L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 24 de març del 2014

HEM ESCOLLIT (vinguts del que fòrem, restem el que som)

Òscar Intente, actor de teatre i televió, amb un do molt personal de comunicar sensibilitats, omplí l’espai del Teatre Ponent de Granollers amb les suavitats i perfums d’una poesía que només el cromatisme de les flors poden definir. Transformar l’expressió corporal en sentiments i la veu en l’artista de l’existència presuposa una integració de la intimitat de la vida amb la multiplicitat dels éssers. La varietat d’expressions emotives del rostre amb la llum de la mirada supera la força d’una il·lusió per gaudir la realitat d’un missatge. I aquesta transformació esdevingué goig en el Teatre Ponent perquè la qualitat poètica de totes i cadascuna de les paraules dels poemes teclejaven les cordes més íntimes dels cors. Amb una entrada excepcional a l’escenari al ritme del recital de l’Emigrant, Òscar Intente encengué les lluminàries dels esperits i amb un ritme d’intensitats conceptuals la llum s’apoderà de l’espai i les emocions dels assistents. Poemes de l’ahir i de l’avui, amb accents de generositats vitals, recordaven el ser, el fer i l’estar d’un poble, quines persones besen les paraules perquè en cada paraula s’hi endevina un troç de vida. Els sentimensts de LA CAMPANA DE SANT HONORAT, despertant el poder de la identitat, que malgrat condemnada a mort, és capaç de viure en les seves cendres i redreçar el destí enemic en una essència virtuosa d’amistat. La riquesa existencialista, amagada en els molts poemes dels poetes catalans, palesa la vàlua de la gent d’un poble que trova la pau on altres i declaren la guerra. Però aquesta condició de pau no sempre esdevé fàcil i, també, demana la fermesa del no passareu i la contemplació mística del meu poble i jo. Òscar Intente, penjant en un estenedor els poemes escollits de la literatura catalana, ens feu experimentar la suavitat dels vents de la llengua catalana, vents que no només acaronen sinò que, a la vegada, enriqueixen i enforteixen el ser. Un recital, que amb les fragàncies dels poemes, ens feia sentir més catalans, més lliures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada