne dels tirans no sempre durarà: la força l’ha format,
ella els destruirà”. La capacitat de lluita que enforteix, forma a Lucrècia,
aconseguirà els seus objectius, expulsar el dictador i guanyuar la llibertat.
La mort una força en defensa de la llibertat. Amb els assistents ocupangt les
quatre bandes de l’escenari, i els actors i actrius actuanmt al bell mig, la força emotiva de la tragèdia era més
incissiva i el fet històric que ells i elles vivien convertía els espectadors
en ciutadans romans que en el seu interior defensaven els seus drets. I amb
sinceritat durant tota la interpretació em trobava al bell m ig dels lluitadors
per la independència de Catalunya. Els actors i les actrius, una nota molt
alta, molt alta. Amb aquests espectacles el Teatre Pionent és mereix tot el
recolzament dels aficiónats al teatre omplint cada dia el seu aforament.
